Callosa d'en Sarrià

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografiaCallosa d'en Sarrià
Escut de Callosa d'en Sarrià.svg
Escut de Callosa d'en Sarrià
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Callosa d'en Sarrià és un municipi valencià de la Marina Baixa.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A Callosa, espardenyes.[1]
  • Callosa, la pollosa.[2]
  • Callosa, cau de rabosa.[2]
  • Callosins, com els albercocs porquins, molts però roïns.[2]
(var.) Callosins, com els albercocs porquins, bonacosa i ben roïns.[2]
  • Callosa terra del Jesuset, quan no fa aire, no fa fred.[3]
  • Carrer major de Callosa, quantes voltes t'he passat a mitjanit i a deshora, ¡que pos m'has aprofitat!.[3]
  • En Altea està el Sant Cristo, en Polop, el Pare Etern; en Callosa, l'Arsobispo; i en Bolulla, Sent Jusep.[1]
(var.) En la Nucia està Cristo, en Polop, el Pare Etern; en Callosa, l'Arsobispo: tots mo n'anirem al cel.[1]
(var.) En Tàrbena, sobrassades; Benidorm, peixcaters; el cordellet, en Altea; i en Callosa, espardenyers.[1]
(var.) En la Nucia, tramussos; en Callosa espardenyers; en la Vila els arrieros; en Altea, els peixcaters.[1]
  • En lo poble de Callosa diuen que no hi ha fadrines, i el diumenge de matí ixen com les roses fines.[3]
  • Marieta de Callosa, si tú en vullgueres a mí et faria unes sabates de la pell del meu rossí.[5]
  • Un tort, geperut i coixo, en Callosa s'ha casat; què tal seria la xica que encara ha eixit enganyat.[3]
  • Xiton i Callosa / que ve la rabosa / a furtar gallines / i buidar la bossa.[3]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • De Callosa és l'home![4]
Breezeicons-actions-22-mail-attachment.svg S'utiliza per fer referència a persones molt tossudes.
  • Mut i Callosa![4]
Breezeicons-actions-22-mail-attachment.svg S'utiliza per demanar silenci.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Bertran Calvo, Vicent. «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica. 94-95, (Octubre 2003), p. 61-71.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Sanchis Guarner, 1983, p. 63-71, Vol 3. Sector meridional.
  4. 4,0 4,1 4,2 Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector meridional.. València: L’Estel, 1965, p. 63-71. 
  5. Martínez i Martínez, Francesc. Folklore Valencià. Còses de la meua tèrra.. València: Imprenta Diana, 1947, p. 174. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]