Ovella

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ovella
Ovella
Ovella i anyell
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

L'ovella (Ovis aries), també anomenada xai, corder, moltó i xot, és un mamífer remugant de la subfamília dels ovins, de la família dels bòvids, actualment només conegut en forma domèstica.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • És propi d'un bon pastor esquilar el seu ramat, però no d'escorxar-lo.[1]
(en llatí) Boni pastoris esse tondere pecus, non deglubere.
Vides dels dotze cèsars. Tiberi. Calígula (De Vitis Caesarum. Tiberius. Caligula). — Claudi Neró Tiberi
Resposta de Tiberi a una petició d'augmentar els impostos a les províncies

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Any de bolet, any d'ovelles esguerrades.[2]
  • L'anyell sagnant, i el porc cremant.[4]
  • L'ovella del pastor mai mor.[2]
  • No pot dir que té bon tast qui no tasta xai a l'ast.[4]
  • Qui té ovelles pel febrer, les dóna per un diner.[4]
  • Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles.[2]

Vocabulari dels pastors (1932)[modifica | modifica el codi]

Recull de dites populars del llibre Vocabulari dels pastors, publicat l'any 1932 per Joan Amades:[5]

Per Nadal, cada ovella al seu corral.
L'ovella esgarriada ha d'ésser més estimada.
Una mala ovella tot el ramat llança a perdre.
Nadal sense lluna, cent ovelles tornen una.






















Dites relacionades amb altres animals[modifica | modifica el codi]

  • Abelles i ovelles, no estigues mai sense elles.[2]
  • Cabres, lleons i ovelles fan males parelles.[6]
  • El bou a l'estiu i el xai quan el fred és viu.[4]
  • El bou li diu al xai: el meu gust no el tindràs mai.[4]
  • Ovella de molts, el llop se la menja.[2]
  • Ovella sense pastor, el llop se la menja.[2]
  • Per Pasqua, carn de corder i per Nadal, de galliner.[3]
  • Qui es fa ovella, el llop se'l menja.[2]

Vocabulari dels pastors (1932)[modifica | modifica el codi]

Recull de dites populars relacionades amb l'ovella i altres animals del llibre Vocabulari dels pastors:[5]

L'ovella amb els llops no fan parella.











Embarbussaments[modifica | modifica el codi]

  • Una ovella serella, / merella, llanuda, / llanà, capidescoronà, / ha criat un corder / serell, merell, / llanut, llanat, / capidescoronat. / Si l'ovella / no haguera sigut serella, / merella, llanuda, / llanà, capidescoronà, / el corder no haguera sigut / serell, merell, / llanut, llanat, / capidescoronat.[7]
(var.) Una ovella, / serella, / merella, llanuda, / llanada cap i coronada / tenia sis corderets / serells, merells, / llanuts, llanats, / cap i coronats. / Si la ovella / no haguera sigut serella, / merella, llanuda, / llanada cap i coronada, / els seus corderets no haurien sigut / serells, merells, / llanuts, llanats, / cap i coronats.[8]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • Parlar d'ovella i mossegar de llop.[2]
Ésser hipòcrita.
  • Cap d'ovella i garres de llop.[2]
Ésser hipòcrita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Suetoni. Vides dels Dotze Cèsars. Volum III. Tiberi. Calígual. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1967. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Barcelona: Salvat, 1950, p. 110-203. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2. 
  5. 5,0 5,1 Amades, Joan. Vocabulari dels pastors. Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932, p. 223-240. 
  6. 6,0 6,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 462-474. ISBN 842974519X. 
  7. Jordà Mullet, Juli. Paraules en xarxa. València: l'autor, 2014. ISBN 978-84617-0847-5. 
  8. «Una ovella, serella». http://www.cuentocuentos.net.+[Consulta: 20 de desembre de 2014].