Pau Casals i Defilló

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pau Casals i Defilló
Pau Casals i Defilló
Pau Casals
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Pau Casals i Defilló (El Vendrell, Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 - San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.

Cites[modifica | modifica el codi]

  • A qui li escau més que a l'artista, la defensa de la llibertat tan essencial per la seva tasca creadora?[1]
  • Catalunya és la terra on vaig néixer i l'estimo com una mare...[1]
  • Deploro haver viscut en un temps on la llei dels homes és matar.[1]
  • La meva contribució a la pau del món pot ésser minsa, però hauré donat tot el que puc per aconseguir un ideal que considero sagrat.[1]
  • En primer lloc, sóc un home; després, un artista.[1]

Cites sobre la música[modifica | modifica el codi]

  • L'artista és responsable de la música que executa: ha de sospesar-la i recrear-la.[1]
  • Exhorto els músics de tot el món a que posin la puresa del seu art al servei de la humanitat per unir els homes en un mateix vincle fraternal.[2]
  • El meu violoncel és el meu millor amic, el més estimat amic.[1]
  • La música, aquest meravellòs llenguatge universal hauria de ser font de comunicació entre tots els homes.[1]
  • La música fou com un mar en el qual vaig nedar com un peix petit...[1]
  • La música mai no és la mateixa cosa per a mi. Cada dia hi ha quelcom de nou, fantàstic i extraordinari. Bach, com la naturalesa, és un miracle![1]
  • Potser sóc el músic més vell del món... però en molts aspectes sóc un home encara jove. Això és el que vull que sigueu vosaltres: joves, joves tota la vida, i que digueu les veritats al món.[1]
  • Les úniques armes de què disposo són la batuta i el violoncel.[1]
  • El veritable respecte per la música... consisteix a donar-li vida...[1]

Converses amb Pau Casals (1967)[modifica | modifica el codi]

Recull de cites d'en Pau Casals al llibre de Converses amb Pau Casals (records i opinions d'un músic) de Josep M. Corredor, publicat l'any 1967:[3]

  • La base de les cantates és el coral, que procedeix de la cançó popular i amb el qual Bach podia assolir la més íntima comunió amb els fidels.[4]
  • Per altra banda, el coral, de saba religiosa i popular alhora, és una de les grans formes musicals.[4]
  • En la música és molt fàcil de fer jocs de mans i galindaines per tal de donar una impressió d’originalitat; allò difícil és deixar en una obra una marca genuïnament personal, tot i servir-se del llenguatge corrent i comprensible.[5]
  • Tot és una qüestió d’equilibri, que el bon gust ha de saber controlar.[6]
  • El rubato és, per ell sol, un procediment d’expressió tan natural que es podria dir que la música és, fins a un cert punt, un rubato continu.[6]
  • La intuïció completa de l’obra no em ve de seguida: pressento que acabaré per captar-la tal com desitjo, però encara no he arribat a dominar-la en tota la plenitud.[7]
Comentari de l'obra de Johann Sebastian Bach

Discurs a la seu de les Nacions Unides (1971)[modifica | modifica el codi]

Cites del discurs de Pau Casals a la seu de les Nacions Unides (Nova York) el 24 d'octubre de 1971:

  • Sóc un català. Actualment, una província d'Espanya.[8]
(en anglès) I am a catalan. Today a province of Spain
  • Catalunya va ser la nació més gran del món.[8]
(en anglès) Catalonia has been the greatest nation in the world.
  • Catalunya va tenir el primer parlament molt abans que Anglaterra. Catalunya va acollir els inicis de les primeres Nacions Unides.[8][9]
(en anglès) Catalonia has had the first parliament much before England. Catalonia had the beginning of the United Nations.
  • Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Pau, Pau, Pau".[9]
(en anglès) Birds sing when they are in the sky, they sing: "Peace, Peace, Peace".

Cites sobre Pau Casals[modifica | modifica el codi]

  • El treball dels artistes... roman com a símbol de la llibertat humana, i ningú ha enriquit més notablement aquesta llibertat que Pau Casals.[10]
 — John F. Kennedy
  • Pau Casals ha sabut comprendre amb molta clarividència que el món corre un perill més gran de part dels qui toleren el mal o l'encoratgen, que dels mateixos que el cometen.[10]
 — Albert Einstein
  • Pau Casals. Escoltàvem ansiosos els seus discos, perquè així ens arribaven els ecos d’un gran missatge musical que, com tota veritable creació, portava també un clam de llibertat.[11]
 — Mstislav Rostropóvitx, violoncel·lista rus

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Fundació Pau Casals». Sant Salvador, El Vendrell: Fundació Pau Casals. [Consulta: 2 abril 2012].
  2. «Joaquim Miranda». Sant Salvador, El Vendrell: Fundació Pau Casals. [Consulta: 2 abril 2012].
  3. Corredor, Josep M. Converses amb Pau Casals (records i opinions d'un músic). Barcelona: Selecta, 1967. 
  4. 4,0 4,1 «RodaMots - Coral». Xarxa de Mots, 13 d'octubre del 2003. [Consulta: 17 maig 2012].
  5. «RodaMots - Galindaina». Xarxa de Mots, 14 d'octubre del 2004. [Consulta: 17 maig 2012].
  6. 6,0 6,1 «RodaMots - Rubato». Xarxa de Mots, 24 d'octubre del 2003. [Consulta: 17 maig 2012].
  7. «RodaMots - Recitat». Xarxa de Mots, 20 d'octubre del 2003. [Consulta: 17 maig 2012].
  8. 8,0 8,1 8,2 «Entrega de la Medalla de la Pau de l'ONU a Pau Casals». Sant Salvador, El Vendrell: Fundació Pau Casals. [Consulta: 2 abril 2012].
  9. 9,0 9,1 «Discurs a la Onu de Pau Casal». Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. [Consulta: 2 abril 2012].
  10. 10,0 10,1 «Pau Casals». Sant Salvador, El Vendrell: Fundació Pau Casals. [Consulta: 2 abril 2012].
  11. «XXV Premi Internacional Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]