Friedrich Wilhelm Nietzsche

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Nietzsche (1882)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken-Lützen, Saxònia, 15 d'octubre de 1844 — Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX.

Cites[modifica | modifica el codi]

  • Ajuda't a tu mateix i els altres t'ajudaran .[1]
(en alemany) Hilf dir selbst, dann wird jeder helfen.
Götzen-Dämmerung, oder, Wie man mit dem Hammer philosophirt.(El crepuscle dels ídols. Com filosofar a cops de martell), 1888.
  • Què hi fas aquí encara palplantat?[2]
  • De tant en tant hi ha sobre la terra una mena de continuació de l'amor, en la qual aquell desig cobejós que tenen dues persones entre si cedeix el seu lloc a un nou deler i a una nova cobejança, a una set comuna i superior d'un ideal que està per damunt d'elles: tanmateix, qui coneix aquest amor? Qui l'ha experimentat? El seu nom autèntic és amistat.[3]
  • És molt bell compartir el silenci, és molt més bell compartir les rialles.[3]
  • La senzillesa i la naturalitat són el suprem i últim fi de la cultura.[3]
(en ) Ohne Musik wäre das Leben ein Irrtum
Zur Genealogie der Moral. Eine Streitschrift (Sobre la genealogia de la moral. Un escrit polèmic), 1873.
  • Odio les ànimes estretes sense bàlsam ni verí; fetes sense res dolent o bo.[2]

Humà, massa humà. Un llibre per a esperits lliures (1878)[modifica | modifica el codi]

  • La millor manera de començar el dia és pensar si podrem afavorir com a mínim una persona.[1]
(en alemany) Das beste Mittel, jeden Tag gut zu beginnen, ist: beim Erwachen daran zu denken, ob man nicht wenigstens einem Menschen einreude machen könne.
Humà, massa humà. Un llibre per a esperits lliures (Menschliches, Allzumenschliches. Ein Buch für freie Geister), 1878.
  • Quan ens demanen de forma sobada quina és la nostra opinió sobre un tema, el primer que ens passa pel cap no són les pròpies idees sinó la opinió comunament acceptada en relació a la nostra casta i posició, la nostra veritable opinió rares vegades navega per la supeficie.[cal referència]
(en alemany) Die erste Meinung, welche uns einfällt, wenn wir plötzlich über eine Sache befragt werden, ist gewöhnlich nicht unsere eigene, sondern nur die landläufige, unserer Kaste, Stellung, Abkunft zugehörige; die eigenen Meinungen schwimmen selten oben auf.
Humà, massa humà. Un llibre per a esperits lliures (Menschliches, Allzumenschliches. Ein Buch für freie Geister), 1878.

La gaia ciència (1882)[modifica | modifica el codi]

(en alemany) Gott ist tot! Gott bleibt tot! Und wir haben ihn getötet.
La gaia ciència (Die fröhliche Wissenschaft), secció 125.
  • Pocs homes en general tenen fe en si mateixos.[4]
La gaia ciència (Die fröhliche Wissenschaft).

La voluntat de poder. Recerca d’un canvi de valor de tots els valors (1892-1893)[modifica | modifica el codi]

  • El triomf d'un ideal moral s'aconsegueix amb els mateixos mitjans immorals que qualsevol altre triomf; és a dir, la mentida, la difamació i la injustícia.[5]
La voluntat de poder. Recerca d'un canvi de valor de tots els valors (Der Wille zur Macht. Versuch einer Umwertung aller Werte).
Crítica de la moral occidental
  • Hem projectat les nostres condicions de supervivència com a atributs del ser. De la circumstància que hem de mantenir-nos fermament lligats a les nostres creences per subsistir n'hem deduït que el món veritable no és mutació i esdevenir, sinó ser.[5]
La voluntat de poder. Recerca d'un canvi de valor de tots els valors (Der Wille zur Macht. Versuch einer Umwertung aller Werte).
  • El filòsof, que inventa un món racional on la raó i les funcions lògiques són adequades: d'aquí ve el món veritable. L'home religiós, que inventa un món diví: d'aquí ve el món desnaturalitzat, antinatural. L'home moral, que inventa un món lliure: d'aquí ve el món bo, perfecte, just, sant.[5]
La voluntat de poder. Recerca d'un canvi de valor de tots els valors (Der Wille zur Macht. Versuch einer Umwertung aller Werte).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Friedrich Nietzsche». Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio. [Consulta: 6 febrer 2013].
  2. 2,0 2,1 Ortega Blake, Arturo. El Gran libro de las frases célebres. México, D.F.: Random House Mondadori; Grijalbo, 2013. ISBN 9789707803510. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702. 
  4. Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948. 
  5. 5,0 5,1 5,2 «Friedrich Nietzsche - Catalunya 1714 : la pàgina de la Filosofia». Jordi Tremosa. [Consulta: 8 abril 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]