Publi Ovidi Nasó

Publi Ovidi Nasó
Gravat de Publi Ovidi Nasó
Projectes germans
	Biografia a la Viquipèdia
	Multimèdia a Commons

Publi Ovidi Nasó [Publius Ovidius Naso] (Sulmona, 20 de març de 43 aC - Tomis, 17 dC), va ser un poeta romà famós pel seu Art amatoria, i transformacions mitològiques. Categoritzat juntament amb Virgili i Horaci com un dels tres poetes canònics de la literatura llatina.

Cites

• Aprofita les ocasions.

• Déu ha donat a l'home un rostre elevat i la possibilitat de mirar el cel.

• Nosaltres dos som multitud.

• Que d'altres s'enamorin de l'antic; jo em felicito d'haver nascut ara; aquest segle s'avé amb els meus gustos.

• Sempre és millor la collita al camp dels altres.

• Si vols que t'estimin, sigues amable.

• "Quan ell, sigui com anàs dels déus, va haver disposat ordenadament d'aquesta manera i resolt aquella massa caòtica, i la va haver reduït, resolta d'aquesta manera, a parts còsmiques, va començar moldeant la Terra com una bola poderosa perquè la seva forma fos la mateixa per tots costats... I perquè cap regió manqués per la seva forma pròpia de vida animada, les estrelles i les formes divines van ocupar el sòl del cel, el mar va correspondre als peixos lluents perquè fos la seva llar, la Terra va rebre als animals i l'aire mòbil als ocells... Després va néixer l'Home:... tots els animals van amb el cap baix i fixen la seva mirada en el sòl, però ell va donar a l'Home un rostre aixecat i li va ordenar que estigués erecte i que elevés els seus ulls al cel.
  • Font: Metamorfosis; segle primer

• "L'ànima descansa quan tira les seves llàgrimes; i el dolor se satisfà amb el seu plor."

• "El plaer més segur és el menys agradable."

• "Hi ha un camí en l'alt, visible en els cels transparents, cridant la Via Làctia, que resplandeix amb lluentor pròpia. Els déus van per ella a l'habitada del gran Tonante i la seva residència real... Allí els famosos i poderosos habitants del cel han assegut els seus reals. Aquesta és la regió que podria atraverme a cridar la Via palatina del Gran Cel.
  • Font: Metamorfosis; Roma, segle primer

• "No es desitja el que no es coneix."

• "Oferir amistat al que demana amor és com donar pa al que mor de set."

• "Es pacient i dur; algun dia aquest dolor et serà útil"

• Ben cert és que no existeix la felicitat completa i que sempre hi ha un neguit que s'interposa en la nostra alegria.
  • Font: Les Metamorfosis' (Metamorphoseon)

Amores (10 aC)

• L'Amor turmenta molt més acerbament i més ferotgement els qui es resisteixen que no pas els qui es reconeixen esclaus seus.

(en llatí) Acrius inuitos multoque ferocius urget, quam qui seruitium ferre fatentur, Amor.

Remedia amoris (5 aC)

• Si algú estima allò que li agrada d'estimar, que gaudeixi abrusant-se feliçment i navegui a la mercè del seu vent.

(en llatí) Si quis amat quod amare iuuat, feliciter ardens gaudeat et uento nauiget ille suo.

• L'amor sempre engalipa i troba aliments en la dilació.

(en llatí) Uerba dat omnis amor reperitque alimenta morando.

• La medicina és, si fa no fa, l'art de l'oportunitat.

(en llatí) Temporis ars medicina fere est.

Ex Ponto (10 dC)

• Si no trobes gens de benevolença, les llàgrimes guanyaran benevolença per a tu.

(en llatí) Gratia si nulla est, lacrimae tibi gratia fient.

Ex Ponto. Libri III-IV (Pòntiques. Vol. 2).

• La meva gratitud per la vostra conducta morirà quan el meu cos consumit serà reduït a cendra.

(en llatí) Tunc igitur meriti morietur gratia uestri, cum cinis absumpto corpore factus ero.

Ex Ponto. Libri III-IV (Pòntiques. Vol. 2).

• Els nostres escrits plauen gairebé sempre després de la mort, car l'enveja acostuma a atacar els vivents i a especejar-los amb dent injusta.

(en llatí) Scripta placent a morte fere, quia laedere uiuos liuor et iniusto carpere dente solet.

Ex Ponto. Libri III-IV (Pòntiques. Vol. 2).