Callosa d'en Sarrià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 51: | Línia 51: | ||
{{Dita|dita = De Callosa és l'home!. |
{{Dita|dita = De Callosa és l'home!. |
||
|refs = <ref name="sanchis"/> |
|refs = <ref name="sanchis"/> |
||
|notes = S'utiliza per fer referència a persones molt tossudes }} |
|notes = S'utiliza per fer referència a persones molt tossudes. }} |
||
{{Dita|dita = Mut i Callosa!. |
|||
|refs = <ref name="sanchis"/> |
|||
|notes = S'utiliza per demanar silenci. }} |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 08:46, 29 ago 2015
 Escut de Callosa d'en Sarrià | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Callosa d'en Sarrià és un municipi de la Marina Baixa.
Dites Populars
- Callosins, com els albercocs porquins, molts però roïns.[1]
- (var.) Callosins, com els albercocs porquins, bonacosa i ben roïns.
- Callosa terra del Jesuset, quan no fa aire, no fa fred.[2]
- Carrer major de Callosa, quantes voltes t'he passat a mitjanit i a deshora, ¡que pos m'has aprofitat!.[2]
- En lo poble de Callosa diuen que no hi ha fadrines, i el diumenge de matí ixen com les roses fines.[2]
- Marieta de Callosa, si tú en vullgueres a mí et faria unes sabates de la pell del meu rossí.[3]
- Un tort, geperut i coixo, en Callosa s'ha casat; què tal seria la xica que encara ha eixit enganyat.[2]
Frases fetes
- De Callosa és l'home!.[2]
S'utiliza per fer referència a persones molt tossudes.
- Mut i Callosa!.[2]
- S'utiliza per demanar silenci.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms». Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, 94-95, (Octubre 2003), pàg. 62-63.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector meridional.. València: L’Estel, 1965, p. 70-71.
- ↑ Martínez i Martínez, Francesc. Folklore Valencià. Còses de la meua tèrra.. València: Imprenta Diana, 1947, p. 174.