Victor Hugo

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Victor Hugo
Victor Hugo
Retrat de Victor Hugo (1875)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg Obres de l'autor a Viquitexts
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Victor Hugo (Besançon, 26 de febrer de 1802 — París, 22 de maig de 1885) fou poeta, novel·lista, dramaturg, assagista i pintor francès. Autor d'Els miserables, La nostra senyora de París, Les Orientals, entre altres obres.

Cites[modifica | modifica el codi]

  • A ningú no li manquen forces; el que a molts els manca és voluntat.[1]
  • El deure té una gran semblança amb la felicitat dels altres.[1]
(en francès) Le devoir a une grande ressemblance avec le bonheur d'autrui.
  • El pitjor de la immortalitat és que s'ha de morir per assolir-la.[1]
  • En els ulls del jove crema la flama. En els ulls del vell brilla la llum.[1]
  • En moltes ocasions, l'heroi no és altra cosa que una varietat d'assassí.[2]
  • Fa una immensa tristesa pensar que la natura parla mentre el gènere humà no escolta.[1]
(en francès) C'est une triste chose de penser que la nature parle et que le genre humain n'écoute pas."
  • L'amor fa com l'arbre, creix espontàniament, endinsa profundament les arrels dintre nostre i continua verdejant sobre el cor en runes.[3]
  • La vida, l'infortuni, l'aïllament, l'abandó i la pobresa són camps de batalla que també tenen els seus herois.[2]
(en francès) La vie, le malheur, l'isolement, l'abandon, la pauvreté, sont des champs de bataille qui ont leurs héros.
  • Qui sempre m'insulta, no m'ofèn mai.[1]
(en francès) Qui m'insulte toujours, ne m'offense jamais.
  • Res de tan estúpid com vèncer; la vertadera glòria es troba en el convèncer.[1]
  • Sabeu què és l'amistat? És ésser germà i germana, dues ànimes juntes sense confondre's, com dos dits de la mà.[3]
  • Soledat, tot l'infern cap en aquesta paraula![4]
(en francès) Mieux vaudrait encore un enfer intelligent qu'un paradis bête.
Noranta-tres, 1874.

Cites sobre Victor Hugo[modifica | modifica el codi]

  • Quin poeta més enorme no és, quin escriptor més prodigiós, quin fenomenal geni literari![5]
Notes disperses (OC XII, 178). — Josep Pla
Notes disperses (OC XII, 178). — Josep Pla
  • És un poeta tan gros, tan copiós, tan musical, de vegades tan dolent, etc., que tots els esforços que he fet per trobar un paper que en doni una idea comprensiva han resultat fallits.[5]
Notes disperses (OC XII, 178). — Josep Pla

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, DL 1997. ISBN 8482971379. 
  3. 3,0 3,1 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702. 
  4. Torralba, Francesc. L'art de saber estar sol. Lleida: Pagès, 2009. ISBN 9788497798341. 
  5. 5,0 5,1 5,2 «Les ciutats europees de Josep Pla». Fundació Josep Pla, 2010 – 2011. [Consulta: 23 agost 2014].