Vés al contingut

Moliner

De Viquidites
Moliner
Molí d'El Perelló
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Un moliner és una persona que treballa en un molí.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
(var.) Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres.[2]
  • Com ho passa, senyor vent? —Em tractes de senyor? Ets moliner o pescador.[1]
  • De moliner mudaràs, però de lladre no escaparàs.[2]
(var.) De moliner mudaràs, que de lladre no podràs. (Olot)[2]
(var.) De moliner mudareu, però de lladre no sortireu. (Mall.)[2]
(var.) De moliner mudaràs, però lo mateix trobaràs. (Poll.)[2]
  • De moliner podem mudar, que de lladre no mudarem pas.[2]
  • De moliner pots mudar, que de lladre no pot faltar.[2]
  • De vent moliner, molta feina i poc diner.[1]
  • El moliner sempre parla de moles.[2]
  • El moliner tira l'aigua cap al seu molí.[2]
  • Hortolans i moliners, mai no esguerren la collita.[2]
  • Moliner de vent, no menja quan té talent.[2]
  • Pescador de canya i moliner de vent, no els cal notari per fer testament.[2]
(var.) Pescador de canya i moliner de vent, damunt s'ungla fa testament.[2]
(var.) Pescador de canya i moliner de vent, no han mester notari per fer testament.[2]
  • Pots canviar de moliner, canviaràs pas de lladre.[2]
  • Quan la formiga tanca el niu, el cel plora i el moliner riu.[2]
  • Qui arriba primer al molí, és el primer que mol, si el moliner vol.[3]
  • Un bon moliner deixa que es molí romangui en es mestral.[1]

Endevinalles

[modifica | modifica el codi]
  • Aigua bec,
    però aigua no tinc,
    si aigua tenia
    vi beuria.[4]
(var.) No tenint aigua, beu aigua,
però que si aigua tingués
veuria vi i no pas aigua.[5]
(var.) Quan tinc aigua, puc beure vi;
quan no tinc aigua, haig de beure aigua.[4]
(var.) Bec aigua perquè no tinc aigua,
i si tingués aigua beuria vi.[6]
El moliner necessita aigua per fer farina, si en té, pot vendre-la i beure vi.

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).