Raffaella Carrà
Aparença
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Bolonya (Itàlia), 18 de juny de 1943 |
Mort |
Roma, 5 de juliol de 2021 (78 anys) |
Ocupació | Presentadora de televisió, cantant, ballarina i actriu |
Raffaella Maria Roberta Pelloni (Bolonya, 18 de juny de 1943 - Roma, 5 de juliol de 2021) més coneguda pel seu nom artístic Raffaella Carrà va ser una famosa cantant, actriu, ballarina i presentadora de televisió italiana.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Jo sempre voto comunista.[1]
- (en castellà) Siempre voto comunista.
- Entrevista a la revista Interviú número 55, 1977.
- M'agradaria saber el perquè de jo, havent sigut criada per una mare soltera, no he pogut tenir un fill perquè sóc soltera! Fins i tot vaig pensar en fer-me espanyola.[2]
- (en italià) Vorrei sapere perché io, cresciuta da una mamma single, non ho potuto avere un figlio in quanto single! Ho persino pensato di farmi spagnola.
- Entrevista al diari Corriere della Sera, 30 de juny de 2017.
- Moriré sense saber-ho. A la meva tomba hi deixaré escrit: "Per què m'agraden tant els gais?"[3]
- (en italià) Morirò senza saperlo. Sulla mia tomba lascerò scritto: "Perché sono piaciuta tanto ai gay?"
- Declaracions a la revista Vanity Fair Italia, 1 de juliol de 2017.
- No només era mostrar el meu cos, era fer entendre que el cos d'una dona sempre està unit al cap. La sensualitat no està renyida amb la intel·ligència, la simpatia, la ironia...[4]
- (en castellà) No solo era mostrar mi cuerpo, era hacer entender que el cuerpo de una mujer siempre está unido a su cabeza. La sensualidad no está reñida con la inteligencia, la simpatía, la ironía...
- Entrevista telefònica al diari El País, 25 d'octubre de 2020.
- Declaracions sobre la censura que patia en els seus inicis
- Entrevista telefònica al diari El País, 25 d'octubre de 2020.
- Ni bec ni em drogo, per això Hollywood no era per a mi.[4]
- (en castellà) Ni bebo ni me drogo, por eso Hollywood no era para mí.
- Entrevista telefònica al diari El País, 25 d'octubre de 2020.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Giorgi, Giada «Tutti i muri abbattuti da Raffaella Carrà: perché grazie a lei oggi siamo tutti più liberi» (en italià). Open, (05-07-2021) [Consulta: 26 desembre 2022].
- ↑ Gramellini, Massimo «Una vita da Carrà. «Io, icona gay per le mie canzoni e la mia allegria»» (en italià). Corriere della Sera, (30-06-2017) [Consulta: 26 desembre 2022].
- ↑ «Raffaella Carrà: «Io, icona gay per il coraggio, l'energia e libertà»» (en italià). Vanity Fair Italia, (01-07-2017) [Consulta: 26 desembre 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Morate, Maite «Raffaella Carrà: “Ni bebo ni me drogo, por eso Hollywood no era para mí”» (en castellà). El País, (25-10-2020) [Consulta: 26 desembre 2022].