Ofensiva de Catalunya

De Viquidites
Ofensiva de Catalunya
Mapa de la situació de la guerra el novembre de 1938
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'ofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil Espanyola. Fou l'últim gran enfrontament del conflicte i va sentenciar la derrota republicana, que ja no seria capaç d'articular cap resistència.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Recull de frases del Boletín Oficial del Estado, Burgos, 8 d'abril de 1938, nº 534:

  • Qualsevol concepció de la vida local que inspiri normes futures, l'Estatut de Catalunya, en mala hora concebut per la República, deixà de tenir validesa, en l'ordre jurídic espanyol.[1]
(en castellà) Cualquiera que sea la concepción de la vida local que inspire normas futuras, el Estatuto de Cataluña, en mala hora concebido por la República, dejó de tener validez, en el orden jurídico español.
  • L'entrada de les nostres glorioses armes en territori català planteja el problema, estrictament administratiu, de deduir les conseqüències pràctiques d'aquella abrogació. Importa, per tant, restablir un règim de dret públic que, d'acord amb el principi d'unitat de la Pàtria, retorni a aquelles províncies l'honor de ser governades en peu d'igualtat amb les seves germanes de la resta d'Espanya.[1]
(en castellà) La entrada de nuestras gloriosas armas en territorio catalán plantea el problema, estrictamente administrativo, de deducir las consecuencias prácticas de aquella abrogación. Importa, por consiguiente, restablecer un régimen de derecho púbico que, de acuerdo con el principio de unidad de la Patria, devuelva a aquellas provincias el honor de ser gobernadas en pie de igualdad con sus hermanas del resto de España.

Els darrers dies de la Catalunya republicana[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions d'Els darrers dies de la Catalunya republicana, d'Antoni Rovira i Virgili:

  • Tinc la visió claríssima del gran perill imminent: la setmana entrant, l’exèrcit franquista serà a Barcelona. Allò que temps ha pressentia, ja ve, s'acosta, és molt a prop.[2]
22 de gener de 1939.
  • Ara que Catalunya ha caigut, trencada, esclafada, vençuda per la força; ara que volen esborrar el seu nom de la geografia, el seu idioma de la literatura, el seu amor dels cors; ara que Catalunya sembla que es desfaci i desaparegui en el clot negre de la persecució i de l'odi; ara que centenars de milers de catalans han de sortir de la pàtria envaïda pels vells enemics i per enemics nous; ara que és una hora de dolor i d'amargor, el meu pensament nacional s'afirma amb més vigoria.[3]
5 de febrer de 1939.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Moliner Prada, Antonio. Documents de la història contemporània d'Espanya. Universitat Autònoma de Barcelona, 2004, p. 139. ISBN 978-84-490-2339-2. 
  2. «I. La desfeta militar. I.1 La visió del perill». Blog d'Els darrers dies de la Catalunya republicana, 22-01-2014.
  3. Torra, Quim. «Els darrers dies de la Catalunya republicana». El Singular Digital, 10-10-2013. Arxivat de l'original el 1390186745. [Consulta: 1390392249].[Enllaç no actiu]