Catalunya

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Catalunya
NASA Satellite Catalonia.jpg
Imatge de satèl·lit de Catalunya
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Wikinews-logo.svg  Notícies a Viquinotícies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Catalunya és un país de l'Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins de l'Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma; la capital és Barcelona.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Per a abatre Catalunya, cal descarregar els cops damunt del seu cap, Barcelona.[1]
La frase apareix citada a l'assaig Els darrers dies de la Catalunya republicana de l'historiador i polític Antoni Rovira i Virgili, i segons el propi autor és una frase atribuïda a un general de Felip V d'Espanya.
  • Catalunya pot prescindir de l'univers sencer, però els seus veïns no poden prescindir de Catalunya.[2]
(en francès) La Catalogne, enfin, peut se passer de l'univers entier, et ses voisins ne peuvent se passer d'elle.
Book icoline.svg El segle de Lluís XIV, 1751. — Voltaire
Comentari d'en Voltaire sobre el setge de Barcelona de 1714

Restauració borbònica (1874-1931)[modifica | modifica el codi]

  • Catalunya serà cristiana o no serà.[3]
Book icoline.svg La tradició catalana, 1892. — Josep Torras i Bages
  • Aci no se sap encara que Catalunya sense Espanya serà sempre Catalunya, mentre que Espanya sense Catalunya deixaria de ser Espanya.[4]
(en castellà) Aquí no se sabe aún que Cataluña sin España será siempre Cataluña, mientras que España sin Cataluña dejaría de ser España.
Book icoline.svg Carta a Eugenio Montero Ríos, 24 d'agost de 1886. — Víctor Balaguer i Cirera
  • Ara, finalment, dóna gust de viure a Catalunya. La unanimitat és completa. Tothom està d’acord. Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip.[5]
Book icoline.svg 14 de març de 1918. — Josep Pla
Comentari sobre la incidència de l'epidèmia de grip de 1918 a Catalunya
  • República o monarquia? Catalunya![6]
Book icoline.svg Teatre del Bosc (Barcelona), 15 de desembre de 1918. — Francesc Cambó
Fragment del discurs on proclama l'interés català per sobre de qualsevol forma de govern a Espanya
  • Catalunya és un país petit-burgès de cap a peus.[7]
Book icoline.svg "Per què el nostre moviment obrer ha estat anarquista?". L'Opinió, Núm. 26 (11 d'agost de 1928). — Andreu Nin

Segona República Espanyola (1931-1939)[modifica | modifica el codi]

  • Catalunya s'ha dessagnat –o l'han feta dessagnar– en nom de causes exòtiques i seguint banderes que no són la seva; des del 19 de juliol de 1936 no haurem sentit més que cridòries delirants, la dels anarquistes primer, després la dels comunistes, aviat la dels feixistes.[8]
Book icoline.svg Cartes a Màrius Torres, 6 de gener de 1939. — Joan Sales i Vallès
  • Catalunya és molt més que una multitud de gent i una estesa de terres. És un poble amb personalitat i amb consciència. Llenguatge i història i geografia i biologia s'han ajuntat ací per a crear un esperit col·lectiu amb una voluntat. I això és el senyal de la nació.[9]
Book icoline.svg La Humanitat, 7 d'octubre de 1936. — Antoni Rovira i Virgili
  • Jo voldria que comprenguéssiu que, sense que Catalunya treballi i produeixi, la guerra no es pot guanyar.[10]
Book icoline.svg Barcelona, maig 1937. — Josep Tarradellas
Fragment del discurs arran dels Fets de Maig de 1937, on crida als treballadors a reempendre la seva feina per tal de guanyar la guerra

Francesc Macià[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Francesc Macià i Llussà
Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.
  • Poble de Catalunya:
    En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català, que amb tota la cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques.[11]
Book icoline.svg Balcó de l'Ajuntament de Barcelona, 14 d'abril de 1931.
  • En nom del poble he pres possessió del govern de Catalunya. El poble ens ha donat el seu vot perquè governem la ciutat, i jo, en nom de Catalunya, em faig càrrec del seu govern, i us dic que aquí ens quedem disposats a defensar les seves llibertats. Espero que el poble sabrà fer el mateix.[11]
Book icoline.svg Balcó del Palau de la Generalitat, 14 d'abril de 1931.
  • En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català sota el règim d'una República Catalana, que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles d'Espanya llur col·laboració en la creació d'una Confederació de pobles ibèrics i està disposada al que sigui necessari per alliberar-los de la monarquia borbònica.[11]
Book icoline.svg Nota de proclamació oficial de la República Catalana, 14 d'abril de 1931.
  • Catalans:
    Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica.[11]
Book icoline.svg Ban proclamat a la plaça Sant Jaume, 15 d'abril de 1931.
  • Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.[11]
Book icoline.svg Ban proclamat a la plaça Sant Jaume, 15 d'abril de 1931.

Lluís Companys[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Lluís Companys i Jover
Visca Catalunya! Visca la República! Visca la Llibertat!
  • Sigui el que sigui el que ens porti l'esdevenidor, l'únic que tinc, que és la meva vida, jo estic disposat a sacrificar-la per Catalunya, per la República, per la llibertat.[12]
Book icoline.svg Parlament de Catalunya, 31 de desembre de 1933.
Discurs d'investidura com a nou President de la Generalitat de Catalunya
  • En nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola.[13]
Book icoline.svg Balcó del Palau de la Generalitat6 d'octubre de 1934.
Discurs oficial de la proclamació de l'Estat Català
  • Visca Catalunya! Visca la República! Visca la Llibertat![13]
Book icoline.svg Balcó del Palau de la Generalitat, 6 d'octubre de 1934.
Discurs oficial de la proclamació de l'Estat Català
  • Madrilenys! Catalunya us estima...[14]
(en castellà) Madrileños!, Cataluña os ama...
Book icoline.svg Barcelona, 14 de març de 1937.
Paraules pronunciades pel president Companys, en el míting celebrat a la Monumental el 14 de març de 1937, en ocasió del Dia de Madrid
  • Moriré per Catalunya i per lo que ella representa.[15]
Book icoline.svg Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940.
Darrera carta de Lluís Companys a la seva filla

Dictadura franquista (1939-1975)[modifica | modifica el codi]

  • A molts catalans els interessa Catalunya, però no hi creuen. Els passa exactament el contrari que amb la religió i l'altra vida: hi creuen, però no els interessa.[16]
Book icoline.svg  — Josep Pla
  • Catalunya és la terra on vaig néixer i l'estimo com una mare...[17]
Book icoline.svg  — Pau Casals
  • Catalunya va tenir el primer parlament molt abans que Anglaterra. Catalunya va acollir els inicis de les primeres Nacions Unides.[18]
(en anglès) Catalonia has had the first parliament much before England. Catalonia had the beginning of the United Nations.
Book icoline.svg Seu de Nacions Unides (Nova York), 24 d'octubre de 1971. — Pau Casals

Josep Tarradellas[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Josep Tarradellas i Joan
  • Catalunya tindrà la seva llibertat amb la República o no hi haurà tal llibertat.[10]
Book icoline.svg 1945.
Opinió de Josep Tarradellas sobre la possiblitat d'un possible retorn de la Generalitat sota l'alternativa antifranquista de don Joan de Borbó, fill d'Alfons XIII
  • La Generalitat de Catalunya ha de ser, agradi o no, el símbol de la nostra continuïtat. Tota solució sense comptar amb aquesta equivaldria a una renúncia vergonyosa i una profunda discòrdia entre els catalans. Això vol dir que és el president i solament aquest el que té el deure de representar-nos i ser interlocutor d'avui i de demà.[10]
Book icoline.svg Carta a Jaume Miravitlles, 23 de juny de 1956.
Opinió de Josep Tarradellas on defensa la Generalitat i el President de la Generalitat com a institució representant de Catalunya
  • El president Enric Prat de la Riba i el president Puig i Cadafalch mai representaren el poble de Catalunya, sinó solament la majoria d'una minoria pertanyent a determinada classe social.[10]
Book icoline.svg Carta a Ramon Sugranyes de Franch, 6 de desembre de 1969.
Opinió de Josep Tarradellas sobre la tasca feta per la Mancomunitat de Catalunya, on considerava a Enric Prat de la Riba i a Puig i Cadafalch, referents de la burgesia conservadora i regionalista
  • La Mancomunitat de Catalunya no tenia cap poder legislatiu, cap autoritat ni a la instrucció pública, ni en els municipis, ni a la justícia, ni a obres públiques, ni en l'ordre públic... Absolutament cap. Car una senzilla ordre de qualsevol dels quatre governadors civils que hi havia a Catalunya podia anul·lar una disposició de la Mancomunitat.[10]
Book icoline.svg Carta a Ramon Sugranyes de Franch, 6 de desembre de 1969.
Opinió de Josep Tarradellas sobre la tasca feta per la Mancomunitat de Catalunya, on considerava a Enric Prat de la Riba i a Puig i Cadafalch, referents de la burgesia conservadora i regionalista

Transició espanyola (1975-1978)[modifica | modifica el codi]

  • Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí![19]
Book icoline.svg Palau de la Generalitat, 23 d'octubre de 1977. — Josep Tarradellas i Joan
Discurs del President de la Generalitat, Josep Tarradellas i Joan, després del seu retorn de l'exili i el restabliment de la Generalitat

Actualitat (1978-)[modifica | modifica el codi]

  • Catalunya, com a nacionalitat i per accedir al seu autogovern, es constitueix en Comunitat Autònoma d'acord amb la Constitució i amb el present Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.[20]
Book icoline.svg Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
  • Catalunya no és una raça, sinó una cultura, i per això no exclou ningú que s'hi vulgui integrar.[21]
Book icoline.svg  — Josep Maria Ainaud de Lasarte
  • Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui.[22]
Book icoline.svg Parlament de Catalunya, 21 d'abril de 1990. — Felip VI d'Espanya
  • Si els catalans no defensem Catalunya, qui ho farà? Si els catalans no parlem la llengua catalana, qui la parlarà?[23]
Book icoline.svg Senyor President, 2003. — Víctor Alexandre i Benet
  • Catalunya no té cap possibilitat de sobreviure en el si d'un Estat que no sigui el seu.[24]
Book icoline.svg Despullats, 2003. — Víctor Alexandre i Benet
  • Catalunya ha parlat. Catalunya ha dit si. Ara tots hem d'estar a l'alçada del que hem decidit.[25]
Book icoline.svg Palau de la Generalitat, 18 de juny de 2006. — Pasqual Maragall
Declaració del President de la Generalitat, Pasqual Maragall, sobre els resultats del referèndum de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
  • La democràcia i el nacionalisme són coses, en el cas de Catalunya, incompatibles.[26]
(en castellà) La democracia y el nacionalismo son cosas, en el caso de Cataluña, incompatibles.
Book icoline.svg El País, 18 de juliol de 2006. — Albert Boadella
  • El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària.[27]
Book icoline.svg Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
  • Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut.[27]
Book icoline.svg Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
  • Catalunya ha de poder discutir amb Espanya de tu a tu, no com a supeditat.[28]
Book icoline.svg Espai Putxet, 15 de febrer de 2012. — Moisès Broggi i Vallès
Opinió sobre el seu punt de vista de les relacions Catalunya i Espanya
  • Catalunya no pot continuar projectant al món una imatge lligada a la del govern espanyol, una imatge que ens desprestigia com a persones i com a país.[29]
Book icoline.svg El Punt Avui, 6 de juliol de 2012. — Carme Forcadell
  • Catalunya, nou Estat d'Europa.[30]
Book icoline.svg Barcelona, 11 de setembre de 2012.
Lema de la manifestació la Diada de Catalunya 2012 demanant la independència de Catalunya
  • President, posi les urnes. No hem arribat fins aquí per fer marxa enrere.[31]
Book icoline.svg Barcelona, 11 de setembre de 2014. — Carme Forcadell
Discurs de Carme Forcadell durant la gran V demanant al President de la Generalitat, Artur Mas, que posi les urnes el 9 de novembre.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rovira i Virgili, Antoni. Els Darrers dies de la Catalunya republicana : memòries sobre l'èxode català. Barcelona: Proa, 1999. ISBN 8482569546. 
  2. Vila, Enric. «Un perfil dels catalans». European Partnership for Independence. EPI, cop. 2012. [Consulta: 23 juliol 2012].
  3. «Torras i Bages: la tradición catalana y el nacionalismo». Barcelona: e-cristians, 26 de febrer de 2004. [Consulta: 16 març 2012].
  4. Palomas, Joan. «Els liberals reformistes: Víctor Balaguer» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Barcelona quaderns d'història. Núm. 6, (2002), p. 212-237. ISSN: 1135-3058 [Consulta: 10 agost 2012].
  5. «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. [Consulta: 9 març 2012].
  6. «¿República o monarquía? ¡Catalunya!». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 6 d'agost de 2004. [Consulta: 5 març 2012].
  7. Nin, Andreu. «Per què el nostre moviment obrer ha estat anarquista?». L'Opinió. Núm. 26, (11-08-1928).
  8. Sales, Joan. Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, DL 1976. ISBN 8473290011. 
  9. Figueres, Josep M.. «Antoni Rovira i Virgili» (PDF). Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Núm. XXII, (2011), p. 131-156 [Consulta: 27 octubre 2012].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Martí Vallverdú, Pep. Josep Tarradellas, 1899-1988 (PDF). Barcelona: Fundació Josep Irla, 2010 (Biblioteca de l'Esquerra Nacional). ISBN 9788461389988 [Consulta: 6 març 2012]. 
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Pitarch, Ismael E. El President Macià i el Parlament de Catalunya (PDF). Barcelona: Parlament de Catalunya, Departament d'Edicions, 2009, p. 55-57 [Consulta: 16 març 2012]. 
  12. «Lluís Companys, polític fins a la mort» (PDF). Fundació Josep Irla, 21 de setembre de 2008. [Consulta: 29 febrer 2012].
  13. 13,0 13,1 «Des del balcó del Palau de la Generalitat, el Sr. Companys proclama l'Estat Català dintre la República Federal Espanyola». La Veu de Catalunya. Barcelona: Impr. de Joan Carné, 9 d'octubre de 1934. [Consulta: 29 març 2012].
  14. «Madrileños!, Cataluña os ama...». Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comissariat de Propaganda, 1937. [Consulta: 29 febrer 2012].
  15. «Lluís Companys». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 20 de març de 2005. [Consulta: 12 abril 2012].
  16. «Josep Pla». Xarxa de Mots, 1997-2010. [Consulta: 13 març 2012].
  17. «Fundació Pau Casals». Sant Salvador, El Vendrell: Fundació Pau Casals. [Consulta: 2 abril 2012].
  18. «Discurs a la Onu de Pau Casal». Sant Salvador, El Vendrell: Fundació Pau Casals. [Consulta: 2 abril 2012].
  19. «Imatges del retorn de Tarradellas». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 23 d'octubre de 2007. [Consulta: 6 març 2012].
  20. Catalunya. Generalitat. «Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 18 de setembre de 1979. [Consulta: 23 setembre 2012].
  21. «Ainaud de Lasarte, en 12 frases sàvies». Ara.cat. Barcelona: ARA, 9 d'agost de 2012. [Consulta: 10 d'agost de 2012].
  22. «El príncep que el 1990 va defensar que "Catalunya serà la que els catalans vulguin que sigui"». Ara.cat. Barcelona: ARA, 2 de juny de 2014. [Consulta: 2 juny 2014].
  23. Alexandre i Benet, Víctor. Senyor President : carta oberta. Barcelona: Proa, 2003. ISBN 8484376419. 
  24. Joan, Joel; Alexandre i Benet, Víctor. Despullats. Barcelona: Proa, 2003. ISBN 8484374947. 
  25. «Discurs de Pasqual Maragall sobre els resultats del referèndum». Barcelona: Vilaweb, 19 de juny de 2006. [Consulta: 29 febrer 2012].
  26. «Albert Boadella: "El nacionalismo catalán es incompatible con la democracia"». El País. Madrid: Ediciones El País, 18 de juliol de 2006. [Consulta: 29 febrer 2012].
  27. 27,0 27,1 Catalunya. Generalitat. «Estatut d'autonomia de Catalunya 2006». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006. [Consulta: 11 octubre 2012].
  28. Carbonell, Guillem. «Moisès Broggi, al Putxet: "Catalunya ha de poder discutir amb Espanya de tu a tu, no com a supeditat"». Barcelona cròniques. Barcelona: Time Out, 15 de febrer de 2012. [Consulta: 16 març 2012].
  29. Forcadell i Lluís, Carme. «Marxa cap a la Independència». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 6 de juliol de 2012. [Consulta: 12 setembre 2012].
  30. «"Catalunya, nou Estat d’Europa"». Directe.cat. Barcelona: Catmèdia Global, 10 de setembre de 2012. [Consulta: 11 de setembre de 2012].
  31. Tugas, R.. «Forcadell: "President, posi les urnes. No hem arribat fins aquí per fer marxa enrere"». Ara, (11-09-2014) [Consulta: 12 setembre 2014].
  32. 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]