Gall

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gall
Gall
Gall
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

El gall (Gallus gallus) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids, que té el cap adornat amb una cresta carnosa vermella i carúncules vermelles penjants. La femella s'anomena gallina.

Dites populars[modifica]

Dites populars sobre el gall recollides per Joan Amades en el seu Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern.[1]

Ein wachsames Auge
Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall.
  • A gall que fa renou, li estrenyen el coll.[2]
  • A qui ha treballat, una sardina; a qui ha fet el mandra, una gallina.[2]
  • Allà on hi ha galls, no hi canten gallines.[2]
  • Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta.
  • Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li'n dareum un tall.
  • Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal.
  • Cada gall en son galliner canta molt bé.[2]
  • Dos galls dins un galliner no canten bé.[2]
  • Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall.[2]
  • El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.
  • El gall petit no canta que no hagi cantat el gros.[2]
  • Gall aquí, gall allà, la cua queda en la mà.[2]
  • Gallina i moltó, olla de festa major.
  • Per la Candelera, la gallina queda sens ouera.
  • Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera.
  • Per Nadal, la gallina al gavadal.[3]
  • Per Nadal, ric i pobre menja gall.
  • Pollastre de gener, cada ploma val un diner.[2]
  • Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall.[2]
  • Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no.[4]
  • Un bon gall no és pas mai gras.[2]
  • Val més cebes amb amor que gallines amb dolor.[2]

Frases fetes[modifica]

Frases fetes sobre els llops, majoritàriament recollides pel Diccionari català-valencià-balear d Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll.[2]

  • Cantar de gall.
  • Esser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit.
  • No cantar-ne gall ni gallina (o galls ni gallines).
  • Posar-se com un gall.
  • Valer més el farciment que el gall.[5]

Referències[modifica]

  1. Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Barcelona: Salvat, 1950, p. 110-203. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Amades, Joan. Costums populars de Barcelona, 1931, p. 237-240. 
  4. 4,0 4,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  5. Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla. Valls: Cossetània, 1999, p. 21-31. ISBN 8489890471.