Lluís Maria Xirinacs i Damians
De Viquidites
| Lluís Maria Xirinacs i Damians | |
| Lluís Maria Xirinacs | |
| Projectes germans | |
| Biografia a la Viquipèdia | |
| Multimèdia a Commons | |
Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 6 d'agost de 1932 — Coll de la Tuta, Ogassa, Ripollès, 9 d'agost de 2007) fou un polític pacifista, doctor en filosofia i sacerdot català.
Contingut |
Cites [modifica]
- Són els tancs espanyols que ocupen el País Basc. Cap arma basca no vol conquerir Espanya.
- Nota: Cita treta de la seva declaració al Jutjat d'Instrucció nº8 de Barcelona, el 17 de Desembre de 2002.[1]
- Lluitarem contra el fort mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts.
Discurs al Fossar de les Moreres (2002) [modifica]
Recull de cites del discurs de Lluís Maria Xirinacs al Fossar de les Moreres l'11 de setembre de 2002. Aquestes paraules li van valer el processament per part de l'Audiència Nacional que el va condemnar, el març de 2004, a 2 anys de presó i 4 d'inhabilitació:[2]
- Els alemanys deien terroristes als maquís que defensaven França, els francesos desprès els van dir herois. Els francesos tractaven de terroristes els algerians perquè lluitaven per Algèria i desprès els algerians els han fet herois. Aquests que estan enterrats aquí son els nostres herois. Si els enemics s'entesten en dir que són terroristes, doncs nosaltres també som terroristes.
- Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí i ho dic ben alt, per si hi ha algun policia o algun fiscal: em declaro enemic de l'Estat espanyol i amic de la ETA i de Batasuna.
- La força dels oprimits és la "força del poble" sencer, que cabalment això vol dir la paraula "democràcia". En tot el món hi ha una demanda de participació democràtica. I jo demano a tota la gent independentista i d'esquerres que es posi a favor del poble ni que siguin partits, ni que siguin sindicats, ni que siguin entitats, tots a favor del poble. L'única manera forta i no violenta per complir el deure de la independència per via pacifica és organitzar-se en assemblees populars territorials de barri, municipi, comarca, regió, país, nació.
- La nostra independència vol aconseguir-se i vol sostenir-se. I només se sosté si és fundada en ella mateixa com els castells dels Xiquets de Valls o de Terrassa, amb la gran pinya a sota i l'anxaneta, el mes petit de tots, a sobre. Que la força estigui en el poble. Quan s'apropi aquell dia en què l'Assemblea dels Països Catalans estigui a punt per exigir la independència, us asseguro que els polítics més febles s'afanyaran a corre-cuita a declarar la nostra independència des dels Parlaments per tal que no ho faci el poble.
Testament (2007) [modifica]
Cites del text que deixà escrit al seu despatx de la Fundació Randa a Barcelona, datada el 6 d'agost de 2007:[3]
- Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci.
- Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers.
- Una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa.
- Accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble.
Referències [modifica]
- ↑ Declaració al Jutjat núm. 8 de Barcelona, 17 de desembre de 2002
- ↑ Xirinacs, Lluís Maria. «Discurs de Lluís Maria Xirinacs el passat 11 de setembre de 2002 al Fossar de les Moreres (Barcelona)», 11 de setembre de 2002. Arxivat de l'original en 27 d'octubre de 2009. [Consulta: 2 gener 2013].
- ↑ «Commoció per la mort de Lluís Maria Xirinacs». Vilaweb. Barcelona: Partal, Maresma & Associats, 12 d'agost de 2007. [Consulta: 11 agost 2010].