Alboraia: diferència entre les revisions
Aparença
Contingut suprimit Contingut afegit
Es crea la pàgina amb «{{Tema | nom = Alboraia | imatge = Alboraya. Ayuntamiento.JPG | descripció = Ajuntament d’Alboraia. | Viquipèdia = Alboraia | Viquitexts = | Viccionari = | Com...». |
|||
Línia 19: | Línia 19: | ||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita =Alboraia, xufera |
| dita =Alboraia, xufera. |
||
| refs = <ref name="sanchis"/> |
| refs = <ref name="sanchis"/> |
||
|notes= Es refereix al cultiu més característic de la zona: la xufa. |
|notes= Es refereix al cultiu més característic de la zona: la xufa. |
||
Línia 51: | Línia 51: | ||
| refs = <ref name="sanchis"/> |
| refs = <ref name="sanchis"/> |
||
}} |
}} |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències|refs= |
{{referències|refs= |
Revisió del 08:09, 26 ago 2015
Ajuntament d’Alboraia. | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Alboraia és un municipi valencià que es troba en la comarca de l’Horta Nord.
Dites populars
- A Alboraia, mare meua, me'n tinc que anar a casar, que em paguen el dot en xufes i tindré què rosegar.[1]
- Alboraia, gran com és, pareix un corral de vaques; Almàssera és xicoteta, però allí hi han xiques guapes.[1]
- Alboraia, xufera.[1]
- Es refereix al cultiu més característic de la zona: la xufa.
- D'Alboraia hasta Espioca, de Misdlata al meu sequiol, va tocant una pavana Pep de l'Horta en caragol.[1]
- De l'Horta soc llauradora, en Alboraia naixcuda, i cansada estic d'anar per als cucs a pelar fulla.[1]
- fa referència a la industria domèstica tradicional del cuc de seda.
- Els d'Alboraia són granotes.[1]
- Fa referència al treball als aiguamolls de la platja.
- Joano, cara de nano, ¿qui t'ha fet eixa muntera? - Una xixa d'Alboraia i una atra de l'Albufera.[1]
- Llauradora d'Alboraia, torneu a vendre al Mercat, que l'alcalde diu que ara vos ho farà més barat.[1]
- Fa referència a una vaga de venedors al mercat de València qi+ue es produí el 1882.
- Per a bons melons en Foios; en Alboraia, la col; Benimaclet per a peres, i per a raïm Puçol.[1]