Callosa d'en Sarrià

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografiaCallosa d'en Sarrià
Vista de Callosa d'en Sarrià amb el Montgó al fons des del Ponoig.jpg
Vista de Callosa d'en Sarrià amb el Montgó al fons des del Ponoig
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Callosa d'en Sarrià és un municipi valencià de la Marina Baixa.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A Callosa, espardenyes.[1]
  • Callosa, la pollosa.[2]
  • Callosa, cau de rabosa.[2]
  • Callosins, com els albercocs porquins, molts però roïns.[2]
(var.) Callosins, com els albercocs porquins, bonacosa i ben roïns.[2]
  • Callosa terra del Jesuset, quan no fa aire, no fa fred.[3]
  • Carrer major de Callosa, quantes voltes t'he passat a mitjanit i a deshora, ¡que pos m'has aprofitat!.[3]
  • En Altea està el Sant Cristo, en Polop, el Pare Etern; en Callosa, l'Arsobispo; i en Bolulla, Sent Jusep.[1]
(var.) En la Nucia està Cristo, en Polop, el Pare Etern; en Callosa, l'Arsobispo: tots mo n'anirem al cel.[1]
(var.) En Tàrbena, sobrassades; Benidorm, peixcaters; el cordellet, en Altea; i en Callosa, espardenyers.[1]
(var.) En la Nucia, tramussos; en Callosa espardenyers; en la Vila els arrieros; en Altea, els peixcaters.[1]
  • En lo poble de Callosa diuen que no hi ha fadrines, i el diumenge de matí ixen com les roses fines.[3]
  • Marieta de Callosa, si tú en vullgueres a mí et faria unes sabates de la pell del meu rossí.[4]
  • Un tort, geperut i coixo, en Callosa s'ha casat; què tal seria la xica que encara ha eixit enganyat.[3]
  • Xiton i Callosa / que ve la rabosa / a furtar gallines / i buidar la bossa.[3]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • De Callosa és l'home![3]
Dita popular S'utiliza per fer referència a persones molt tossudes.
  • Mut i Callosa![3]
Dita popular S'utiliza per demanar silenci.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Bertran Calvo, Vicent. «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica. 94-95, (Octubre 2003), p. 61-71.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Sanchis Guarner, 1983, p. 63-71, Vol 3. Sector meridional.
  4. Martínez i Martínez, Francesc. Folklore Valencià. Còses de la meua tèrra.. València: Imprenta Diana, 1947, p. 174. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]