Amistat

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Amistat
Amistat
Els embaixadors de Hans Holbein (1533)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

L'amistat és un lligam afectuós entre dues persones, afecció d'una persona envers una altra enfora dels lligams de la sang i de l'amor sexual.

Cites[modifica]

  • L'amic segur s'assegura en circumstàncies insegures.[1]
(en llatí) Amicus certus in re incerta cernitur.
Leli, de l'amistat (XVII,64). — Quint Enni
  • Crec que l'amistat no pot existir si no és entre persones bones.[2]
(en llatí) Sentio nisi in bonis amicitiam esse non posse.
Leli, de l'amistat (V,18). — Marc Tul·li Ciceró
  • L'amistat més ferma és la que hi ha entre iguals.[3]
(en llatí) Firmissima est inter pares amicitia.
Historiae Alexandri Magni Macedonis. Llibre VII. — Quint Curci Ruf
  • L'essència de l'amistat és integrat, magnanimitat absoluta, desinterès i confiança.[4]
 — Ralph Waldo Emerson

Sobre els amics[modifica]

  • És més vergonyós desconfiar d'un amic que ser enganyat per ell.[5]
 — Jean de La Bruyère
  • Bons amics, bons llibres i la consciència tranquil·la; aquesta és la vida ideal.[5]
 — Mark Twain

Dites populars[modifica]

Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)[modifica]

Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll:[6]

  • Amics, pocs i fins.
  • Amics i parents, pocs i de lluny.
  • D'amics, pocs i bons.
  • Es parents, així com són; ets amics triau-los bons.
  • Fins i tot a l'infern, és bo tenir amics.
  • No tendràs parent millor que un amic que et tenga amor.
  • Qui troba ver amic, troba tresor.
Tirant lo Blanc. Capítol 363.
  • Un bon amic no es pagat a cap preu.
  • Un bon amic no es pot pagar.
  • Val més bon amic que parent ric.
  • A s'amic el pots triar; es parent, te l'han de dar.
  • Amic dolent i trasto vell, ja pots tirar-los al bordell
  • Amic i trasto que no serveix, al carrer!
  • Amic i trasto que no serveix, si els perds, no hi fa res.
  • Amic i trasto que no serveix, si es perd, no es perd res.
  • Amic que no deixa i gavinet que no talla, fés-li una falla
  • Ets amics triau-los bons; perque es parents, Déu los dóna.
  • Més valen amics en plaça que diners en caixa.
  • Qui és amic d'es sonador, balla sa primera.
  • Qui té amics en la Cort, guanya el plet.
  • Sempre és bo tindre amics, encara que siga en l'infern.
  • Si vols per amic algú, no siga més ric que tu

Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (1965)[modifica]

Recull de dites populars del llibre Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars:[8]

  • A casa l'amic necessitat vés-hi sense ésser cridat.
  • A casa l'amic ric no hi vagis si no ets requerit.
  • A l'amic i al cavall no el cansis.
  • A l'amic prova'l primer, ans no l'hagis menester.
  • A l'amic si el guanyes en el joc, guanya-li poc.
  • A l'amiga que ho és més, no li ensenyis el promès.
  • Al marit, estima'l com amic i teme'l com enemic.
  • Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat.
  • Amic de muntanya, qui el perd el guanya.
  • Amic malvat, deixa la palla i s'enduu el blat.
  • Amic nou, molt renou i enrenou.
  • Amic pel seu profit, que se'n torni al llit.
  • Amic vell per a tractar, llenya seca per cremar.
  • Amistat interessada només dura una mesada.
  • Com més amics més clars.
  • D'amics, pocs i amb ells, pocs jocs.
  • De dinar i d'amistat, la meitat de la meitat.
  • De l'amic la prosperitat, fa perillar l'amistat.
  • Deixa diners als amics, si vols tenir enemics.
  • Dient les veritats es perden les amistats.
  • Digue'm amb qui vas i et diré el que seràs.
  • El millor amic, un duro.
  • El parent, com Déu te l'ha donat; l'amic, com tu l'has triat.
  • El pobre que s'ha fet ric, no coneix al vell amic.
  • Els amics porten fatics i les amigues fatigues.
  • En el perill es coneix l'amic.
  • En la desgràcia i en la pena, els bons amics es coneixen.
  • Més val un bon amic que cent parents.
  • Mosso i amic, ni pobre ni ric.
  • Ni els morts ni els absents, tenen amics i parents.
  • No deixis l'amic vell, que el nou serà com ell.
  • No és bon amic qui vol la capa d'un altre amic.
  • No vulguis gos petaner, ni amic tafaner ni aprenent de barber.
  • No vulguis mal als amics que ho són dels teus enemics.
  • O és amic, o malcriat, qui entra sense trucar.
  • Quan se'n va el diner, molts amics el segueixen.
  • Qui té bon amic, té bon abric.
  • Qui té amics, té fatics.
  • Renega de l'amic que es cobreix amb les ales i et mossega amb el pic.
  • Sabater amic o parent, calçat car i dolent.
  • Si vols de l'amic provar la voluntat, fingeix necessitat.
  • Una cosa és l'amistat i altra cosa el negoci.
  • Val més deixar als enemics que manllevar als amics.

Frases fetes[modifica]

  • Entre dos amics.[6]
  • Estar bé amb els seus amics.[6]
  • Estar bé amb sos amics.[6]
  • Fer amics.[6]
  • Fer amics i diners.[6]
  • Fer cara de pocs amics.[6]
  • Fer l'amistat[9]
  • No tenir amic ni parent.[6]
  • Tan amics com abans![6]

Referències[modifica]

  1. Ciceró, Marc Tul·li. Leli, de l'amistat. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1999. ISBN 8472257150. 
  2. Torralba, Francesc. L'Amistat. Lleida: Pagès, 2008 (Torralba, Francesc. Seleccions ; 4). ISBN 9788497796170. 
  3. Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  4. «Sumari» (PDF). Germanor : revista cultural il·lustrada. Num. 16 (31 de maig de 1930), p. 1 [Consulta: 21 agost 2012].
  5. 5,0 5,1 «Fer amics». Bricolatge emocional. Barcelona: Televisió de Catalunya, 9 d'octubre de 2010. [Consulta: 23 juny 2012].
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  8. Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2. 
  9. «Amistat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 de gener de 2013].