Victor Hugo
De Viquidites
| Victor Hugo | |
| Retrat de Victor Hugo (1875) | |
| Projectes germans | |
| Biografia a la Viquipèdia | |
| Multimèdia a Commons |
|
| Obres a Viquitexts | |
Victor Hugo (Besançon, 26 de febrer de 1802 — París, 22 de maig de 1885) fou poeta, novel·lista, dramaturg, assagista i pintor francès. Autor d'Els miserables, La nostra senyora de París, Les Orientals, entre altres obres.
Cites[modifica]
- L'amor és ésser dos i no ésser més que un. Un home i una dona que es fonen en un àngel. És el cel.[1]
- L'amor fa com l'arbre, creix espontàniament, endinsa profundament les arrels dintre nostre i continua verdejant sobre el cor en runes.[1]
- Com més cega és aquesta passió, més persistent és. No és mai tan sòlida com quan no té raó de ser.[1]
- Sabeu què és l'amistat? És ésser germà i germana, dues ànimes juntes sense confondre's, com dos dits de la mà.[1]
Sense referències[modifica]
- Amics meus, retingueu això: no hi ha males herbes ni homes dolents. No hi ha més que dolents cultivadors.
- A ningú li falten forces; el que a moltíssims els falta és voluntat.
- Atreviu-vos: el progrés solament s'assoleix així.
- Cosa curiosa! El primer símptoma de l'amor en un jove, és la timidesa; en una jove, és l'audàcia.
- Quan l'amor és feliç duu a l'ànima a la dolçor i a la bondat.
- L'aigua que no corre fa un pantà; la ment que no treballa fa un ximple.
- L'amor és un ardent oblit de tot.
- El cos humà no és més que aparença i amaga la nostra realitat. La realitat és l'ànima.
- El Romanticisme no és més que el Liberalisme en Literatura
- És una cosa bastant repugnant l'èxit. La seva falsa semblança amb el mèrit enganya als homes.
- Hi ha tantes dones belles, però no hi ha perfectes.
- Imputar la revolució als homes és imputar la marea a les ones.
- Inspiració i geni són gairebé la mateixa cosa.
- La consciència és la presència de Déu en l'home.
- La felicitat suprema en la vida és tenir la convicció que ens estimen pel que som, o millor dit, malgrat el que som.
- La música expressa tot allò que no pot dir-se amb paraules i no pot quedar en el silenci.
- La veritat és com el sol. Ho fa veure tot i no es deixa mirar.
- Les intel·ligències poc capaces s'interessen en l'extraordinari; les intel·ligències poderoses, en les coses ordinàries.
- Les obres de la Naturalesa, no inferiors a les del geni, s'imposen perquè participen de l'absolut.
- Les quals condueixen i arrosseguen al món no són les màquines, sinó les idees.
- El que bé es pensa, bé s'expressa.
- Els ulls no poden veure bé a Déu, sinó a través de llàgrimes.
- Prefereixo que em xiulin per un bon vers, que m'aplaudeixin per un de dolent.
- Qui m'insulta sempre, no m'ofèn mai.
- Vull ser Chateaubriand o res.
- Nota: Escrit en un quadern en 1816.
- Ser bo és fàcil; el difícil és ser just.
- Els animals són de Déu. La bestialitat és humana.
- Quan la dictadura és un fet, la revolució es converteix en un dret.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702.
- ↑ Torralba, Francesc. L'art de saber estar sol. Lleida: Pagès, 2009. ISBN 9788497798341.