Sant Joan Despí
 Cases Auriga de Sant Joan Despí, obra de l'arquitecte Ignasi Mas i Morell | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 41°22′0″N 2°3′25″E |
| Lloc web | http://www.sjdespi.cat/ |
 | |
Sant Joan Despí és una ciutat de la comarca del Baix Llobregat. Està situada a la riba esquerra del riu Llobregat i afronta amb altres sis municipis de la mateixa comarca: Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Sant Joan Despí ha estat, fins fa molt poc, un poble de pagesos. Encara ara, per a diverses famílies aquest és el mitjà de vida actual. Les terres que envolten el poble són riques, sempre s'ha dit. Les terres de més producció per metre quadrat de tot Catalunya són les del Baix Llobregat, les del Maresme a part. Això era així fins fa molt poc. Ara és diferent, tot ha canviat.[1]
Del camp estant, a La Font del Be. Publicació independent de Sant Joan Despí, núm. 33, 1982. — Joan Carbonell
- Uns arbres fruiters d'una gran productivitat, com ara les pereres, les pomeres, els presseguers i els pruners, que van fer que Sant Joan Despí esdevingués un dels principals proveïdors dels mercats de la ciutat comtal i, fins i tot, dels de diverses ciutats europees.[2]
- Els topònims de Sant Joan Despí (el Baix Llobregat), testimonis del passat rural, 2003. — Pere Tobaruela i Martinez
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A L'Hospitalet són maques, a Cornellà no tant, a Sant Boi són les gitanes i a Sant Joan la flor del ram.[3]
- A Molins de Rey, escabellats. A Sant Vicenç, esgarrapacristos. A Sant Feliu, garses. A Sant Joan Despí, paparres.[4](català arcaic)
- Quan Sant Ramon porta toga, Sant Joan com una sopa.[3][5]
En relació a la boira de la muntanya del Montbaig, que va seguida de pluges als municipis propers.
Rondalles
[modifica | modifica el codi]- Aquí dalt d'aquesta vila / N'hi ha una font de l'aigua viva / Ay del amor de l'aigua viva / Ay del amor de l'aigua viva / Una cierva que hi bevia ...[6]
- Darrer fragment de la rondalla, en referència a la font de la riera de la Fontsanta.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Carbonell, 1982, p. 10.
- ↑ Tobaruela i Martínez, 2003, p. 636.
- ↑ 3,0 3,1 Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 292, Trons a remolar.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Molins de Rei» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ «Sant Joan Despí» (en català). ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 6 setembre 2014].
- ↑ Massot i Muntaner, 1993, p. 25.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Carbonell, Joan «Del camp estant» (en català). La Font del Be. Publicació independent de Sant Joan Despí, núm. 33, 1982.
- Piñeiro Costán, Montserrat; Ramos Ruiz, Jordi; Puigmalet, Joan. Beca Jaume Codina de Recerca d’Història Local (en català). El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat, 2013 (Col·lecció de textos locals). ISBN 978-84-87486-30-2 [Consulta: 21 febrer 2017].
- Massot i Muntaner, Josep. Inventari de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (en català). vol. IV. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993.
- Tobaruela i Martínez, Pere «Els topònims de Sant Joan Despí (el Baix Llobregat) testimonis del passat rural» (en català). Societat d'Onomàstica: butlletí interior, núm. 93, 2003, pàg. 635-646. ISSN: 0213-4098.
Enllaços externs
[modifica | modifica el codi]
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
