Vés al contingut

Marina Baixa: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Es crea la pàgina amb «{{Tema | nom = Marina Baixa | imatge = Mapa de la Marina Baja.svg | descripció = Municipis de la Marina Baixa | Viquipèdia = Marina Baixa | Viquitexts = | Vicciona...».
 
Línia 34: Línia 34:
== Referències ==
== Referències ==
{{referències|refs=
{{referències|refs=
<ref name="sanchis">{{Ref-llibre | cognom = Sanchis Guarner |nom=Manuel |títol=Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector meridional. |editorial=L’Estel|lloc=València |data=1968 |isbn=|pàgines=61-62}}</ref>
<ref name="sanchis">{{Ref-llibre | cognom = Sanchis Guarner |nom=Manuel |títol=Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector meridional. |editorial=L’Estel|lloc=València |data=1965 |isbn=|pàgines=61-62}}</ref>
}}
}}



Revisió del 08:38, 25 ago 2015

Marina Baixa
Municipis de la Marina Baixa
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La Marina Baixa és una comarca costanera del centre del País Valencià. Limita al nord amb el Comtat i la Marina Alta, a l'est i al sud amb la Mar Mediterrània, al sud-est amb l'Alacantí i a l'oest amb l'Alcoià. La seua capital tradicional és la Vila Joiosa però el major nucli urbà i la seua capital econòmica és Benidorm. És una zona valencianoparlant.

Dites populars

  • Gent a Marina, gent vagarina.[1]
  • El de la Marina són blavets.[1]
Dita popular El malnom de “blavets” ve de temps de la dominació àrab de la zona, ja que el cabdill de la sublevació de la Marina Al-Àzraq, era conegut com “el blau”. També s’utilitza com a eufemisme pel color bru de la pell de la gent de la zona. Segons Martí i Gadea en “Tipos, modismes i coses rares y curioses de la Terra del Gè, arreplegades per un aficionat, molt entusiasta de tot lo d’ella”. Tom I, pàg. 26.
  • Els blavets de la Marina quan van a segar arròs, només mengen que tonyina, pa, tomaques i alficòs.[1]
  • Els blavets de la Marina quan se’n venen cap ací, duen una fam canina que es menjaven un rossí.[1]
  • Ja es divisa Casablanca, ja es divisa la Marina, ja mo n’anem cap a casa en gran plaer i alegria.[1]
Dita popular Casablanca deu ser una transcripció errònia de Cala Blanca.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector meridional.. València: L’Estel, 1965, p. 61-62.