Ludwig van Beethoven

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven
Retrat de Ludwig van Beethoven (1820)
de Joseph Karl Stieler
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Ludwig van Beethoven (Bonn, 16 de desembre de 1770 — Viena, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. La seva obra es va estendre des del període clàssic fins a inicis del romanticisme musical.

Cites[modifica]

  • Doctor, tanca les portes a la mort! La música tornarà a ajudar en aquesta hora de necessitat.[1]
1825.
En una carta al seu metge Braunhofer
  • Hi ha moments en que em sembla que el llenguatge no serveix absolutament per a res.[2]
(en alemany) Es gibt Momente, wo ich finde, daß die Sprache noch gar nichts ist.
  • Home, ajuda't a tu mateix![3]
(en alemany) O Mensch, hilf dir selber!
Paraules afegides a un manuscrit que li va deixar Ignaz Moscheles.
  • Per a tu, pobre Beethoven, no hi ha felicitat en el món, has de crear-la en tu mateix. Només a les regions de l'ideal pots trobar amics.[1]
En una carta a Gleichestein.
  • Recomaneu als vostres fills que siguin virtuosos, només la virtut pot portar la felicitat, no els diners.[2]
(en alemany) Empfehlt euren Kindern Tugend: Sie allein kann glücklich machen, nicht Geld.
  • Vull agafar el destí per la seva gola, mai més em tornarà a arrossegar a la seva voluntat.[4]
(en alemany) Ich will dem Schicksal in den rachen greifen, ganz niederbeugen soll es mich gewiß nicht.
Escrit al seu amic Franz Gerhard Wegeler, mentre componia la Simfonia núm. 2, 1801/02.
  • Quan em miro en el context de l'Univers, qui sóc jo i qui és, l'anomenat el més gran.[5]
(en alemany) Und wenn ich mich im Zusammenhang des Universums betrachte, was bin ich und was ist der - den man den Größten nennt - und doch - ist wieder hierin das Göttliche des Menschen.
Carta a l'Estimada Immortal (destinatari desconegut), 6/7 de juliol de 1812.
(en alemany) Die Kunst und die Wissenschaft erhöhen den Menschen bis zur Gottheit.
Carta? a Emili M. d'Hamburg, 17 de juliol de 1812.
  • L'autèntica amistat només pot basar-se en la combinació de naturaleses similars.[7]
(en alemany) Wahre Freundschaft kann nur beruhn auf der Verbindung ähnlicher Naturen.
Diari personal, 1812-1818.
Probablement inspirada en cites d'autors clàssics, com per exemple, Ciceró: "El veritable amic és com un altre jo."

Atribuïdes[modifica]

  • L'art! Qui l'entén, amb qui es pot discutir sobre aquesta gran deessa![6]
(en alemany) Die Kunst! – Wer versteht die, mit wem kann man sich bereden über diese große Göttin!
Carta de Ludwig van Beethoven a Bettina Brentano, de dubtosa autenticitat., 11 d'agost de 1810.
  • La música és una revelació més gran que tota la saviesa i la filosofia.[8][6]
(en alemany) Musik is höhere Offenbarung als alle Weisheit und Philosophie.
Carta de Bettina Brentano a Johann Wolfgang von Goethe, que atribueix algunes cites a Ludwig van Beethoven, 28 de maig de 1810.
  • La melodia és la vida sensual de la poesia.[6]
(en alemany) Melodie ist das sinnliche Leben der Poesie.
Carta de Bettina Brentano a Johann Wolfgang von Goethe, que atribueix algunes cites a Ludwig van Beethoven, 28 de maig de 1810.
  • L'home ha de vèncer el foc de la música amb la seva ment.[6]
(en alemany) Dem Mann muß Musik Feuer aus dem Geist schlagen.
Carta de Ludwig van Beethoven a Bettina Brentano, de dubtosa autenticitat, agost de 1812.
  • Tots els homes seran germans.[9]
(en alemany) Alle Menschen werden Brüder.
Simfonia núm. 9 en re menor op. 125, 1824.
L'últim moviment de la simfonia incorpora el poema Oda a l'Alegria (Ode an die Freude) de Friedrich Schiller, publicat l'any 1785 i revisat posteriorment el 1803.

Cites sobre Beethoven[modifica]

  • Qui vingui després ell no continuarà; haurà de tornar a començar, perquè aquest precursor ha acabat la seva obra allà on acaben els límits de l'art.[1]
 — Franz Grillparzer

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Eynde, Juan van den. Ludwig van Beethoven. [Madrid]: Rueda J.M., [2000] (Grandes biografías). ISBN 8487507433. 
  2. 2,0 2,1 «zitate.eu» (en alemany). [Consulta: 11 febrer 2014].
  3. Sonneck, O.G. Beethoven: impressions by his contemporaries. New York: Dover Publications, 1967, p. 94 [Consulta: 18 setembre 2014]. 
  4. Caeyers, Jan. Beethoven : der einsame Revolutionär; eine Biographie. München: Beck, 2012, p. 257. ISBN 9783406631283 [Consulta: 18 setembre 2014]. 
  5. «Philosophie und Religion». Beethoven-Haus Bonn. [Consulta: 18 setembre 2014].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Kunst und Musik». Beethoven-Haus Bonn. [Consulta: 18 setembre 2014].
  7. «Freundschaft». Beethoven-Haus Bonn. [Consulta: 18 setembre 2014].
  8. Gener, Ramon. Si Beethoven pogués escoltar-me. Barcelona: Ara Llibres, 2014. ISBN 9788415642756. 
  9. Hamermann, Nora. «An Early Setting of Schiller's ‘Ode to Joy’». Fidelio. Vol. II. No. 1, p. 65-67 [Consulta: 12 octubre 2014].