Sastre
Aparença
|
The Village Tailor d'Albert Anker | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
|
| |
Un sastre és una persona que fa vestits i en ven, especialment per a home.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Cada sastre fa el seu nus.[1]
- (var.) Cada sastre fa el seu tall.[2]
- Cadascú s'entén, i es sastre ho ajusta.[2]
- Cap sastre menja pollastre.[2]
- El millor sastre esguerra els vestits (o un vestit).[3]
- No és mal sastre qui coneix el panyo.[1]
- Per Sant Francesc, si Déu ho vol, el sastre encén el seu gresol, i quan Sant Josep vindrà, el tornarà a apagar.[4]
- Per Sant Josep, si Déu vol, el sastre apaga el gresol.[4]
- Sastre carnús, quants punts perd per no fer nus![1]
- Sastre d'ull, sastre d'embull.[2]
- Sastre nou, surt lo que surt; i sortiren unes bonetes.[2]
- Sastre que no fa nus dues vegades cus.[1]
- Sastre que no fa nuu, el diable se l'enduu; i tant si en fa com si no en fa, lo mateix se l'endurà.[2]
- Sastres pobres que robeu, robeu, que pobres sereu.[2]
- Set sastres no fan un home.[2]
Dites relacionades amb altres professions
[modifica | modifica el codi]- Barber xerraire, sabater mentider i sastre coix.[1]
- Ni teixidor mal fet ni sastre dret i perfet.[1]
- No hi ha barber mut ni sastre somogut.[2]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
Entendre una cosa per una altra (Menorca),
- Ésser un calaix de sastre.[2]
Éser una persona de moltes aptituds o de molts coneixements.
Referències
[modifica | modifica el codi]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Parés i Puntas, 1999.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sastre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- 1 2 3 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 11 octubre 2026].
- 1 2 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 11 octubre 2026].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.