Lluís Companys i Jover

Lluís Companys i Jover
Projectes germans
	Biografia a la Viquipèdia
	Obres de l'autor a Viquitexts
	Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	el Tarròs (Urgell), ; 21 de juny de 1882
Mort	Castell de Montjuïc (Barcelonès), ; 15 d'octubre de 1940 (58 anys)
Ocupació	Polític, advocat i sindicalista

Lluís Companys i Jover (El Tarròs, 21 de juny de 1882 – Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940) fou un polític i advocat català, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya i President de la Generalitat de Catalunya entre 1933 i 1940.

Citacions

Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres.^[1]

President del Parlament de Catalunya (1932-1933)

Discurs d'investidura com a President interí del Parlament de Catalunya (1932)

Recull de citacions després de ser escollit interinament com a President del Parlament de Catalunya el 6 de desembre de 1932:

Catalunya es troba, per la voluntat de tots els catalans, per un llarg esforç de cada un d'ells, car tothom des de les seves trinxeres ha aportat la seva més enlairada aportació. Catalunya es troba avui en la fita que es proposava assolir.^[2]
Hores de joia i emoció, són també aquestes hores d'una gran responsabilitat. Nosaltres la veiem i ens fem capaços d'aquesta responsabilitat i no ens fa por.^[2]
Senyor, posem els nostres cors a l'alçada del nostre deure. Visca Catalunya!^[2]

Discurs d'agraïment com a President del Parlament de Catalunya (1932)

Recull de citacions del discurs d'agraïment de Lluís Companys, en ésser escollit primer President del Parlament de Catalunya el 13 de desembre de 1932:

Si alguna vegada he sentit el pes de la meva insuficiència, és en aquests moments en què acabeu de conferir-me aquesta altíssima representació.^[3]
Cau ara sobre mi una onada de sensacions diverses, que no podria expressar. És el procés de tota una vida punyent, accidentada, on sovint he trobat pregones amargures, que se'm presenta ara davant dels ulls, després d'haver-me conferit aquesta representació de jerarquia històrica com a primer President de les Corts catalanes en el moment del seu ressorgiment històric.^[3]

Sóc ara el vostre President, parlamentaris de Catalunya, i mentre així sigui vetllaré pels drets de cada un dels Diputats, sense mirar on resideix el seu escó, i per damunt de cada un vetllaré pel prestigi de l'Assemblea.^[3]
Nosaltres hem d'oferir l'exemple del que són els fruits venturosos de la llibertat i de l'Autonomia. Nosaltres hem de palesar que els únics lligams forts i indestructibles són els lligams que es basen en l'amor i en el lliure consentiment.^[3]
Ens llancem a la feina plens d'optimisme, sense dubtes, sense desfalliments, segurs de nosaltres mateixos, amb fe, amb optimisme i amb confiança en les nostres forces, perquè Catalunya és un poble que té una deu inesgotable de reserves d'energia i de riquesa espiritual.^[3]

President de la Generalitat de Catalunya (1933-1940)

Discurs d'investidura com a President de la Generalitat de Catalunya (1933)

Sigui el que sigui el que ens porti l'esdevenidor, l'únic que tinc, que és la meva vida, jo estic disposat a sacrificar-la per Catalunya, per la República, per la llibertat.^[4]

Parlament de Catalunya, 31 de desembre de 1933.

Discurs de proclamació de l'Estat Català (1934)

Recull de citacions del discurs de la proclamació de l'Estat Català fet al balcó del Palau de la Generalitat el 6 d'octubre de 1934:^[5]

Catalans: Les forces monarquitzants i feixistes que d'un temps ençà pretenien traïr la República han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder.^[5]
La Catalunya liberal democràtica i republicana no pot estar absent de la protesta que triomfa arreu del país, ni pot silenciar la seva veu de solidaritat amb els germans que, en les terres hispanes, lluiten fins a morir per la Llibertat i pel Dret.^[5]
En nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola.^[5]
El Govern de Catalunya estarà en tot moment en contacte amb el poble. Aspirem a establir a Catalunya el reducte indestructible de les essències de la República.^[5]
Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del President Macià, restaurador de la Generalitat ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots.^[5]
Visca Catalunya! Visca la República! Visca la Llibertat!^[5]

Restabliment de la Generalitat de Catalunya (1936)

Discurs del restabliment com a president de la Generalitat de Catalunya després de l'èxit electoral del Front d'Esquerres en les Eleccions generals espanyoles de 1936, pronunciat l'1 de març de 1936 al balcó del Palau de la Generalitat.

Tornem a reempendre la nostra tasca després d'hores doloroses i amargues. Per la voluntat, per l'afecte i per la simpatia de la sagrada ona popular som altra vegada ací.^[6]^[7]
Venim per servir els ideals. Portem l'ànima amarada de sentiment; res de venjances; però si un nou esperit de justícia i reparació.^[6]^[7]
Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a guanyar.^[6]^[7]

Una variant molt popular d'aquesta mateixa frase és «Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer.», modificació lliure feta per l'historiador Josep Benet, on va bescanviar verb "guanyar" per "vèncer" dins del marc d'una conferència anomenada Catalunya i la Guerra civil.^[8]

Vull acabar només amb un crit que condensi els nostres amors, amb el crit de la terra sempre eterna i imbatible, amb el crit de la nostra voluntat i del nostre sentiment; amb el crit de: Visca! Visca! Visca Catalunya!^[6]^[7]

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939)

Relació de citacions de Lluís Companys durant la Guerra Civil Espanyola, com a president de la Generalitat de Catalunya:

Tu ets l'únic que pot formar govern amb la CNT.^[9]

Comentari a Josep Tarradellas i Joan, després de nomenar-lo conseller primer de la Generalitat de Catalunya (Barcelona), 26 de setembre de 1936.

Madrilenys! Catalunya us estima...^[10]

(en castellà) Madrileños!, Cataluña os ama...

Discurs al míting celebrat a la Monumental (Barcelona), en ocasió del Dia de Madrid, 14 de març de 1937.

Guanyarem perquè tenim un exèrcit modèlic amb organització, amb eficiència tècnica, amb disciplina i perquè està alimentat per uns ideals, perquè darrera hi té tot un poble, perquè tenim la raó i perquè tenim la força.^[11]

Discurs a Barcelona, 1 de maig de 1937.

Veiem lo que representa la nostra lluita, pels valors universals de la pau, del treball i de la justícia! I anem a la guerra, impregnats per aquest sentiment i per a guanyar aquests postulats! Visca la llibertat, catalans!^[11]

Discurs a Barcelona, 1 de maig de 1937.

Lluitem contra els que no amaguen el seu menyspreu per a tots els valors de la moral humana i que no admeten ni reconeixen altra base, de la llei, ni fonament de poder, que l'instrument de les armes.^[12]

Discurs al Parlament de Catalunya, 18 d'agost de 1937.

No podem oblidar que la camarilla pretoriana que s'ha sublevat, representa un sentiment de persecució contra la nostra terra, que es veuria destruïda i arrasada, perquè l'enemic odia els nostres costums, el nostre llenguatge i la nostra raça.^[12]

Discurs al Parlament de Catalunya, 18 d'agost de 1937.

Consell de guerra (1940)

Recull de citacions durant el consell de guerra i, posteriorment, afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys.

La història ens jutjarà a tots en la nostra intenció.^[4]

(en castellà) La historia nos juzgará a todos en nuestra intención.

Declaració en el Consell de guerra sumaríssim per rebel·lió militar (Castell de Montjuïc), 14 d'octubre de 1940.

Moriré per Catalunya i per lo que ella representa.^[11]

Darrera carta de Lluís Companys a la seva filla, 15 d'octubre de 1940.

Assassineu un home honrat. Per Catalunya!^[13]

Fossar de Santa Eulàlia (Castell de Montjuïc), 15 d'octubre de 1940.

Darreres paraules que digué Lluís Companys abans d'ésser afusellat per les autoritats franquistes

Referències

↑ «De Gispert insta Catalunya a "fer pinya" per superar els seus reptes». Europa Press.cat. Barcelona: Europa Press, 15-10-2011. [Consulta: 29 març 2012].^{[Enllaç no actiu]}
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Parlament de Catalunya. «Sessió del dia 6 de desembre de 1932». Diari de Sessions. Parlament de Catalunya, 06-12-1932. [Consulta: 7 desembre 2015].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Parlament de Catalunya. «Sessió del dia 13 de desembre de 1932». Diari de Sessions. Parlament de Catalunya, 13-12-1932. [Consulta: 7 desembre 2015].
↑ ^4,0 ^4,1 «Lluís Companys, polític fins a la mort» (PDF). Fundació Josep Irla, 21-09-2008. Arxivat de l'original el 1457130537. [Consulta: 29 febrer 2012].
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 ^5,4 ^5,5 ^5,6 «Des del balcó del Palau de la Generalitat, el Sr. Companys proclama l'Estat Català dintre la República Federal Espanyola». La Veu de Catalunya. Barcelona: Impr. de Joan Carné, 09-10-1934. [Consulta: 29 març 2012].
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 «El Presidente saluda al pueblo desde el balcón». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 03-03-1936. [Consulta: 29 febrer 2012].
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 ^7,3 «El Senyor Companys parla a la multitud». La Veu de Catalunya. Barcelona: Impr. de Joan Carné, 03-03-1936. [Consulta: 29 març 2012].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Benet, 2008, p. 82.
↑ Martí Vallverdú, 2010, p. 17-40.
↑ «Madrileños!, Cataluña os ama...». Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comissariat de Propaganda, 1937. [Consulta: 29 febrer 2012]. «Cartell del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya»
↑ ^11,0 ^11,1 ^11,2 «Lluís Companys». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 20-03-2005. [Consulta: 12 abril 2012].
↑ ^12,0 ^12,1 Parlament de Catalunya. «Sessió del dia 6 de desembre de 1932» (PDF). Diari de Sessions. Parlament de Catalunya, 06-12-1932. [Consulta: 7 desembre 2015].
↑ «El Martirologi de Lluis Companys». La Humanitat: portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, Nº 2, (15-10-1944), pàg. 3 [Consulta: 29 setembre 2015].

Bibliografia

Benet, Josep. Memòries. Barcelona: Edicions 62, 2008, p. 82. ISBN 9788429760880.
Martí Vallverdú, Pep. Josep Tarradellas, 1899-1988 (PDF). Barcelona: Fundació Josep Irla, 2010, p. 17-40 (Biblioteca de l'Esquerra Nacional). ISBN 9788461389988 [Consulta: 6 març 2012].

[1] «De Gispert insta Catalunya a "fer pinya" per superar els seus reptes». Europa Press.cat. Barcelona: Europa Press, 15-10-2011. [Consulta: 29 març 2012].^{[Enllaç no actiu]}

[interi-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Parlament de Catalunya. «Sessió del dia 6 de desembre de 1932». Diari de Sessions. Parlament de Catalunya, 06-12-1932. [Consulta: 7 desembre 2015].

[parlament-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Parlament de Catalunya. «Sessió del dia 13 de desembre de 1932». Diari de Sessions. Parlament de Catalunya, 13-12-1932. [Consulta: 7 desembre 2015].

[expo-4] 4,0 ^4,1 «Lluís Companys, polític fins a la mort» (PDF). Fundació Josep Irla, 21-09-2008. Arxivat de l'original el 1457130537. [Consulta: 29 febrer 2012].

[estat-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 ^5,4 ^5,5 ^5,6 «Des del balcó del Palau de la Generalitat, el Sr. Companys proclama l'Estat Català dintre la República Federal Espanyola». La Veu de Catalunya. Barcelona: Impr. de Joan Carné, 09-10-1934. [Consulta: 29 març 2012].

[lv1-6] 6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 «El Presidente saluda al pueblo desde el balcón». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 03-03-1936. [Consulta: 29 febrer 2012].

[veu1-7] 7,0 ^7,1 ^7,2 ^7,3 «El Senyor Companys parla a la multitud». La Veu de Catalunya. Barcelona: Impr. de Joan Carné, 03-03-1936. [Consulta: 29 març 2012].^{[Enllaç no actiu]}

[FOOTNOTEBenet200882-8] Benet, 2008, p. 82.

[FOOTNOTEMartí_Vallverdú201017-40-9] Martí Vallverdú, 2010, p. 17-40.

[10] «Madrileños!, Cataluña os ama...». Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comissariat de Propaganda, 1937. [Consulta: 29 febrer 2012]. «Cartell del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya»

[maig37-11] 11,0 ^11,1 ^11,2 «Lluís Companys». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 20-03-2005. [Consulta: 12 abril 2012].

[agost-12] 12,0 ^12,1 Parlament de Catalunya. «Sessió del dia 6 de desembre de 1932» (PDF). Diari de Sessions. Parlament de Catalunya, 06-12-1932. [Consulta: 7 desembre 2015].

[humanitat-13] «El Martirologi de Lluis Companys». La Humanitat: portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, Nº 2, (15-10-1944), pàg. 3 [Consulta: 29 setembre 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]