Gall
De Viquidites
| Gall | |
| Gall | |
| Projectes germans | |
| Article a la Viquipèdia | |
| Multimèdia a Commons | |
El gall (Gallus gallus) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids, que té el cap adornat amb una cresta carnosa vermella i carúncules vermelles penjants. La femella s'anomena gallina.
Dites populars[modifica]
Dites populars sobre el gall recollides per Joan Amades en el seu Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern.[1]
- A gall que fa renou, li estrenyen el coll.[2]
- Allà on hi ha galls, no hi canten gallines.[2]
- Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta.
- Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li'n dareum un tall.
- Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal.
- Cada gall en son galliner canta molt bé.[2]
- Dos galls dins un galliner no canten bé.[2]
- Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall.[2]
- El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.
- El gall petit no canta que no hagi cantat el gros.[2]
- Gall aquí, gall allà, la cua queda en la mà.[2]
- Gallina i moltó, olla de festa major.
- Per la Candelera la gallina pon a l'era.
- Per la Candelera, la gallina queda sens ouera.
- Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera.
- Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també.
- Per Nadal, la gallina al gavadal.[3]
- Per Nadal, ric i pobre menja gall.
- Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall.[2]
- Un bon gall no és pas mai gras.[2]
Frases fetes[modifica]
Frases fetes sobre els llops, majoritàriament recollides pel Diccionari català-valencià-balear d Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll.[2]
- Cantar de gall.
- Esser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit.
- No cantar-ne gall ni gallina (o galls ni gallines).
- Posar-se com un gall.
- Valer més el farciment que el gall.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Barcelona: Salvat, 1950, p. 110-203.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, Joan. Costums populars de Barcelona, 1931, p. 237-240.
- ↑ 4,0 4,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla. Valls: Cossetània, 1999, p. 21-31. ISBN 8489890471.