Epictet

De Viquidites
Infotaula de personaEpictet
Retrat imaginari d'Epictet
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Hieràpolis de Frígia
50 dC
Mort Nicòpolis de l'Epir (Grècia)
138 (87/88 anys)
Ocupació Filòsof i escriptor
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Epictet [Επίκτητος] (Hieràpolis, Frígia, ~50 — Nicòpolis, Epir, 125/30) fou un filòsof estoic grec.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • L'infortuni posa a prova els amics i descobreix els enemics.[1]
  • La felicitat no consisteix a desitjar coses sinó a ser lliure.[1]
  • Mereix perdre lo seu, qui enveja lo dels altres.[2]
  • Només hi ha una manera de ser feliços: deixar de preocupar-nos per les coses que no podem controlar.[3]
  • Només l'home culte és lliure.[4]
  • Qui és lliure? El savi que pot dominar les seves passions, que no tem la necessita, la mort, ni les cadenes, que frena fermament el seus apetits i menysprea els honors del món, que confia exclusivament en si mateix i que ha llimat i polit les arestes del seu caràcter.[4]
  • Si has decidit ser feliç, ets feliç.[5]
  • Si romans certament en les mateixes coses, aquells qui es befaven de tu al començament t'admiraran més tard. Tanmateix, si et deixes vèncer per ells, seràs escarnit dues vegades.[4]
  • Un vaixell no hauria de navegar només amb una àncora, ni la vida amb una sola esperança.[1]
  • Vols deixar de pertànyer a la xifra dels esclaus? Trenca les teves cadenes i elimina de tu tot el temor i tot el despit.[1]

Dissertacions[modifica | modifica el codi]

  • No us estranyeu que els altres animals trobin a punt tot el que pertany al cos, no sols l'aliment i la beguda, sinó també el jaç i el fet de no necesitar ni calçat, ni flassades, ni vestits, i que, en canvi, a nosaltres ens manqui tot això.[6]
  • Demana't a tu mateix si prefereixes enriquir-te o ser feliç. Si enriquir-te, sàpigues que no és un bé i que no depèn de tu. Si prefereixes ser feliç, això sí que és un bé i depèn de tu, perquè la fortuna és un préstec temporer i la tria de la felicitat és una adquisició ferma.[6]
  • Fes sacrificis als déus no pas per esdevenir ric, sinó per tenir seny, car ser ric és propi dels desgraciats, però tenir seny sols és propi dels benaurats.[6]
  • Mai no serà possible que convergeixin en un mateix punt la felicitat i el delit de les coses no presents.[6]
  • Per tal de ser independent pel teu criteri, lliure davant la fortuna i inassetjable pel mal, entra per la porta de la virtut i seras feliç.[6]

Enquiridió[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del llibre Enquiridió d'Epictet:

University of Athens - Propylaea - fresco detail - philosophy
«Si desitges dedicar-te a la filosofia, prepara't a ser escarnit qualque vegada, prepara't a ser befat per molta gent.»
Pàgina principal: Enquiridió
  • No pretenguis que les coses passin com tu vols. Desitja, més aviat, que vinguin com vinguin, i seràs feliç.[1]
(en grec antic) μὴ ζήτει τὰ γινόμενα γίνεσθαι ὡς θέλεις, ἀλλὰ θέλε τὰ γινόμενα ὡς γίνεται καὶ εὐροήσεις.
Capítol 8.
  • Si desitges dedicar-te a la filosofia, prepara't a ser escarnit qualque vegada, prepara't a ser befat per molta gent.[4]
(en grec antic) εἰ φιλοσοφίας ἐπιθυμεῖς, παρασκευάζου αὐτόθεν ὡς καταγελασθησόμενος, ὡς καταμωκησομένων σου πολλῶν.
Capítol 22.
  • Cal que siguis un sol home, bo o dolent.[4]
(en grec antic) ἕνα σε δεῖ ἄνθρωπον ἢ ἀγαθὸν ἢ κακὸν εἶναι.
Capítol 29.
  • Si emprens una tasca que depassi les teves possibilitats, faràs un mal paper i ensems deixaràs de fer aquella tasca que hauria pogut omplir-te.
(en grec antic) ἐὰν ὑπὲρ δύναμιν ἀναλάβῃς τι πρόσωπον, καὶ ἐν τούτῳ ἠσχημόνησας καί, ὃ ἠδύνασο ἐκπληρῶσαι, παρέλιπες.
Capítol 37.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Camí a la felicitat». Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G. Arxivat de l'original el 1354974711. [Consulta: 23 juny 2012].
  2. Font, Ramón. Bons consells: ab la traducció castellana. Gerona: Estampa de'n Tomás Carreras, 1898. 
  3. «La felicitat». Bricolatge emocional. Barcelona: Televisió de Catalunya, 09-10-2010. Arxivat de l'original el 1360287924. [Consulta: 23 juny 2012].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Torralba, 2010.
  5. Núñez Pereira; Valcárcel, 2016.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Camps i Gaset, Montserrat «La felicitat humana segons Epíctet» (PDF). Revista Catalana de Teologia, Vol. 14, (1989), pàg. 493-498 [Consulta: 18 juny 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]