Ovella
De Viquidites
| Ovella | |
| Ovella i anyell | |
| Projectes germans | |
| Article a la Viquipèdia | |
| Multimèdia a Commons | |
L'ovella (Ovis aries), també anomenada xai, corder, moltó i xot, és un mamífer remugant de la subfamília dels ovins, de la família dels bòvids, actualment només conegut en forma domèstica.
Contingut |
Cites [modifica]
- És propi d'un bon pastor esquilar el seu ramat, però no d'escorxar-lo.[1]
- (en llatí) Boni pastoris esse tondere pecus, non deglubere.
- Resposta de Tiberi a una petició d'augmentar els impostos a les províncies.
- De Vitis Caesarum. Tiberius. Caligula (Vides dels dotze cèsars. Tiberi. Calígula). — Claudi Neró Tiberi
Dites populars [modifica]
Dites populars sobre les ovelles, majoritàriament recollides per Joan Amades en el seu Vocabulari dels pastors.[2]
- A l'ovella prenyada fes-la anar sempre cansada.
- L'anyell, sagnant, i el porc, cremant.
- El bon pastor, ton les ovelles i no les escorxa.
- Bona ovella, bona braga.
- Cada ovella amb sa parella.
- Capellà i moltó, van guiats de bon pastor.
- Carn de corder, no et farà gras, però sosté.
- Una mala ovella tot el ramat llança a perdre.
- Moltons per fer doblons.
- Moren més xais que moltons.
- No tot corder fa igual llana, ni home té igual paraula.
- No tota ovella fa igual parella.
- L'ovella baciva prompte s'esquiva.
- Ovella beladora, de fam és patidora.
- L'ovella del pastor mai mor.[4]
- L'ovella esgarriada ha d'ésser més estimada.
- L'ovella, lluny del pastor.
- Ovella magra, anyell gras.
- Ovella manyaga, de tota popa mama.
- L'ovella més dolenta caga dins la ferrada.
- Ovella nana i petarrella, a cent anys serà anyella.
- Ovella que bela, no beu.
- Ovella que bela, perd bocí.
- Ovella que bela, sempre perd algun mossec.
- Ovella que està farta, de la cua se'n fa manta.
- Ovella ronyosa embruta el ramat.
- Pagès que tingui corder no és pagès ni és res.
- El pastor no es deu tornar com ses ovelles.
- Per a no perdre l'ovella, penja-li al coll una esquella.
- Per casar filles donzelles no venguis moltons ni ovelles.
- Per Nadal, cada ovella al seu corral.
- Per Nadal el bon pastor va a adorar amb el seu moltó.
- Petita ovella, cada any és anyella.
- Quan neix l'ovella, neix qui menja d'ella.
- Qui ha perdut l'ovella, cerca l'esquella.
- Qui se n'ix de la llenya d'alzina i se n'ix de la carn de moltó, se n'ix de la raó.
- Qui se n'ix del moltó, se n'ix de la raó.
- Qui té ovelles té pells.
- Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles.[4]
- Ramadà de moltó, de xerri fa pudor.
- Res em dóna més quimera que una ovella xormera.
- Se xulla una ovella, i l'altra el seu torn espera.
- Si de mal just bé l'anyell el dimoni s'enduu la pell.
- Tots els ramats s'assemblen.
Dites relacionades amb altres animals [modifica]
- Abella, ovella o església, si vols riquesa.
- Any d'ovelles, any d'abelles.
- L'anyell, sagnant, i el porc, cremant.
- Cabrit d'un mes i anyell de tres.
- Cada ovella en té prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell.
- Cap d'ovella i garres de llop.
- D'ovelles ni abelles no te'n meravelles.
- De la mar, el bon peixó, i de la terra, el bon moltó.
- Gallina i moltó, olla de festa major.
- Llop amb pell d'ovella, mai no porta esquella.
- L'ovella amb els llops no fan parella.
- Ovelles comptades, el llop se les menja.
- Ovella de molts, el llop se la menja.[4]
- Ovella sense pastor, el llop se la menja.[4]
- Ovelles i abelles, en terres teves te les veges.
- Ovelles i abelles en tes deveses.
- Ovelles sense guardià, el llop se les menjarà.
- Parlar d'ovella i mossegar de llop.
- Per l'Ascensió, el llop se'n porta el millor moltó.
- Per Pasqua, carn de corder i per Nadal, de galliner.[3]
- La pols que alcen els moltons serveix d'aiguardent al llop.
- Qui es fa ovella, el llop se'l menja.[4]
- Tant mor el corder com l'ovella.
- Vaca i moltó, olla de senyor.
Frases fetes [modifica]
- Parlar d'ovella i mossegar de llop.[4]
- Cap d'ovella i garres de llop.[4]
Referències [modifica]
- ↑ Suetoni. Vides dels Dotze Cèsars. Volum III. Tiberi. Calígual. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1967.
- ↑ Amades, Joan. Vocabulari dels pastors. Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932, p. 223-240.
- ↑ 3,0 3,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Barcelona: Salvat, 1950, p. 110-203.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,0 5,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 462-474. ISBN 842974519X.