Vés al contingut

Fernando Savater

De Viquidites
Infotaula de personaFernando Savater
Fernando Savater (2011)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Sant Sebastià (Guipúscoa)
21 de juny de 1947 (77 anys)
Ocupació Professor de filosofia, activista, filòsof, polític i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Fernando Savater (Sant Sebastià, 21 de juny de 1947) és un filòsof i escriptor basc en castellà.

  • A diferència de la vellesa, que sempre està de més, allò característic de la joventut és que sempre està de moda.
(en castellà) A diferencia de la vejez, que siempre está de más, lo característico de la juventud es que siempre está de moda.
  • Alguns afirmen que ja no es pot parlar d'esquerra ni dreta i que només cal un pragmatisme polític universal. Tanmateix, aquests termes que han orientat a tants durant un parell de segles es resisteixen a ser enterrats, ja no són dogmes ni banderes, però poden seguir determinant ideals d'acció política.
(en castellà) Algunos afirman que ya no puede hablarse de izquierda ni derecha y que sólo cabe un pragmatismo político universal. Sin embargo, esos términos que han orientado a tantos durante un par de siglos se resisten a ser enterrados; ya no son dogmas ni banderas, pero pueden seguir determinando ideales de acción política.
  • Amb el terrorisme no s'ha de dialogar res més que el lliurament de les armes, el final de la violència, a mitjà termini, potser d'alleujar les condemnes, etc
(en castellà) Con el terrorismo no hay que dialogar más que sobre la entrega de las armas, el final de la violencia, a medio plazo, quizá de aliviar las condenas, etcétera.
El Mundo, 6 de setembre del 2007.
  • Sí, però ja estic estalviant.
 — Fernando Savater
Resposta a la pregunta d'un periodista argentí sobre si era un petit filòsof burgès.
  • Dir que totes les cultures són igualment respectables equival a afirmar que tant se val creuar un riu per un pont que en una bassa o caminant pel fons amb una pedra pesant als braços.
(en castellà) Decir que todas las culturas son igualmente respetables equivale a afirmar que da lo mismo cruzar un río por un puente que en balsa o andando por el fondo con una piedra pesada en los brazos.
Fragment d'un article titulat "Alianza... ¿de qué?", publicat al diari El Correo (Bilbao)., de setembre del.
  • Després de tants anys estudiant l'ètica, he arribat a la conclusió que tota ella es resumeix en tres virtuts: coratge per viure, generositat per conviure, i prudència per sobreviure.
(en castellà) Después de tantos años estudiando la ética, he llegado a la conclusión de que toda ella se resume en tres virtudes: coraje para vivir, generosidad para convivir, y prudencia para sobrevivir.
  • L'avorriment és l'explicació principal del per què la història està tan plena d'atrocitats.
(en castellà) El aburrimiento es la explicación principal de por qué la historia está tan llena de atrocidad.
  • El nacionalisme en general és imbecilitzador, tot i que n'hi ha de lleus i greus, els del fanàtic de la victòria i el que es posa el ganivet a la boca per matar. Hi ha gent sense coneixements històrics, el nacionalisme atonta i alguns són virulents. Afortunadament a Catalunya la situació és diferent de la del País Basc, encara que aquesta minoria és una alarma que ens diu que alguna cosa s'ha de fer. El nacionalisme és una inflamació de la nació com l'apendicitis és una inflamació de l'apèndix.
(en castellà) El nacionalismo en general es imbecilizador, aunque los hay leves y graves, los del forofo del alirón y el que se pone el cuchillo en la boca para matar. Hay gente sin conocimientos históricos, el nacionalismo atonta y algunos son virulentos. Afortunadamente en Cataluña la situación es diferente a la del País Vasco, aunque esa minoría es una alarma que nos dice que algo hay que hacer. El nacionalismo es una inflamación de la nación igual que la apendicitis es una inflamación del apéndice.
  • El problema no són les preguntes que els nens formulen, sinó les que nosaltres ens hem de fer després.[1]
(en castellà) El problema no son las preguntas que los niños formulan, sino las que nosotros nos tenemos que hacer luego.
La Nación, 28 de gener del 2006.
Dit després d'una entrevista amb nens del barri Nelson Mandela de Cartagena d'Índies, Colòmbia, durant el Hay Festival que es va desenvolupar en aquesta ciutat.
  • El secret de la felicitat és tenir gustos senzills i una ment complexa, el problema és que sovint la ment és senzilla i els gustos són complexos.
(en castellà) El secreto de la felicidad es tener gustos sencillos y una mente compleja, el problema es que a menudo la mente es sencilla y los gustos son complejos.
  • En Filosofia havíem fet una cosa que anomenàvem preses de càtedra" [...] Vam intentar convèncer a alguns catedràtics i clar, uns es deixaven i altres no. Alguns se'n van anar i d'altres els vam fer fora [...] El radicalisme sempre m'ha fascinat. L'agressivitat verbal, les explosions excessives, tot això m'encantava.
(en castellà) En Filosofía habíamos hecho una cosa que llamábamos "tomas de cátedra" [...] Intentábamos convencer a algunos catedráticos y claro, unos se dejaban y otros no. Algunos se fueron y a otros los echamos [...] El radicalismo siempre me ha fascinado. La agresividad verbal, las explosiones excesivas, todo eso me encantaba.
llibre-entrevista amb Marcos-Ricardo Barnatán Panfleto contra el todo, pàgina 32, 1984.
(en castellà) En el País Vasco, en plena Europa democrática, tenemos actualmente docenas de Salman Rushdies. Reina el miedo, un miedo palpable en la vida cotidiana que hace hablar en voz baja o disimular lo que se piensa, como en los peores momentos de la dictadura franquista.
Frase del discurs d'acceptació del Premi Sajarov a la plataforma cívica ¡Basta Ya! a la qual pertany., 2000.
  • El terrorisme és immune, es nodreix dels minuts de silenci multitudinaris. Només la resistència individual el contraria.
(en castellà) El terrorismo es inmune, se nutre de los minutos de silencio multitudinarios. Sólo la resistencia individual le contraría.
  • És millor saber després d'haver pensat i discutit que acceptar els sabers que ningú discuteix per no haver de pensar.
(en castellà) Es mejor saber después de haber pensado y discutido que aceptar los saberes que nadie discute para no tener que pensar.
  • He estat un revolucionari sense ira i espero ser un conservador sense vilesa
(en castellà) He sido un revolucionario sin ira y espero ser un conservador sin vileza.
  • Sóc individualista però no «idiota» (en el sentit grec del terme): veig, però, que avui anomenen «individualistes» als idiotes que

s'escapen del món o el maleeixen.[2]

(en castellà) Soy individualista pero no «idiota» (en el sentido griego del término): veo sin embargo que hoy llaman «individualistas» a los idiotas que se escapan del mundo o lo maldicen.
Fragment de l'Epílog del llibre Política para Amador.
  • La bona vida humana és bona vida entre éssers humans o en cas contrari pot ser que sigui vida, però no serà ni bona ni humana.[3]
(en castellà) La buena vida humana es buena vida entre seres humanos o de lo contrario puede que sea vida, pero no será ni buena ni humana.
Fragment del capítol quart d'Ètica per al meu fill..
  • Les ordres i els costums tenen una cosa en comú: sembla que vénen de fora i se t'imposen sense demanar-te permís. En canvi, els capricis et surten de dins.[4]
(en castellà) Las órdenes y las costumbres tienen una cosa en común: parece que vienen de fuera que se te imponen sin pedirte permiso. En cambio, los caprichos te salen de dentro.
Fragment del capítol dos d'Ètica per al meu fill..
  • La civilització és precisament l'esforç per anar més enllà de la pròpia cultura, el que fa sentir curiositat i interès per altres. A qui es tanca en els usos que coneix, els considera sense disputa preferibles a tots els restants i mostra antagonisme brau cap a les formes de comportament humà que no comparteix, sempre se l'ha anomenat bàrbar, mai civilitzat.
(en castellà) La civilización es precisamente el esfuerzo por ir más allá de la propia cultura, lo que hace sentir curiosidad e interés por otras. A quien se encierra en los usos que conoce, los considera sin disputa preferibles a todos los restantes y muestra antagonismo cerril hacia las formas de comportamiento humano que no comparte, siempre se le ha llamado bárbaro, nunca civilizado.
  • La idea d'Espanya me la bufa i me la sua [...] A mi el que m'interessa són els drets, els valors i els ciutadans.[5]
(en castellà) La idea de España me la sopla y me la suda [...] A mí lo que me interesa son los derechos, los valores y los ciudadanos.
Fragment d'una declaració feta per Savater en una taula rodona sota el títol "una visió crítica de l'Estatut des de tres nacionalitats històriques" organitzada per la Fundació per la Llibertat, que presideix Nicolás Redondo Terreros., novembre de 2005.
  • La governabilitat del país no pot dependre de grups als quals el país no els importa.[6]
(en castellà) La gobernabilidad del país no puede depender de grupos a los que el país no les importa.
Fragment de la intervenció de Savater al míting a Madrid el febrer de 2008, del partit Unión, Progreso y Democracia..
  • El problema és que el país es trenqui en els nostres caps i els ciutadans deixin de pensar en la unitat com una cosa positiva.[6]
(en castellà) El problema es que el país se rompa en nuestras cabezas y los ciudadanos dejen de pensar en la unidad como algo positivo.
Fragment de la intervenció de Savater al míting a Madrid el febrer de 2008, del partit Unión, Progreso y Democracia..
(en castellà) Las leyes no están para esclavizar sino para encauzar la libertad.
  • La política s'ha omplert d'individus que es reconeixen i es promocionen mútuament amb una simple mirada, és la mirada del poder.[7]
(en castellà) La política se ha llenado de individuos que se reconocen y se promocionan mutuamente con una simple mirada, es la mirada del poder.
Article "Defensa de la política", diari El Mundo., 4 de març del 2007.
  • La veritable educació no només consisteix en ensenyar a pensar sinó també a aprendre a pensar sobre el que es pensa i aquest moment reflexiu -el que amb major nitidesa marca el nostre salt evolutiu respecte a altres espècies- exigeix constatar la nostra pertinença a una comunitat de criatures pensants.[8]
(en castellà) La verdadera educación no sólo consiste en enseñar a pensar sino también en aprender a pensar sobre lo que se piensa y este momento reflexivo -el que con mayor nitidez marca nuestro salto evolutivo respecto a otras especies- exige constatar nuestra pertenencia a una comunidad de criaturas pensantes.
Capítol 1 de "El valor d'educar"..
  • Les religions també són com el vi: hi ha gent a qui li va malament i gent a qui li va bé. Hi ha persones que amb dues copes es tornen loquaços, obertes i desinhibides ; altres es tornen bruts i grollers amb la mateixa quantitat. Amb la religió, hi ha gent que millora i es purifica i per a altres és una font de ressentiment, tossuderia i condemna als altres.[9]
(en castellà) Las religiones también son como el vino: hay gente a la que le sienta mal y gente a la que le sienta bien. Hay personas que con dos copas se vuelven locuaces, abiertas y desinhibidas; otros se vuelven brutos y groseros con la misma cantidad. Con la religión, hay gente que mejora y se purifica y para otros es una fuente de resentimiento, mojigatería y condena a los demás.
Entrevista de Joana Libedinsky publicada a La Nación., 25 de març del 2007.
  • El més important intel·lectualment avui no és tant comprendre els motius dels terroristes, sinó els nostres per a resistir sense emprar les seves pròpies armes.[10]
(en castellà) Lo más importante intelectualmente hoy no es tanto comprender los motivos de los terroristas, sino los nuestros para resistirles sin emplear sus propias armas.
Fragment d’un article titulat: “Y ellos, no”, publicat al diari El País, 14 de juliol del 2005.
  • L'únic que hauria de romandre sempre actual és la culta curiositat per quantes configuracions diferents sol adoptar en el temps i l'espai el que irremeiablement som.
(en castellà) Lo único que debiera permanecer siempre actual es la culta curiosidad por cuántas configuraciones distintas suele adoptar en el tiempo y el espacio lo que irremediablemente somos.
  • Els nacionalismes no tenen res de progressistes, sinó el contrari. L'Estatut, la realitat nacional, tot això no són més que pugnes de poder de polítics que no tenen res a veure amb la gent. Però el problema és que s'està introduint entre els ciutadans la idea que el nostre, el que ens diferencia dels altres, l'ésser d'aquí, el defensar tot això és progressista, quan l'essencial, allò veritablement progressista, és el que ens uneix amb els altres, no el que ens separa.
(en castellà) Los nacionalismos no tienen nada de progresistas, sino lo contrario. El Estatuto, la realidad nacional, todo eso no son más que pugnas de poder de políticos que no tienen nada que ver con la gente. Pero el problema es que se está introduciendo entre los ciudadanos la idea de que lo nuestro, lo que nos diferencia de los otros, el ser de aquí, el defender todo eso es progresista, cuando lo esencial, lo verdaderamente progresista, es lo que nos une con los demás, no lo que nos separa.
  • El meu somni és el de Picasso; tenir molts diners per viure tranquil com els pobres.
(en castellà) Mi sueño es el de Picasso; tener mucho dinero para vivir tranquilo como los pobres.
  • Res es pot reclamar cordament a la vida.
(en castellà) Nada puede reclamarse cuerdamente a la vida.
  • Naturalment acceptem que els nacionalistes bascos puguin proposar per via pacífica la creació d'un nou Estat independent que mai abans va existir, però rebutgem que aquest projecte polític d'un determinat partit es presenti com el dret inalienable de tot un poble, convertint així, de manera indirecta, a justificació de les armes.
(en castellà) Naturalmente aceptamos que los nacionalistas vascos puedan proponer por vía pacífica la creación de un nuevo Estado independiente que nunca antes existió, pero rechazamos que ese proyecto político de un determinado partido se presente como el derecho inalienable de todo un pueblo, convirtiendose así, de modo indirecto, en justificación de las armas.
Fragment del discurs d'acceptació del Premi Sajarov a la plataforma cívica ¡Basta Ya! a la qual pertany., 2000.
  • No crec que hi hagi noció de Déu, no crec que hi hagi res sobrenatural. Dir que algú és ateu és de per si religiós, i jo no crec que ningú sàpiga a què ho està contraposant. No és que jo no cregui en Déu, és que no sé què és Déu, i el que ho creu tampoc ho sap.[9]
(en castellà) No creo que exista noción de Dios, no creo que exista nada sobrenatural. Decir que alguien es ateo es de por sí religioso, y yo no creo que nadie sepa a qué se lo está contraponiendo. No es que yo no crea en Dios, es que no sé qué es Dios, y el que cree tampoco lo sabe.
Entrevista de Joana Libedinsky publicada a La Nación., 25 de març del 2007.
  • Pensi vostè el que vulgui, però pensi-ho.
(en castellà) Piense usted lo que quiera, pero piénselo.
  • No hi ha educació si no hi ha veritat que transmetre, si tot és més o menys veritat, si cadascú té la seva veritat igualment respectable i no es pot decidir racionalment entre tanta diversitat.
(en castellà) No hay educación si no hay verdad que transmitir, si todo es más o menos verdad, si cada cual tiene su verdad igualmente respetable y no se puede decidir racionalmente entre tanta diversidad.
  • Protegir l'individu contra si mateix quan aquest no ho demana és un abús tirànic.
(en castellà) Proteger al individuo contra sí mismo cuando este no lo solicita es un abuso tiránico.
  • Volem la pau, però la pau no pot ser mai mera absència de violència, sinó que ha de ser presència i vigència de la Constitució, sense coaccions, extorsions ni amenaces.[11]
(en castellà) Queremos la paz, pero la paz no puede ser nunca mera ausencia de violencia, sino que debe ser presencia y vigencia de la Constitución, sin coacciones, extorsiones ni amenazas.
Parlament en l’acte en l'aniversari de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978., 6 de desembre del 2006.
  • …qui s'ha vist des del bressol privat del que humanament més necessari és difícil exigir la mateixa facilitat per comprendre el de la bona vida que als que van tenir millor sort. Si ningú et tracta com humà, no és estrany que vagis al bèstia ...[12]
(en castellà) … quien se ha visto desde la cuna privado de lo humanamente más necesario es difícil exigirle la misma facilidad para comprender lo de la buena vida que a los que tuvieron mejor suerte. Si nadie te trata como humano, no es raro que vayas a lo bestia...
Fragment del capítol sisé d'Ètica per al meu fill..
  • Serà progrés quan afavoreixi un model d'organització social en què major nombre de persones assoleixin més efectives quotes de llibertat: és a dir, són progressistes els que combaten els mecanismes esclavitzadors de la misèria, la ignorància i la supressió autoritària de procediments democràtics. Parlant l'idioma que avui resulta més proper i entenedora, la societat progressa quan amplia i consolida les capacitats de la ciutadania. Ser progressista és no resignar ni conformar-se amb les desigualtats de llibertat que avui existeixen, sinó tractar de superar i abolir. I és reaccionari que fa perpètua o reinventa privilegis socials, descarta els procediments democràtics en nom de major justícia o major llibertat de comerç, propalar mitologies col·lectives com si fossin veritats científiques, etcètera ...[13]
(en castellà) Será progreso cuanto favorezca un modelo de organización social en el que mayor número de personas alcancen más efectivas cuotas de libertad: es decir, son progresistas quienes combaten los mecanismos esclavizadores de la miseria, la ignorancia y la supresión autoritaria de procedimientos democráticos. Hablando el lenguaje que hoy resulta más próximo e inteligible, la sociedad progresa cuando amplía y consolida las capacidades de la ciudadanía. Ser progresista es no resignarse ni conformarse con las desigualdades de libertad que hoy existen, sino tratar de superarlas y abolirlas. Y es reaccionario cuanto perpetua o reinventa privilegios sociales, descarta los procedimientos democráticos en nombre de mayor justicia o mayor libertad de comercio, propala mitologías colectivas como si fuesen verdades científicas, etcétera...
Fragment d’un artícle de Savater publicat a El País, 4 d’agost del 2006.
  • Sí, a la corrida de toros hi és present la mort, però com aliada, com a còmplice de la vida: la mort fa de comparsa perquè la vida es afirmi.
(en castellà) Sí, en el toreo está presente la muerte, pero como aliada, como cómplice de la vida: la muerte hace de comparsa para que la vida se afirme.
  • Només els que saben són lliures.
(en castellà) Sólo los que saben son libres.
Notícia en La Nación, 28 de gener del 2006.
Dit després d'una entrevista amb nens del barri Nelson Mandela de Cartagena d'Índies, Colòmbia, durant el Hay Festival que es va desenvolupar en aquesta ciutat.
  • Si no som coresponsables del passat, tampoc tindrem dret a reclamar legítims propietaris de futur.
(en castellà) Si no somos corresponsables del pasado, tampoco tendremos derecho a reclamarnos legítimos propietarios del futuro.
  • Si jo no els comprenc mal-ia hores d'ara comprendre'ls bé no és precisament fàcil-, el Govern i el PSE donen per bona i necessària aquesta segona taula [...] Una pregunta càndida però necessària i que no obstant això encara no he escoltat: algú pot facilitar als ciutadans un sol argument a favor de la necessitat o de l'oportunitat de tal taula, encara que hagi acabat la violència terrorista? És que potser hi ha temes que no poden tractar-se al Parlament, que és la institució destinada al debat polític en democràcia? Si els partits que van a reunir en aquest fòrum són legals, per què no van al Parlament, com han vingut fent fins ara, i marquen els cànons constitucionals? Si alguns no són legals, ¿per què els altres van a reunir-se institucionalment amb ells, posant-se a la seva alçada, en lloc de pressionar amb el seu no reconeixement fàctic perquè es legalitzin com més aviat millor?
(en castellà) Si yo no les comprendo mal -y a estas alturas comprenderles bien no resulta precisamente fácil-, el Gobierno y el PSE dan por buena y necesaria esta segunda mesa...[]...Una pregunta cándida pero necesaria y que sin embargo aún no he escuchado: ¿alguien puede facilitar a los ciudadanos un solo argumento a favor de la necesidad o de la oportunidad de tal mesa, aunque haya acabado la violencia terrorista? ¿Es que acaso hay temas que no pueden tratarse en el Parlamento, que es la institución destinada al debate político en democracia? Si los partidos que van a reunirse en ese foro son legales, ¿por qué no van al Parlamento, como han venido haciendo hasta ahora, y marcan los cánones constitucionales? Si algunos no son legales, ¿por qué los demás van a reunirse institucionalmente con ellos, poniéndose a su altura, en lugar de presionarles con su no reconocimiento fáctico para que se legalicen cuanto antes?
Fragment d’un artícle de Savater publicat a El País, 10 de juny del 2006.
  • Totes les mares i totes les pàtries ens volen petits perquè siguem més seus.
(en castellà) Todas las madres y todas las patrias nos quieren pequeños para que seamos más suyos.
  • Un pensament no paradoxal em resulta gairebé insuportable, un pensament tancat en si mateix, coherent, que no admet la paradoxa.
(en castellà) Un pensamiento no paradójico me resulta casi insoportable, un pensamiento cerrado en sí mismo, coherente, que no admite la paradoja.
llibre-entrevista amb Marcos-Ricardo Barnatán Panfleto contra el todo, pàgina 44, 1984.
  • Un pot estar a favor de la globalització i en contra del seu rumb actual, el mateix que es pot estar a favor de l'electricitat i contra la cadira elèctrica[14]
(en castellà) Uno puede estar a favor de la globalización y en contra de su rumbo actual, lo mismo que se puede estar a favor de la electricidad y contra la silla eléctrica.
Fragment de “Encuentros digitales” en el periòdic digital El Mundo.es, 4 de juny del 2003. — Fernando Savater
  • La poesia sempre ha estat minoritària, i potser ara més. Exigeix un lector sense presses, abandonat al text, en el lloc i el moment adequat. La poesia necessita suport i pot ser que el trobi a internet, amb els seus blogs i fòrums regits per l'apassionament dels lectors.
(en castellà) La poesía siempre ha sido minoritaria, y quizá ahora más. Exige un lector sin prisas, abandonado al texto, en el lugar y el momento adecuado. La poesía necesita apoyo y puede que lo encuentre en internet, con sus blogs y foros regidos por el apasionamiento de los lectores.
  • El nacionalisme al qual m'oposo és el que mutila i descarta part de la societat plural a la qual s'aplica: el que vol dividir la realitat nacional a propietaris i nouvinguts, el que pretén inventar [...] un estranger interior" contra el qual lluitar, el que vol suprimir i monopolitzar, posant en perill la exemplar convivència de la diversitat que es dóna en la vida quotidiana de Catalunya. "[15]
(en castellà) El nacionalismo al que me opongo es el que mutila y descarta parte de la sociedad plural a la que se aplica: el que quiere dividir la realidad nacional en propietarios y advenedizos, el que pretende inventarse [...] un "extranjero interior" contra el que luchar, el que quiere suprimir y monopolizar, poniendo en peligro la ejemplar convivencia de lo diverso que se da en la vida cotidiana de Cataluña.
  • Les llengües tenen dos grans enemics, els que les imposen i els que les prohibeixen.[16]
(en castellà) Las lenguas tienen dos grandes enemigos, los que las imponen y los que las prohíben.
  • El món és ple de supòsits rebels "que l'únic que volen en el fons és que els castiguin per ser lliures, que algun poder superior d'aquest món o d'un altre els impedeixi quedar-se a soles amb els seus temptacions.[17]
(en castellà) El mundo está lleno de supuestos "rebeldes" que lo único que desean en el fondo es que les castiguen por ser libres, que algún poder superior de este mundo o de otro les impida quedarse a solas con sus tentaciones.
Fragment del capítol VIII d’Ètica per el meu fill..
  • Moral és el conjunt de comportaments i normes que tu, jo i alguns dels que ens envolten solem acceptar com a vàlids;èticaés la reflexió sobreper què els considerem vàlids i la comparació amb altres morals que tenen persones diferents.[18]
(en castellà) "Moral “ es el conjunto de comportamientos y normas que tú, yo y algunos de quienes nos rodean solemos aceptar como válidos; ética es la reflexión sobre por qué los consideramos válidos y la comparación con otras morales que tienen personas diferentes.
Fragment del capítol III d’Ètica per el meu fill..

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Savater y la experiencia en un barrio marginal. DOMINGO 29 DE ENERO DE 2006.La Nación (castellà) Consulta 16 de desembre del 2016
  2. Política para Amador. Fernando Savater. Ariel. 20ª edición. ISBN 84-344-1109-1. Pàgina 231
  3. Ética para Amador. Fernando Savater. Ariel 2001. 40ª edición. ISBN 84-344-1198-9. Capítulo IV. Pàgina 72
  4. Ética para Amador. Fernando Savater. Ariel 2001. 40ª edición. ISBN 84-344-1198-9. Capítulo IV. Pàgina 42
  5. Savater: "La idea de España me la sopla y me la suda" Libertad Digital España Consulta 16 de diciembre del 2016
  6. 6,0 6,1 Savater, fundido en rosa. 24 de febrer del 2008. 20 Minutos Consulta 16 de desembre del 2016
  7. "Conversaciones conmigo mismo." La política en mayúsculas. Juan Sanchordi. 2 de desembre del 2011. Elperiòdic.com Consulta 16 de desembre del 2016
  8. El Valor de educar. Ariel. Barcelona 2002 16ª edición. ISBN 84-344-1255-2. Pág. 32
  9. 9,0 9,1 El hereje. Juana Libedinsky. LA NACION Revista Consulta 16 de desembre del 2016
  10. TRIBUNA: Y ellos, no. Fernando Savater. 14 de julio de 2005 El País Consulta 17 de desembre del 2016
  11. Savater dice que la paz debe ser el triunfo de la Constitución. Terra, actualidad (castellà) Consulta 17 de desembre del 2016
  12. Ética para Amador. Fernando Savater. Ariel 2001. 40ª edición. ISBN 84-344-1198-9. Capítulo VI. Pàgines 96-97
  13. Regreso al progreso. Fernando Savater. 4 d’agost del 2016 El País Consulta 17 de desembre del 2016
  14. Encuentros digitales. Ha estado con nosotros ...4 de Junio de 2003 Fernando Savater [www.elmundo.es/elmundo/encuentros/anteriores/2003/06/746/index.html El Mundo] Consulta 17 de desembre del 2016
  15. LA INCIDENCIA DEL "FORO BABEL" EN LA SOCIEDAD CATALANA. Mª Luisa Calero Vaquera. Universidad de Córdoba (España) Estudios de Lingüística del Español Consulta 17 de desembre del 2016
  16. Savater califica de enemigos de las lenguas a quienes las imponen y las prohíben. soitu.es actualidad Consulta 17 de desembre del 2016
  17. Ética para Amador. Fernando Savater. Ariel 2001. 40ª edición. ISBN 84-344-1198-9. Capítulo VI. Pàgina 146
  18. Ética para Amador. Fernando Savater. Ariel 2001. 40ª edición. ISBN 84-344-1198-9. Capítulo III. Pàgines 54-55