Alfredo Aracil: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 32: | Línia 32: | ||
| refs = <ref name="El compositor habla"/> |
| refs = <ref name="El compositor habla"/> |
||
}} |
}} |
||
{{Cita |
|||
| cita = ''(El silenci)'' Pot ser moltes coses: espai, temps, buit, durada, una atmosfera on pensar o esvair ... Totes m'agraden. |
|||
| autor = |
|||
| lloc = Madrid |
|||
| data = Desembre del 2011 |
|||
| notes = |
|||
| original = Puede ser muchas cosas: espacio, tiempo, vacío, duración, una atmósfera donde pensar o desvanecerse… Todas me gustan. |
|||
| idioma = castellà |
|||
| refs = <ref name="El compositor habla"/> |
|||
}} |
|||
==Referències== |
==Referències== |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
Revisió del 18:10, 20 feb 2014
 |
Aquest pàgina s'està elaborant i està inacabada. Un editor (o més) hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
| Projectes germans | |
|---|---|
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Madrid, 1954 (69/70 anys) |
| Ocupació | Compositor i Radio Nacional de España |
 | |
Alfredo Aracil va néixer a Madrid el 1954. Estudià de música amb Halffter Cristóbal, Tomás Marco, Carmelo Bernaola, Luis de Pablo i Arturo Tamayo a Madrid, i Karlheinz Stockhausen, Iannis Xenakis, Christian Mauricio Kagel i Wolf, a Darmstadt, entre altres. É Doctor en Història de l'Art.
Cites
- (Compondre) Per a alguns és només un ofici ... i es nota, per a altres és passió (i es nota), per a altres un somni. [...] Jo em quedo amb els apassionats i els somniadors.[1]
- (en castellà) Para algunos es sólo un oficio… y se nota; para otros es pasión (y se nota), para otros un sueño.
Madrid, Desembre del 2011.
- Compondre avui és, per a mi, com gairebé sempre: descobrir que hi ha una cosa que m'agradaria sentir però encara ningú ha compost, posar-m'hi i tractar de compartir-ho.[1]
- (en castellà) Componer hoy es, para mí, como casi siempre: descubrir que hay algo que me gustaría oír pero aún nadie ha compuesto, ponerme a ello y tratar de compartirlo.
- Madrid, Desembre del 2011.
- (El silenci) Pot ser moltes coses: espai, temps, buit, durada, una atmosfera on pensar o esvair ... Totes m'agraden.[1]
- (en castellà) Puede ser muchas cosas: espacio, tiempo, vacío, duración, una atmósfera donde pensar o desvanecerse… Todas me gustan.
- Madrid, Desembre del 2011.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Prieto, Ruth. «Casi siempre en tránsito». El compositor habla. [Consulta: 20 febrer 2014].