Sant Joan
Aparença
Sant Joan Baptista (1542) de Tizià | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Ein Kàrem, 4 aC |
Mort |
Maquerunt, 32 dC (34/35 anys) |
Ocupació | Ermità |
Sant Joan (?, segle I), també anomenat Joan Baptista, el Precursor, fou un profeta que va liderar un moviment baptismal a Judea. Se celebra la festivitat del seu naixement el 24 de juny.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Aigua de Sant Joan, cap guany i molta fam.[1]
- Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam.[2]
- Cursos per Sant Joan, salut per tot l'any.[2]
- De Joan a Joan hi ha camp gran.[2]
- De Joseps, Joans i ases, n'hi ha per totes les cases.[2]
- De Sant Joan de juny a Sant Joan de Nadal, mig any per igual.[2]
- De Sant Joan a Nadal, mig any igual.[1]
- De Sant Joan a Sant Joan, sis mesos van.[2]
- Dos peres i un Joan fan un ase gran.[2]
- El ral guanyat per Sant Joan, és ral i mig per Nadal.[1]
- Febres per Sant Joan, salut per tot l'any.[1]
- Li diré que Sant Joan és a l'estiu.[2]
- Per Sant Joan, agafa el volant.[2]
- Per Sant Joan, el blat fora del camp.[2]
- Per Sant Joan, el primer bany.[1]
- Per Sant Joan, una passa de gegant.[2]
- Per Sant Joan de juny, la falç al puny.[2]
- Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera.[1]
- Per Sant Joan i Sant Pere, no posis taules a l'era.[1]
- Per Sant Joan, les garbes al camp.[1]
- Per Sant Joan les olives són com grans de sal; i, per Sant Pere, com grans de pebre.[1]
- Per Sant Joan, tot es fa gran.[1]
- Per Sant Pere i Sant Joan, la calor va en gran.[2]
- Qui no menja per Sant Joan, és boig o no té pa.[1]
- Sant Joan, el dia més gran.[2]
- Sant Joan plovent, fa el vi dolent.[2]
- Sant Joan l'escurça i el Nen Jesús l'allarga.[3]
- Sant Jordi mata Jesús, Sant Marc el ressuscita i Sant Joan el torna sagramentat.[3]
- Sembraràs quan voldràs, però per Sant Joan segaràs.[1]
- Si trona per Sant Joan, totes les nous es corquen.[1]
- Si vols tenir pa, llaura per Sant Joan.[1]
- Tots tenim, i Sant Joan té es xot.[2]
- Qui de la muntanya es vol enamorar, per sant Joan hi ha d'anar.[4]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Amades, 1931, p. 150-151.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Joan». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «muntanya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.