Bandera
 Banderes | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | símbols heràldics i vexil·lològics i estendard |
| Ús |
signalling device (en)  |
 | |
Una bandera o senyera és un tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc. També pot ser utilitzada amb motius decoratius.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- La bandera estesa a la lluna és bandera que crida el dimoni.[1]
- Bandera vella, honra de capità.[2]
- Les banderes van a la processó perquè les hi porten.[2]
- No hi ha dissabte sense sol, ni processó sense llum, ni barco sense bandera, ni llibre sense mentida, ni donzella sense amor, ni viudeta sense plor.[1]
- No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense consol, ni vaixell sense bandera, ni tristor sense consol.[1]
- Per la Candelera, la puput amb sa bandera.[3]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
- A banderes desplegades.[4]
En senyal de guerra, obertament.
- Abaixar (o abatre) bandera.[5]
- (var.) Rendir bandera.[2]
- Cedir, cessar de resistir al que un altre mana o demana.
- Abandonar la bandera.[5]
- Desertar.
- Alçar bandera.[5]
- Convocar gent de guerra, fer-se cap d'una rebel·lió, d'un moviment d'opinió, etc.
- Anar bandera per quarter.[2]
- Anar de qualsevol manera, no gaire bé (Mall.).
- Deixar qualcú a racó com la bandera vella.[2]
- No fer-ne cas, tenir-lo arraconat (Pineda).
- Dur-se bandera negra.[2]
- Tenir-se mútuament enemistat (Mallorca).
- Fer banderes.[2]
- Mudar de bandera.[5]
- Mudar de partit, d'opinió, etc.
- Plantar la bandera (en un lloc).[5]
- Prendre un lloc, ensenyorir-se'n, en nom de l'entitat que representa la bandera.
- Plegar banderes.[5]
- Desistir d'una empresa, retirar-se en desfeta.
- Portar alta la bandera.[5]
- Fer honor a un càrrec.
- Portar la bandera en una cosa.[4]
- Ésser-ne el guia, el cap.
- Seguir la bandera (d'algú).[5]
- Militar en el partit d'algú.
- Tirar-ho tot en bandera.[2]
- Fer-ho anar tot en renou (Llofriu).
Cançons populars
[modifica | modifica el codi]- Ma mare me diu bandera, / jo li dic que té raó / perque totes les banderes / van davant la processó.[6]
- (var.) Mu mare me diu bandera / i jo bandera no ho som, / perque totes ses banderes / van davant ses professons.[2]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bandera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 665-701.
- ↑ 4,0 4,1 «Bandera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 31 de maig de 2012]
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Bandera». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 maig 2012].
- ↑ Gimeno Betí, 1998, p. 56.
<ref> amb el nom "pares" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Gimeno Betí, Lluís. De lexicografía valenciana: estudi del "Vocabulari del Maestrat" de Joaquim Garcia Girona. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998. ISBN 8484150348.