Montserrat Roig i Fransitorra
.jpg) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 13 de juny de 1946 |
| Mort |
Barcelona, 10 de novembre de 1991 (45 anys) |
| Ocupació | Periodista, escriptora i directora de programa |
 | |
Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 - Barcelona, 10 de novembre de 1991) fou una escriptora catalana.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Cada dia, cada minut, algú se’n va i amb ell se’n va una part del món.[1]
Un pensament de sal, un pessic de pebre, 1992.
- La cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini.[2]
- Si això hagués estat una literatura normal, als joves no ens haurien afalagat tant.[3]
- Plomes catalanes contemporànies, 1980.
- Els adolescents tenen coses a dir, però n'han perdut els mots.[4]
- Un pensament de sal, un pessic de pebre, 1992.
El temps de les cireres (1977)
[modifica | modifica el codi]- Si t'adones que una persona té mans és que les té boniques.[5]
- El temps de les cireres. 2a part, 1977.
El cant de la joventut (1989)
[modifica | modifica el codi]- El cant de la joventut. Cap. I. «Mar», 1989.
- El cant de la joventut. Cap. I. «Mar», 1989.
- El cant de la joventut. Cap. III, 1989.
- Quan ets, per un instant, el centre d'algú, aquest instant és converteix en etern.[5]
- El cant de la joventut. Cap. III, 1989.
Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991)
[modifica | modifica el codi]Recull de citacions del llibre Digues que m'estimes encara que sigui mentida publicat l'any 1991:
- Tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s'han anat transformant en les meves pàtries. Primer t'ho trobes, després ho esculls.[6]
- Advertiment als lectors.
- Digues que m'estimes encara que sigui mentida.
- L'única droga que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l'únic efluvi que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l'únic amor que no fa fàstic és la bona literatura.[6]
- Digues que m'estimes encara que sigui mentida.
- Si em pregunten per què escric en català, se m'acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.[6]
- El nom de les coses.
- El senyoriu, encara que vagi canviant de llenguatge i de formes, és etern.[6]
- Les coses mai no van ser així.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ «Montserrat Roig». Minimalia.net, 2007-. Arxivat de l'original el 1385031001. [Consulta: 31 octubre 2016].
- ↑ Badia, Montse «Crítiques, aplaudiments i bons desitjos». bonart, (26-12-2013) [Consulta: 21 febrer 2014].
- ↑ Pagès Jordà, Vicenç. «Els joves s'han fet grans». El Punt Avui (Cultura). Barcelona: Grup Hermes, 31-01-2014. [Consulta: 1 febrer 2014].
- ↑ Amills; Amela, 2012.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Vallverdú-Pavia, 2002, p. 184-185.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Roig, 1991.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amills, Roser; Amela, Víctor M. 333 vitamines per l'ànima : una antologia de la saviesa catalana per gaudir de la vida. Valls: Cossetània, 2012. ISBN 9788490340332.
- Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810.
- Vallverdú, Rosa; Pavia, Raimon (eds.). Diccionari de citacions catalanes. Barcelona: Edicions 62, 2002. ISBN 8429749934.