Foc

De Viquidites
Foc
Foc
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El foc és la reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Els llibres no poden ser destruïts pel foc. La gent mor però els llibres mai moren. Cap home i cap força poden abolir la memòria.[1]
(en anglès) Books can not be killed by fire. People die, but books never die. No man and no force can abolish memory…
Discurs als llibreters d'Amèrica, 6 de maig de 1942. — Franklin Delano Roosevelt

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A foc, rei i religió, no els hi posis condició.[2]
  • A la vora del foc i del riu, no hi facis el niu.[2]
  • A la vora del riu no t'hi facis el niu, perquè el foc té aturador però l'aigua no.[2]
  • A prop del foc, qui no es crema, s'escalfa.[2]
  • A València l'aire és foc, la terra aigua, els homes dones i les dones aire.[2]
  • Al foc de la guineu, qui no porta llenya no s'hi asseu.[2]
  • Al foc d'en Costa, qui no hi porta llenya, no s'hi acosta.[2]
  • Amb una petita brasa, se crema una casa; i amb una espurna de foc, se pot abrasar un lloc.[2]
  • A poc a poc, s'encén el foc.[3]
  • Allà on hi ha foc, hi ha fum.[3]
  • Boires pel xaloc, prepara llenya pel foc.[2]
  • Budallers de Sant Celoni són pitjors que luterans, van ficar foc a l'església per cremar la barba dels sants.[2]
  • Com defallirà la llenya, llavors s'apagarà el foc.[2]
  • De foc te'n guardaràs; de la justícia, no podràs.[2]
  • El bon foc fa el bon coc.[3]
  • El foc amb foc s'apaga[4]
Dita popular Sinònim de A grans mals grans remeis

Endevinalles[modifica | modifica el codi]

  • A penes neix el pare
    el fill ja és al carrer.[9]
(var.) Abans de nàixer la mare
el fill ja era al carrer.[10]
  • De mascle i femella és nat,
    engendrat dins un instant,
    i si té aliment bastant,
    pot abrigar la ciutat;
    no té boca i ben aviat
    menja tot quant té davant.[9]
  • Déu mo'l envi,
    molt ho agraïm.
    Si no s'apaga,
    fa olor de socarrim.[11]
  • El pare encara no és nat
    que el fill ja corre pel terrat.[9]
  • En una casa tenien tres fills:
    l'un va fugir i no l'han vist més,
    l'altre menjava tot el que li donaven
    i l'altre sempre jeia i no es movia.[9]
  • Fregant neix, i bufant creix,
    i si el tapes és ben mort;
    pot fer el mal amb escreix
    destroçant a dret i a tort.[12]
  • Què cal per encendre el foc?[10]
Que estiga apagat
  • Qui va ésser el primer que va fer bullir l'olla a Barcelona?[9]
  • Qui va ser el primer que va fer la sopa d'all?[9]
  • Si sóc bo o be dolent,
    poc vull saber-ho;
    sort de mi que en té la gent,
    però, ai d'ella!
    si la ràbia se m'encén![12]
(var.) Si sóc bo o dolent
poc vull saber-ho;
sort de mi té la gent,
però, ai d'ella!,
si la ràbia se m'encén![13]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

(var.) Posar (o tirar) llenya al foc.
Frase feta Fer augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla, de dissensió
Frase feta D'un preu molt elevat.
  • Encendre (o posar) foc.[14]
Frase feta Provocar o causar discòrdies, desavinences, rancor.
  • Estar (o trobar-se, o restar, etc.) entre dos focs.[14]
Frase feta Estar en una situació conflictiva, entre dos perills, dos adversaris.
Frase feta Recomençar una cosa que hom considera que l'havia començada malament.
Crit d'alarma de la gent del camp quan veien un llop.
Frase feta Exposar-se imprudentment al perill.
  • Posar les mans al foc.[14]
Frase feta Manifestar la certesa, la garantia, la seguretat, que hom té d'alguna cosa.
Frase feta Descoratjar-se, deixar córrer alguna empresa, etc., per causa d'una contrarietat.
Frase feta Fer sonar un instrument d'alarma per avisar que hi ha un incendi.
  • Treure foc pels queixals.[14]
Frase feta Manifestar una gran indignació, irritació.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ratcliffe, 2014.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 març 2024].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 Conca, 1988.
  4. Espunyes, Josep. Dites locucions i frases fetes. Tremp: Garsineu Editors, 2007. ISBN 978-84-8437-977-5 [Consulta: 29 octubre 2014]. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Alberola, 1928, p. 123-124.
  6. 6,0 6,1 6,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «foc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931. 
  8. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Amades, 1982.
  10. 10,0 10,1 Martí i Adell, 1991.
  11. Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
  12. 12,0 12,1 Castellví, 1956.
  13. Salvà, 1983.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 14,7 14,8 «Foc». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 maig 2012].
  15. Amades, 2006, p. 58.
  16. Amades, 2006, p. 20.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alberola, Estanislau. Refraner Valencià, 1928, p. 123-124. 
  • Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218. 
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans (en català). València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  • Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan"). 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Ratcliffe, Susan (ed.). Oxford Essential Quotations (en anglès). Oxford University Press, 2014 [Consulta: 19 març 2024]. 
  • Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot).