Mariner
Aparença
|
Uusmaalainen merimies (1896) d'Albert Edelfelt | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
|
| |
Un mariner és una persona que treballa professionalment en la maniobra d'un vaixell o de qualsevol embarcació.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «El bon marit estima la llar, com els bons marins estimen el mar, malgrat les tempestes.»[1](en castellà) El buen marido ama el hogar, como los buenos marinos aman el mar; a pesar de las tormentas.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- El bon mariner, mirant la lluna ja sap son quefer.[2]
Dit quan l'hereu malbarata el patrimoni familiar.
- (var.) Quan la mar va bé, tothom és bon mariner.[6]
- La cordonada de Sant Francesc, la temen els pescadors i els mariners.[2]
- Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut.[2]
- Mariner de muntanya, sempre troba la mar plana.[5]
- Ni en llevant ni en llebeig, mariner, segur no et veig.[2]
- No et casis amb cap ferrer, que sempre hauràs de rentar; casa't amb un mariner que ja ve net de la mar.[5]
- Quin temps fa, mariner? Demà t'ho diré.[2]
- Tres coses fan mal mariner: renegar, no saber nedar i gras estar.[7]
- Tres coses fan un bon mariner: ésser lleuger, bon ull haver i molta mar saber.[7]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Doval, Gregorio. 1001 citas y frases ingeniosas sobre el hombre y la mujer. Madrid: Santos Rodríguez, 2008.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Mariners». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 6 setembre 2014].
- ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ 4,0 4,1 Amades, 1938.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Moragas Botey, 1995, p. 267-268.
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Mariner». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Amades, 2006, p. 62.
- ↑ Amades; Tarín, 1954, p. 19-21.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218.
- Amades, Joan; Tarín, José. Leyendas y tradiciones marineras. Barcelona: Diputación Provincial, 1954, p. 19-21 [Consulta: 1544402007].
- Moragas Botey, Joaquim. Famílies marineres de Premià. Argentona: L'Aixernador Edicions, 1995. ISBN 84-88568-16-9.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.