Rovelló
Aparença
Rovellons | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Espècie a Viquiespècies | |
Multimèdia a Commons | |
Taxonomia | |
Espècie | Lactarius sanguifluus |
Regne | fong |
El rovelló (Lactarius sanguifluus), també anomenat esclata-sang, pinenc, pinenca o paratge, és un bolet de la família de les russulàcies, dels més apreciats gastronòmicament a Catalunya.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A tot arreu se fan bons rovellons.[1]
- Al rovelló, cercar-li companyó.[2]
- De la carn, el moltó, i del bolet el rovelló.[1]
- La llenega és carn d'ovella i el rovelló és carn de moltó.[2]
- Mal any d'esclata-sangs, bon any de fred.[3]
- Per a cireres, La Torre, per a rovellons, El Port, i per a xiques boniques, Xerta, Prat del Comte i Bot.[2]
- (var.) Per a figueres, Maella, per a rovellons: lo Port i per a xiques boniques les de Prat de Comte i Bot.[4]
- Per Santa Caterina, el rovelló ja fina.[2]
- Pinatells i rovellons s'amaguen pels racons.[2]
- Quan a l'octubre plou, el rovelló és mou.[5]
- Si a l'octubre plou, el rovelló mou.[2]
- Si trobes una llora, el rovelló hi és a la vora.[2]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Conservar-se com un rovelló.[1]
- Mantenir-se ben conservat, sense envellir.
- Fer el rovelló.[1]
- Quedar un cremalló al cap del ble del llum.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Rovelló». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Parés i Puntas, 1999, p. 456-460.
- ↑ Fàbrega, 2021.
- ↑ [ ]
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 30 desembre 2024].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Fàbrega, Jaume. 100 refranys sobre el menjar i el beure : la saviesa popular a taula. Valls: Cossetània, 2021. ISBN 9788413560441.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.