Epictet

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Epictet
Epictet
Retrat imaginari d'Epictet
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Epictet [Επίκτητος] (Hieràpolis, Frígia, ~50 — Nicòpolis, Epir, 125/30) fou un filòsof estoic grec.

Cites[modifica]

  • L'infortuni posa a prova els amics i descobreix els enemics.[1]
  • La felicitat no consisteix a desitjar coses sinó a ser lliure.[1]
  • No pretenguis que les coses passin com tu vols. Desitja, més aviat, que vinguin com vinguin, i seràs feliç.[1]
  • Només hi ha una manera de ser feliços: deixar de preocupar-nos per les coses que no podem controlar.[2]
  • Un vaixell no hauria de navegar només amb una àncora, ni la vida amb una sola esperança.[1]
  • Vols deixar de pertànyer a la xifra dels esclaus? Trenca les teves cadenes i elimina de tu tot el temor i tot el despit.[1]

Dissertacions[modifica]

  • No us estranyeu que els altres animals trobin a punt tot el que pertany al cos, no sols l'aliment i la beguda, sinó també el jaç i el fet de no necesitar ni calçat, ni flassades, ni vestits, i que, en canvi, a nosaltres ens manqui tot això.[4]
  • Demana't a tu mateix si prefereixes enriquir-te o ser feliç. Si enriquir-te, sàpigues que no és un bé i que no depèn de tu. Si prefereixes ser feliç, això sí que és un bé i depèn de tu, perquè la fortuna és un préstec temporer i la tria de la felicitat és una adquisició ferma.[4]
  • Fes sacrificis als déus no pas per esdevenir ric, sinó per tenir seny, car ser ric és propi dels desgraciats, però tenir seny sols és propi dels benaurats.[4]
  • Mai no serà possible que convergeixin en un mateix punt la felicitat i el delit de les coses no presents.[4]
  • Per tal de ser independent pel teu criteri, lliure davant la fortuna i inassetjable pel mal, entra per la porta de la virtut i seras feliç.[4]

Enquiridió[modifica]

Cites de llibre Enquiridió d'Epictet:[5]

  • Cal que siguis un sol home, bo o dolent.[3]
  • Les coses que depenen de nosaltres són per naturalesa lliures, sense impediment, sense traves, mentre que les coses que no depenen de nosaltres són febles, servils, capaces d'impedir, alienes.[3]
  • Si desitges dedicar-te a la filosofia, prepara't a ser escarnit qualque vegada, prepara't a ser befat per molta gent.[3]
  • Si romans certament en les mateixes coses, aquells qui es befaven de tu al començament t'admiraran més tard. Tanmateix, si et deixes vèncer per ells, seràs escarnit dues vegades.[3]
  • Qui és lliure? El savi que pot dominar les seves passions, que no tem la necessita, la mort, ni les cadenes, que frena fermament el seus apetits i menysprea els honors del món, que confia exclusivament en si mateix i que ha llimat i polit les arestes del seu caràcter.[3]
  • Si emprens una tasca que depassi les teves possibilitats, faràs un mal paper i ensems deixaràs de fer aquella tasca que hauria pogut omplir-te.[3]
  • Recorda que ets actor d'un drama que és tal com vol l'autor: si vol que sigui curt, és curt, si vol que sigui llarg, és llarg.[3]
  • No són les mateixes coses les que ens pertorben, sinó les opinions que tenim de les coses.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Camí a la felicitat». Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G. [Consulta: 23 juny 2012].
  2. «La felicitat». Bricolatge emocional. Barcelona: Televisió de Catalunya, 9 d'octubre de 2010. [Consulta: 23 juny 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Camps i Gaset, Montserrat. «La felicitat humana segons Epíctet» (PDF). Revista Catalana de Teologia. Vol. 14 (1989), p. 493-498 [Consulta: 18 juny 2012].
  5. Epictet. Enquiridió. Barcelona: Laia, 1983. ISBN 8472225852.