Vés al contingut

Catalunya

De Viquidites
Infotaula de geografiaCatalunya
Bandera de Catalunya
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Ubicació
Map
Modifica dades a Wikidata

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental. La seva condició jurídica és objecte d'una disputa entre el Parlament de Catalunya, que el 27 d'octubre de 2017 va proclamar la República Catalana, i el Regne d'Espanya, que el considera una comunitat autònoma. És situat a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb Espanya o Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani

  • Mori jo, mori infamement, i respiri i visqui l'afligida Catalunya.[1]
Discurs cridant a la revolta contra els exèrcits del Comte-duc d'Olivares, 1640. — Pau Claris i Casademunt
  • Per a abatre Catalunya, cal descarregar els cops damunt del seu cap, Barcelona.[2]
La frase apareix citada a l'assaig Els darrers dies de la Catalunya republicana de l'historiador i polític Antoni Rovira i Virgili, i segons el propi autor és una frase atribuïda a un general de Felip V d'Espanya.
  • Catalunya pot prescindir de l'univers sencer, però els seus veïns no poden prescindir de Catalunya.[3]
(en francès) La Catalogne, enfin, peut se passer de l'univers entier, et ses voisins ne peuvent se passer d'elle.
El segle de Lluís XIV, 1751. — Voltaire
Comentari d'en Voltaire sobre el setge de Barcelona de 1714
  • Ací no se sap encara que Catalunya sense Espanya serà sempre Catalunya, mentre que Espanya sense Catalunya deixaria de ser Espanya.[4]
(en castellà) Aquí no se sabe aún que Cataluña sin España será siempre Cataluña, mientras que España sin Cataluña dejaría de ser España.
Carta a Eugenio Montero Ríos, 24 d'agost de 1886. — Víctor Balaguer i Cirera
  • Catalunya serà cristiana o no serà.[5]
La tradició catalana, 1892. — Josep Torras i Bages
  • Ara, finalment, dóna gust de viure a Catalunya. La unanimitat és completa. Tothom està d'acord. Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip.[6]
El Quadern Gris14 de març de 1918. — Josep Pla
Comentari sobre la incidència de l'epidèmia de grip de 1918 a Catalunya
  • República o monarquia? Catalunya![7]
Teatre del Bosc (Barcelona), 15 de desembre de 1918. — Francesc Cambó
Fragment del discurs on proclama l'interés català per sobre de qualsevol forma de govern a Espanya
  • Catalunya és un país petit-burgès de cap a peus.[8]
«Per què el nostre moviment obrer ha estat anarquista?», L'Opinió, núm. 26, 11 d'agost de 1928. — Andreu Nin
Francesc Macià
En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català sota el règim d'una República Catalana (Francesc Macià)
  • En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català sota el règim d'una República Catalana, que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles d'Espanya llur col·laboració en la creació d'una Confederació de pobles ibèrics i està disposada al que sigui necessari per alliberar-los de la monarquia borbònica.[9]
Nota de proclamació oficial de la República Catalana, 14 d'abril de 1931. — Francesc Macià
Lluís Companys
En nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola. (Lluis Companys)
  • En nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola.[10]
Balcó del Palau de la Generalitat6 d'octubre de 1934. — Lluís Companys
Discurs oficial de la proclamació de l'Estat Català
  • Catalunya és molt més que una multitud de gent i una estesa de terres. És un poble amb personalitat i amb consciència. Llenguatge i història i geografia i biologia s'han ajuntat ací per a crear un esperit col·lectiu amb una voluntat. I això és el senyal de la nació.[11]
La Humanitat7 d'octubre de 1936. — Antoni Rovira i Virgili
  • Madrilenys! Catalunya us estima...[12]
(en castellà) Madrileños!, Cataluña os ama...
Barcelona, 14 de març de 1937. — Lluís Companys
Paraules pronunciades pel president Companys, en el míting celebrat a la Monumental el 14 de març de 1937, en ocasió del Dia de Madrid
  • Catalunya s'ha dessagnat –o l'han feta dessagnar– en nom de causes exòtiques i seguint banderes que no són la seva; des del 19 de juliol de 1936 no haurem sentit més que cridòries delirants, la dels anarquistes primer, després la dels comunistes, aviat la dels feixistes.[13]
Cartes a Màrius Torres6 de gener de 1939. — Joan Sales i Vallès
  • Moriré per Catalunya i per lo que ella representa.[14]
Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940. — Lluís Companys
Darrera carta de Lluís Companys a la seva filla
  • A molts catalans els interessa Catalunya, però no hi creuen. Els passa exactament el contrari que amb la religió i l'altra vida: hi creuen, però no els interessa.[15]
 — Josep Pla
  • Catalunya és la terra on vaig néixer i l'estimo com una mare...[16]
 — Pau Casals
  • Catalunya va tenir el primer parlament molt abans que Anglaterra. Catalunya va acollir els inicis de les primeres Nacions Unides.[17]
(en anglès) Catalonia has had the first parliament much before England. Catalonia had the beginning of the United Nations.
Seu de Nacions Unides (Nova York), 24 d'octubre de 1971. — Pau Casals
  • Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí![18]
Palau de la Generalitat, 23 d'octubre de 1977. — Josep Tarradellas i Joan
Discurs del President de la Generalitat, Josep Tarradellas i Joan, després del seu retorn de l'exili i el restabliment de la Generalitat
  • Catalunya, com a nacionalitat i per accedir al seu autogovern, es constitueix en Comunitat Autònoma d'acord amb la Constitució i amb el present Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.[19]
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
  • Catalunya no és una raça, sinó una cultura, i per això no exclou ningú que s'hi vulgui integrar.[20]
 — Josep Maria Ainaud de Lasarte
  • Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui.[21]
Parlament de Catalunya, 21 d'abril de 1990. — Felip VI d'Espanya
  • Catalunya ha parlat. Catalunya ha dit si. Ara tots hem d'estar a l'alçada del que hem decidit.[22]
Palau de la Generalitat, 18 de juny de 2006. — Pasqual Maragall
Declaració del President de la Generalitat, Pasqual Maragall, sobre els resultats del referèndum de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
  • La democràcia i el nacionalisme són coses, en el cas de Catalunya, incompatibles.[23]
(en castellà) La democracia y el nacionalismo son cosas, en el caso de Cataluña, incompatibles.
El País18 de juliol de 2006. — Albert Boadella
  • El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària.[24]
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
  • Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut.[24]
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
  • Catalunya ha de poder discutir amb Espanya de tu a tu, no com a supeditat.[25]
Espai Putxet, 15 de febrer de 2012. — Moisès Broggi i Vallès
Opinió sobre el seu punt de vista de les relacions Catalunya i Espanya
  • Catalunya no pot continuar projectant al món una imatge lligada a la del govern espanyol, una imatge que ens desprestigia com a persones i com a país.[26]
El Punt Avui6 de juliol de 2012. — Carme Forcadell
  • Catalunya, nou Estat d'Europa.[27]
Barcelona, 11 de setembre de 2012.
Lema de la manifestació la Diada de Catalunya 2012 demanant la independència de Catalunya

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • A Catalunya i a Castella, a l'animal és al que s'aparella.[28]
(var.) A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella.[28]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. «Discurs de Pau Claris on es va decidir la resistència contra els exèrcits d'ocupació de Felip IV». llibertat.cat, 20-06-2014. [Consulta: 16 maig 2020].
  2. Rovira i Virgili, Antoni. Els Darrers dies de la Catalunya republicana : memòries sobre l'èxode català. Barcelona: Proa, 1999. ISBN 8482569546. 
  3. Vila, Enric. «Un perfil dels catalans». European Partnership for Independence. EPI, cop. 2012. Arxivat de l'original el 1343524331. [Consulta: 23 juliol 2012].
  4. Palomas, Joan «Els liberals reformistes: Víctor Balaguer» (PDF). Barcelona quaderns d'història, Núm. 6, (2002), pàg. 212-237. ISSN: 1135-3058 [Consulta: 10 agost 2012].
  5. «Torras i Bages: la tradición catalana y el nacionalismo». Barcelona: e-cristians, 26-02-2004. Arxivat de l'original el 1564386196. [Consulta: 16 març 2012].
  6. «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. Arxivat de l'original el 1286322807. [Consulta: 9 març 2012].
  7. «¿República o monarquía? ¡Catalunya!». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 06-08-2004. Arxivat de l'original el 1368734851. [Consulta: 5 març 2012].
  8. Nin, Andreu «Per què el nostre moviment obrer ha estat anarquista?». L'Opinió, Núm. 26, (11-08-1928).
  9. Pitarch, Ismael E. El President Macià i el Parlament de Catalunya (PDF). Barcelona: Parlament de Catalunya, Departament d'Edicions, 2009, p. 55-57 [Consulta: 16 març 2012]. 
  10. «Des del balcó del Palau de la Generalitat, el Sr. Companys proclama l'Estat Català dintre la República Federal Espanyola». La Veu de Catalunya. Barcelona: Impr. de Joan Carné, 09-10-1934. [Consulta: 29 març 2012].[Enllaç no actiu]
  11. Figueres, Josep M. «Antoni Rovira i Virgili» (PDF). Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, Núm. XXII, (2011), pàg. 131-156 [Consulta: 27 octubre 2012].
  12. «Madrileños!, Cataluña os ama...». Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comissariat de Propaganda, 1937. [Consulta: 29 febrer 2012].[Enllaç no actiu]
  13. Sales, Joan. Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, DL 1976. ISBN 8473290011. 
  14. «Lluís Companys». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 20-03-2005. [Consulta: 12 abril 2012].[Enllaç no actiu]
  15. «Josep Pla». Xarxa de Mots, 1997-2010. Arxivat de l'original el 1331890954. [Consulta: 13 març 2012].
  16. «Fundació Pau Casals». Sant Salvador, El Vendrell: Fundació Pau Casals. Arxivat de l'original el 1583991091. [Consulta: 2 abril 2012].
  17. «Discurs a la Onu de Pau Casal». Sant Salvador, El Vendrell: Fundació Pau Casals. Arxivat de l'original el 1329719165. [Consulta: 2 abril 2012].
  18. «Imatges del retorn de Tarradellas». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 23-10-2007. [Consulta: 6 març 2012].[Enllaç no actiu]
  19. Catalunya. Generalitat. «Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 18-09-1979. Arxivat de l'original el 1457345132. [Consulta: 23 setembre 2012].
  20. «Ainaud de Lasarte, en 12 frases sàvies». Ara.cat. Barcelona: ARA, 09-08-2012. Arxivat de l'original el 1371255876. [Consulta: 10 agost 2012].
  21. «El príncep que el 1990 va defensar que "Catalunya serà la que els catalans vulguin que sigui"». Ara.cat. Barcelona: ARA, 02-06-2014. Arxivat de l'original el 1443787513. [Consulta: 2 juny 2014].
  22. «Discurs de Pasqual Maragall sobre els resultats del referèndum». Barcelona: Vilaweb, 19-06-2006. [Consulta: 29 febrer 2012].
  23. «Albert Boadella: "El nacionalismo catalán es incompatible con la democracia"». El País. Madrid: Ediciones El País, 18-07-2006. Arxivat de l'original el 1457165028. [Consulta: 29 febrer 2012].
  24. 24,0 24,1 Catalunya. Generalitat. «Estatut d'autonomia de Catalunya 2006». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006. [Consulta: 11 octubre 2012].
  25. Carbonell, Guillem. «Moisès Broggi, al Putxet: "Catalunya ha de poder discutir amb Espanya de tu a tu, no com a supeditat"». Barcelona cròniques. Barcelona: Time Out, 15-02-2012. Arxivat de l'original el 1329753294. [Consulta: 16 març 2012].
  26. Forcadell i Lluís, Carme. «Marxa cap a la Independència». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 06-07-2012. Arxivat de l'original el 1341797322. [Consulta: 12 setembre 2012].
  27. «"Catalunya, nou Estat d’Europa"». Directe.cat. Barcelona: Catmèdia Global, 10-09-2012. Arxivat de l'original el 1347434473. [Consulta: 11 setembre 2012].
  28. 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 Parés i Puntas, 1999.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]