Moliner
 Molí d'El Perelló | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Un moliner és una persona que treballa en un molí.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Com ho passa, senyor vent? —Em tractes de senyor? Ets moliner o pescador.[1]
- De moliner mudaràs, però de lladre no escaparàs.[2]
- (var.) De moliner mudaràs, que de lladre no podràs. (Olot)[2]
- (var.) De moliner mudareu, però de lladre no sortireu. (Mall.)[2]
- (var.) De moliner mudaràs, però lo mateix trobaràs. (Poll.)[2]
- De moliner podem mudar, que de lladre no mudarem pas.[2]
- De moliner pots mudar, que de lladre no pot faltar.[2]
- De vent moliner, molta feina i poc diner.[1]
- El moliner sempre parla de moles.[2]
- El moliner tira l'aigua cap al seu molí.[2]
- Hortolans i moliners, mai no esguerren la collita.[2]
- Moliner de vent, no menja quan té talent.[2]
- Pescador de canya i moliner de vent, no els cal notari per fer testament.[2]
- (var.) Pescador de canya i moliner de vent, damunt s'ungla fa testament.[2]
- (var.) Pescador de canya i moliner de vent, no han mester notari per fer testament.[2]
- Pots canviar de moliner, canviaràs pas de lladre.[2]
- Quan la formiga tanca el niu, el cel plora i el moliner riu.[2]
- Qui arriba primer al molí, és el primer que mol, si el moliner vol.[3]
- Un bon moliner deixa que es molí romangui en es mestral.[1]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- (var.) No tenint aigua, beu aigua,
però que si aigua tingués
veuria vi i no pas aigua.[5] - (var.) Quan tinc aigua, puc beure vi;
quan no tinc aigua, haig de beure aigua.[4] - (var.) Bec aigua perquè no tinc aigua,
i si tingués aigua beuria vi.[6]- El moliner necessita aigua per fer farina, si en té, pot vendre-la i beure vi.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «moliner». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 4,0 4,1 Amades, 1982.
- ↑ Llibre Endevinalles, 1925.
- ↑ Serra i Boldú, 1922.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
- Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).