Callosa d'en Sarrià

De Viquidites
Infotaula de geografiaCallosa d'en Sarrià
Vista de Callosa d'en Sarrià amb el Montgó al fons des del Ponoig
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Ubicació
Map
Modifica dades a Wikidata

Callosa d'en Sarrià és un municipi valencià de la Marina Baixa.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) Callosins, com els albercocs porquins, bonacosa i ben roïns.[2]
  • Callosa terra del Jesuset, quan no fa aire, no fa fred.[3]
  • Carrer major de Callosa, quantes voltes t'he passat a mitjanit i a deshora, ¡que pos m'has aprofitat!.[3]
  • En Altea està el Sant Cristo, en Polop, el Pare Etern; en Callosa, l'Arsobispo; i en Bolulla, Sent Jusep.[1]
(var.) En la Nucia està Cristo, en Polop, el Pare Etern; en Callosa, l'Arsobispo: tots mo n'anirem al cel.[1]
(var.) En Tàrbena, sobrassades; Benidorm, peixcaters; el cordellet, en Altea; i en Callosa, espardenyers.[1]
(var.) En la Nucia, tramussos; en Callosa espardenyers; en la Vila els arrieros; en Altea, els peixcaters.[1]
  • En lo poble de Callosa diuen que no hi ha fadrines, i el diumenge de matí ixen com les roses fines.[3]
  • Marieta de Callosa, si tú en vullgueres a mí et faria unes sabates de la pell del meu rossí.[4]
  • Un tort, geperut i coixo, en Callosa s'ha casat; què tal seria la xica que encara ha eixit enganyat.[3]
  • Xiton i Callosa / que ve la rabosa / a furtar gallines / i buidar la bossa.[3]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • De Callosa és l'home![3]
S'utiliza per fer referència a persones molt tossudes.
  • Mut i Callosa![3]
S'utiliza per demanar silenci.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms» (PDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, 94-95, (Octubre 2003), pàg. 61-71 [Consulta: 1444344704].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Sanchis Guarner, 1983, p. 63-71, Vol 3. Sector meridional.
  4. Martínez i Martínez, Francesc. Folklore Valencià. Còses de la meua tèrra.. València: Imprenta Diana, 1947, p. 174. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]