Pasqua Granada
 Pentocosta, de Jean II Restout (1732) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
La Pasqua Granada, Pentecosta, Pentecostès o també Cinquagesma és la solemnitat cristiana que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols als cinquanta dies de la Pasqua de Resurrecció, i alhora la celebració jueva que celebra que Déu va atorgar la llei al seu poble a Mont Sinaí. Esdevé el punt i final del període de Pasqua.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]
El berenar o espertina no és gaire menjar perquè encara es pon el sol aviat.
- De Pasqua granada a Corpus Crist, un dijous per mig.[1]
- Entre Pasqua i Pentecosta no mengis gaire la crosta.[2]
- L'evangelis a Sant Mateu cau pel setembre; Sant Esteve en desembre; març, per Quaresma; entre Pasqua i Cinquagesma, temps de carnal, i pel dia de Nadal, tot gall mengen; i així sia, i bon amén.[3]
- No hi ha més mala Quaresma que de Pasqua a Cinquagesma.[1]
- Pasqua granà, la falç a la mà.[4]
- Per Cinquagesma, ametlla plena.[5]
- Per Pasqua granada, l'espiga daurada; per Sant Joan, segada i per Sant Pere, a l'era.[6]
- Si per Carnestoltes estàs gras, per Pentecosta pentecostaràs.[4]
- És un període de més fam i denota l'alternança entre períodes.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pasqua». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic» (en català). L'autor. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ 4,0 4,1 Gisbert i Oltra, Adolf «Refranyer temàtic» (PDF) (en català). Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella [Godella], 2011 [Consulta: 10 maig 2017].
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ «Pentecosta (Pasqua de l'Esperit Sant)». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 10 maig 2017].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
