Girona

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografiaGirona
Girona.onyar.catedral2.jpg
La Catedral i el riu Onyar de Girona
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Girona és una ciutat del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona, a la confluència de quatre rius (el Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligants).

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Girona té un mal clima, sobretot a l'hivern, que dura sis mesos llargs: clima humit i fresc en què tan malament s'està al carrer com a casa.[1]
Book icoline.svg Memòries (1876-1936). — Francesc Cambó
Relat de la seva experiència d'estudiant de batxillerat a Girona

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A Llambilles pengen guilles, a Campllong tatxen melons, a Caçà són cassanelles i a Girona budellers.[2]
  • Girona té mala entrada i mala sortida.[2]
  • Hereu de Girona, o baix o camatort.[2]
  • El mercat de Girona l'un dia ho ven i l'altre dia ho dóna.[3]
  • Ni pedra rodona ni dona de Girona.[2]
  • La terra de l'Empordà és prop Girona, el port de Salou vora Tarragona, el Ter prop de Vic, el Tordera vora Hostalric i l'Ebre a Tortosa.[2]
  • Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat.[2]

Campdorà[modifica | modifica el codi]

Campdorà és un poble del municipi català de Girona. Fins a l'any 1975, any en què passà a formar part de Girona, fou un agregat del municipi de Celrà.

  • A Campdorà, a robar o a captar.[2]
  • A Campdorà són de mala raça.[2]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Anar a ca'n Girona.[4]
Frase feta Trabucar anant en carruatge (Barcelona). Es un joc de paraules a base del radical gir-, relacionant Girona amb girar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Francesc Cambó Batlle». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 22 d'octubre de 2009. [Consulta: 6 març 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  3. Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741. 
  4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Girona». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]