Vaixell

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Vaixell
Santa-Maria.jpg
Replica de la Santa Maria de Colom
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Un vaixell és una embarcació gran, dotada de mitjans per a navegar amb seguretat i que per les dimensions, la força propulsiva i la solidesa és apta per a navegació al mar, als llacs i als rius.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Book icoline.svg  — Epictet

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • El mariner i son vaixell, tenen la mateixa pell.[2]
  • El vaixell gros, si no navega tot, en navega un tros.[3]
  • Mals mariners, bon vaixell.[2]
  • Mariner que dorm no mena vaixell.[3]
  • No hi ha dissabte sense sol, ni processó sense llum, ni barco sense bandera, ni llibre sense mentida, ni donzella sense amor, ni viudeta sense plor.[3]
  • No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense consol, ni vaixell sense bandera, ni tristor sense consol.[3]
  • Nou vaixell, aviat és vell.[4]
  • Patró que mena vaixell sempre en remull té la pell.[3]
  • Quan es belluga el vaixell el patró es desperta amb ell.[3]
  • Quan ve un barco foraster, cerca sa seu el primer.[3]
  • Si vols vaixell, ves-hi amb ell.[2]
  • Vaixell massa carregat, patró abandonat.[3]
  • Vaixell molt navegador mareja les veles i el patró.[3]
  • Vaixell quan és ple no hi cap res, i qui està ple de mals no cap en ells.[4]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Anar als vaixells.[2]
Frase feta Ésser condemnat a galeres.
  • Fer el tonto per no anar als vaixells.[2]
Frase feta Fer l'orni, el desentès, per no haver de fer allò que li manen i que no li agrada (Empordà).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Camí a la felicitat». Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G. [Consulta: 23 juny 2012].[Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «vaixell». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Parés i Puntas, 1999, p. 351-361.
  4. 4,0 4,1 Viladot-Puig, 2003.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.