Diner

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diner
Diner
Un bitllet de 5 €
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de moluscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada:

  1. és una mesura del valor de les coses
  2. és una reserva del valor de les coses
  3. és acceptat generalment com a mitjà de pagament

Cites[modifica]

  • El diner és un bon servidor, però un mal amo.[1]
(en anglès) Money is a good servant but a bad master.
 — Francis Bacon
  • El diner no ha de ser sinó el més poderós dels nostres esclaus.[1]
(en francès) L'argent ne doit être que le plus puissant de nos esclaves.
 — Abel Bonnard
  • El diner no ens pot fer feliços, però és l'únic que ens compensa de no ser-ho.[1]
(en castellà) El dinero no puede hacer que seamos felices, pero es lo único que nos compensa de no serlo.
 — Jacinto Benavente
  • Vaig gastar-me un munt de diners en la beguda, noies i bons cotxes. La resta simplement la vaig malgastar.[2]
(en anglès) I spent a lot of money on booze, birds and fast cars. The rest I just squandered.
 — George Best
  • En la vida hi ha moltes coses més importants que el diner, però totes valen molts diners.[1]
(en castellà) En la vida hay muchas cosas más importantes que el dinero, pero todas cuestan mucho dinero.
 — León Daudí
  • Vull que em tornin els meus diners![3]
(en anglès) I want my money back!
Conferència de premsa després del Consell Europeu (Dublin), 20 de novembre de 1979. — Margaret Thatcher
Cita popularment atribuïda a Margaret Thatcher reclamant la devolució dels impostos britànics de la Política Agrícola Comuna (PAC) després de la reunió del Consell Europeu
  • Som naturalesa, i posar el diner com a bé suprem ens condueix a la catàstrofe.[4]
(en castellà) Somos naturaleza, y poner al dinero como bien supremo nos conduce a la catástrofe.
Entrevista a El País, 12 de juny de 2011. — José Luis Sampedro

Dites populars[modifica]

  • Boja per boja, vinguen diners.[5]
  • De diners i de bondat, la meitat de la meitat.[6]
  • Diner fa (o crida) diner.[6]
  • Doneu-me diners, que consells no atipen.[6]
  • El que es casa pel diner, de la dona és jornaler.[5]
  • Els diners i la cortesia, de plebeu fan senyoria.[6]
  • La que es casa per diners, tota la vida criada és.[5]
  • Noia bonia i amb diner, i jo foraster, i me la donen... ai ai ai![5]
  • Si a l'Empordà vas, dels de Bàscara et guardaràs; si amb ells fas pareller, al cap de l'any sense cap diner.[7]

Frases fetes[modifica]

Die Abrechnung (1939)
Ésser diners segurs (o diners comptats).
  • Anar a cap diner.[6]
No valer gairebé res
  • Dir-ne cent per un diner.[6]
Dir el nom del porc a algú
  • Donar (una cosa) per un diner.[6]
Considerar-la insignificant
  • Ésser diners segurs (o diners comptats).[6]
Ésser molt clara una cosa
  • Fer diners[6]
Guanyar molts diners
  • No donar un (o ni un) diner per quelcom o qualcú.[6]
Considerar-la una cosa perduda.
  • No valer cap diner.[6]
  • Tenir bon diner.[6]
  • Tenir diners llargs[6]
  • Tenir mal diner.[6]
  • Tocar diners.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  2. «BBC SPORT». London: BBC, 25 de novembre de 2005. [Consulta: 29 juliol 2012].
  3. «In quotes: Margaret Thatcher». Londres: BBC, cop. 2013. [Consulta: 8 abril 2013].
  4. «"El diner com a bé suprem ens condueix al desastre", 10 frases de José Luis Sampedro». Ara.cat. Barcelona: ARA, 9 d'abril de 2013. [Consulta: 11 abril 2013].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2. 
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 «Diner». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 d'octubre de 2012].
  7. Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003. ISBN 849779074X.