Ovella

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ovella
Ovella
Ovella i anyell
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

L'ovella (Ovis aries), també anomenada xai, corder, moltó i xot, és un mamífer remugant de la subfamília dels ovins, de la família dels bòvids, actualment només conegut en forma domèstica.

Cites[modifica]

  • És propi d'un bon pastor esquilar el seu ramat, però no d'escorxar-lo.[1]
(en llatí) Boni pastoris esse tondere pecus, non deglubere.
Vides dels dotze cèsars. Tiberi. Calígula (De Vitis Caesarum. Tiberius. Caligula). — Claudi Neró Tiberi
Resposta de Tiberi a una petició d'augmentar els impostos a les províncies

Dites populars[modifica]

  • Any de bolet, any d'ovelles esguerrades.[2]
  • L'anyell sagnant, i el porc cremant.[4]
  • L'ovella del pastor mai mor.[2]
  • No pot dir que té bon tast qui no tasta xai a l'ast.[4]
  • Qui té ovelles pel febrer, les dóna per un diner.[4]
  • Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles.[2]

Vocabulari dels pastors (1932)[modifica]

Recull de dites populars del llibre Vocabulari dels pastors, publicat l'any 1932 per Joan Amades:[5]

Estable d'Eugène Verboeckhoven
Per Nadal, cada ovella al seu corral.
A Ewe with Lambs and A Heron Beside A Loch
L'ovella esgarriada ha d'ésser més estimada.
Hirt und Schafherde in Weidelandschaft (1892)
Una mala ovella tot el ramat llança a perdre.
Schäferpaar mit Herde in Weidelandschaft
Nadal sense lluna, cent ovelles tornen una.
  • A l'ovella prenyada fes-la anar sempre cansada.
  • El bon pastor, ton les ovelles i no les escorxa.
  • Bona ovella, bona braga.
  • Cada ovella amb sa parella.
  • Capellà i moltó, van guiats de bon pastor.
  • Carn de corder, no et farà gras, però sosté.
  • El pastor no es deu tornar com ses ovelles.
  • L'ovella baciva prompte s'esquiva.
  • L'ovella esgarriada ha d'ésser més estimada.
  • L'ovella, lluny del pastor.
  • L'ovella més dolenta caga dins la ferrada.
  • Moltons per fer doblons.
  • Moren més xais que moltons.
  • No tot corder fa igual llana, ni home té igual paraula.
  • No tota ovella fa igual parella.
  • Ovella beladora, de fam és patidora.
  • Ovella magra, anyell gras.
  • Ovella manyaga, de tota popa mama.
  • Ovella nana i petarrella, a cent anys serà anyella.
  • Ovella que bela, no beu.
  • Ovella que bela, perd bocí.
  • Ovella que bela, sempre perd algun mossec.
  • Ovella que està farta, de la cua se'n fa manta.
  • Ovella ronyosa embruta el ramat.
  • Pagès que tingui corder no és pagès ni és res.
  • Per a no perdre l'ovella, penja-li al coll una esquella.
  • Per casar filles donzelles no venguis moltons ni ovelles.
  • Per Nadal, cada ovella al seu corral.
  • Per Nadal el bon pastor va a adorar amb el seu moltó.
  • Petita ovella, cada any és anyella.
  • Quan neix l'ovella, neix qui menja d'ella.
  • Qui ha perdut l'ovella, cerca l'esquella.
  • Qui se n'ix de la llenya d'alzina i se n'ix de la carn de moltó, se n'ix de la raó.
  • Qui se n'ix del moltó, se n'ix de la raó.
  • Qui té ovelles té pells.
  • Ramadà de moltó, de xerri fa pudor.
  • Res em dóna més quimera que una ovella xormera.
  • Se xulla una ovella, i l'altra el seu torn espera.
  • Si de mal just bé l'anyell el dimoni s'enduu la pell.
  • Tots els ramats s'assemblen.
  • Una mala ovella tot el ramat llança a perdre.

Dites relacionades amb altres animals[modifica]

  • Abelles i ovelles, no estigues mai sense elles.[2]
  • Cabres, lleons i ovelles fan males parelles.[6]
  • El bou a l'estiu i el xai quan el fred és viu.[4]
  • El bou li diu al xai: el meu gust no el tindràs mai.[4]
  • Ovella de molts, el llop se la menja.[2]
  • Ovella sense pastor, el llop se la menja.[2]
  • Per Pasqua, carn de corder i per Nadal, de galliner.[3]
  • Qui es fa ovella, el llop se'l menja.[2]

Vocabulari dels pastors (1932)[modifica]

Recull de dites populars relacionades amb l'ovella i altres animals del llibre Vocabulari dels pastors:[5]

The last British Wolf
L'ovella amb els llops no fan parella.
  • Any d'ovelles, any d'abelles.
  • Cabrit d'un mes i anyell de tres.
  • Cada ovella en té prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell.
  • Cap d'ovella i garres de llop.
  • D'ovelles ni abelles no te'n meravelles.
  • De la mar, el bon peixó, i de la terra, el bon moltó.
  • Gallina i moltó, olla de festa major.
  • L'anyell, sagnant, i el porc, cremant.
  • L'ovella amb els llops no fan parella.
  • La pols que alcen els moltons serveix d'aiguardent al llop.
  • Llop amb pell d'ovella, mai no porta esquella.
  • Ovelles comptades, el llop se les menja.
  • Ovelles i abelles, en terres teves te les veges.
  • Ovelles i abelles en tes deveses.
  • Ovelles sense guardià, el llop se les menjarà.
  • Parlar d'ovella i mossegar de llop.
  • Per l'Ascensió, el llop se'n porta el millor moltó.
  • Tant mor el corder com l'ovella.
  • Vaca i moltó, olla de senyor.

Frases fetes[modifica]

  • Parlar d'ovella i mossegar de llop.[2]
Ésser hipòcrita.
  • Cap d'ovella i garres de llop.[2]
Ésser hipòcrita.

Referències[modifica]

  1. Suetoni. Vides dels Dotze Cèsars. Volum III. Tiberi. Calígual. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1967. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Barcelona: Salvat, 1950, p. 110-203. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2. 
  5. 5,0 5,1 Amades, Joan. Vocabulari dels pastors. Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932, p. 223-240. 
  6. 6,0 6,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 462-474. ISBN 842974519X.