Empordà
Aparença
|
l'Empordà | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 42°4′55″N 3°4′19″E |
L'Empordà és una regió natural i històrica del nord-est del Principat de Catalunya, entre el Vallespir, la Garrotxa, el Gironès, la Selva i el Mediterrani, que constitueix la façana marítima de la regió de Girona.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «Cap á la part del Pírineu, / vora els serrats y arrán del mar, /s'obre una plana riallera: / és l'Empordà.»[1]Fragment inicial de L'Empordà escrita per Joan Maragall per a l'Orfeu Català
- «L'Empordà –sento dir– és un país d’arrauxats, de tabalots, d’hereus-escampa, d’enfollits.»[2]Opinió sobre la gent de l'Empordà
- «Jo, que sóc un home del Baix Empordà, confesso que el nom d'Empordanet m'agrada. Sempre han estat del meu gust les coses petites, manejables. L'Empordà com un totultrapassa els meus mitjans de percepció. L'Empordanet es lliga amb la meva manera d'ésser, amb el meu vol curt, amb el gust que em donen les coses concretes indeterminades.»[2]
- «En tot cas, el castell de Montgrí és el botó de la roda de l'Empordà, fins al punt que es pot dir que la nostra vida consisteix a anar voltant aquest castell, per terra i per mar. Les muntanyes que el suporten tenen una nuesa mineral, però el seu perfil és d’una dolçor fascinadora. Són d’un color de coll de tórtora sobre un fons de flor de farigola, morada.»[2]
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Les noies de l'Empordà, molt mirar i poc tocar.[4]
- El rovell de l'ou de l'Empordà és Borrassà.[3]
- La terra de l'Empordà és prop Girona, el port de Salou vora Tarragona, el Ter prop de Vic, el Tordera vora Hostalric i l'Ebre a Tortosa.[3]
- Per Sant Sebastià, tramuntana a l'Empordà.[5]
- Si a l'Empordà vas, dels de Bàscara et guardaras; si amb ells fas pareller, al cap de l'any sense cap diner.[5]
- Si per la Mare de Déu de l'Empordà terreja, ven el blat, que n'hi haurà anyada; si verdeja, guarda'l, que no hi haurà ni palla.[3]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Maragall, Joan. «L'Empordà». Obres Completes d'en Joan Maragall. Barcelona: Gustau Gili, 1912. [Consulta: 27 febrer 2012].
- 1 2 3 «El blog del Quadern gris». Xarxa de Mots, 2008-2009. [Consulta: 26 abril 2013].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Parés i Puntas, 1999, p. 479-528.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Empordà». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- 1 2 3 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ Rocas, Irene; Angelats, Rosa (ed.); Vila, Pep (ed.). Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. [Palafrugell]: Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004. ISBN 8492343249.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «muntanya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.