Josep Tarradellas i Joan
Aparença
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
|
| |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Cervelló (Baix Llobregat) 19 de gener de 1899 |
| Mort |
Barcelona 10 de juny de 1988 (89 anys) |
| Ocupació | Polític |
| Drets d'autor | |
|
| |
Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, Baix Llobregat, 19 de gener de 1899 — Barcelona, 10 de juny de 1988), marquès de Tarradellas, fou un polític català, President de la Generalitat de Catalunya a l'exili, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980. Va participar en la fundació del partit Esquerra Republicana de Catalunya. Fou elegit com a president de la Generalitat mentre era exiliat i el 1977 va retornar i presidir durant prop de tres anys el primer govern d'unitat de la nova Generalitat.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «Jo no sóc, mai no he estat, marxista, ni socialista, ni comunista; vaig començar en el nacionalisme català d'esquerres, i he estat sempre fidel al que vaig aprendre en la meva maduresa política: que la Generalitat és el principi de l'existència nacional de Catalunya.»[1]
- «El catalanisme era representat per un partit de dretes que tenia una posició molt clara contra el sindicalisme.»[1]Opinió personal on comenta que el catalanisme en aquella època era representat per la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, mentre que el sindicalisme, representat per la CNT de Salvador Seguí i Rubinat, mantenien posicions anticatalanistes
- «La meva primera idea nacionalista potser venia de Masaryk, el primer president de la República txecoslovaca, que es pot considerar com el pare de les nacionalitats.»[1]Pensament sobre el nacionalisme democràtic després de les seves estades a Txecoslovàquia durant els anys 1923 i 1930
- «Jo voldria que comprenguéssiu que, sense que Catalunya treballi i produeixi, la guerra no es pot guanyar.»[2]
Barcelona, maig 1937Fragment del discurs arran dels Fets de Maig de 1937, on crida als treballadors a reempendre la seva feina per tal de guanyar la guerra
- «Vam veure la guerra perduda al signar-se el pacte de Munic.»[2]Pensament sobre el futur de la Guerra Civil Espanyola després del pacte de Munic, entre les democràcies europees i l'Alemanya d'Adolf Hitler
A l'exili
[modifica | modifica el codi]- «Jo en les promeses que aquest darrer pugui fer no hi crec gens. Catalunya tindrà la seva llibertat amb la República o no hi haurà tal llibertat.»[3]Opinió sobre la possibilitat d'un possible retorn de la Generalitat sota l'alternativa antifranquista de Joan de Borbó i Battenberg, fill d'Alfons XIII
- «Si es tracta que ens deixin ballar sardanes, llegir el patufet i anar al futbol, això sí que crec que la monarquia és capaç de consentir-ho. Més enllà, però, no li tinc cap confiança.»[3]Opinió sobre la possibilitat d'un possible retorn de la Generalitat sota l'alternativa antifranquista de Joan de Borbó, fill d'Alfons XIII
President de la Generalitat de Catalunya (1954-1980)
[modifica | modifica el codi]

- «La Generalitat de Catalunya ha de ser, agradi o no, el símbol de la nostra continuïtat. Tota solució sense comptar amb aquesta equivaldria a una renúncia vergonyosa i una profunda discòrdia entre els catalans. Això vol dir que és el president i solament aquest el que té el deure de representar-nos i ser interlocutor d'avui i de demà.»[3]
Carta a Jaume Miravitlles, 23 de juny de 1956Opinió on defensa la Generalitat i el President de la Generalitat com a institució representant de Catalunya
- «La Generalitat ha viscut estrictament del que els catalans d'Amèrica, especialment els de Mèxic, m'han donat aquests anys.»[3]Comentari del suport econòmic que rebé la Generalitat a l'exili dels catalans d'Amèrica
- «El president Enric Prat de la Riba i el president Puig i Cadafalch mai representaren el poble de Catalunya, sinó solament la majoria d'una minoria pertanyent a determinada classe social.»[3]
Carta a Ramon Sugranyes de Franch, 6 de desembre de 1969Opinió sobre la tasca feta per la Mancomunitat de Catalunya, on considerava als presidents Enric Prat de la Riba i a Puig i Cadafalch com a referents de la burgesia conservadora i regionalista
- «La Mancomunitat de Catalunya no tenia cap poder legislatiu, cap autoritat ni a la instrucció pública, ni en els municipis, ni a la justícia, ni a obres públiques, ni en l'ordre públic... Absolutament cap. Car una senzilla ordre de qualsevol dels quatre governadors civils que hi havia a Catalunya podia anul·lar una disposició de la Mancomunitat.»[3]
Carta a Ramon Sugranyes de Franch, 6 de desembre de 1969Opinió sobre la tasca feta per la Mancomunitat de Catalunya, on considerava a Enric Prat de la Riba i a Puig i Cadafalch, referents de la burgesia conservadora i regionalista
Missatge del President de la Generalitat a tots els catalans (1956)
[modifica | modifica el codi]- «Durant aquests disset anys de transplament i d'enyorances forçades, cap sofrença no ens ha estat estalviada; ni les malvestats que han endolat la Pàtria, ni el calvari que han patit els catalans, ni els trasbalsos de la guerra mundial.»[4]
- «Catalans! No oblidem mai, que tots units arribarem a obtenir allo que durant tants d'anys hem desitjat. Per a aquesta obra indispensable, Catalunya necessita de tots els seus fills: és massa petita per deixar-ne perdre cap; és prou gran perquè tots hi capiguem.»[4]
Restabliment de la Generalitat de Catalunya
[modifica | modifica el codi]- «Tots volien el meu retorn, a condició que no tornés.»[5]Declaració sobre les tenses negociacions entre la Generalitat a l'exili i el Govern espanyol
- «Hem d'admetre la política d’aquells que a Catalunya són fervorosament nacionalistes i a Madrid fan tota mena de concessions i genuflexions al Govern i a l'oposició?»[5]
Declaració públicaDiscrepància amb en Jordi Pujol sobre la política de negociacions amb el Govern espanyol en el restabliment de la Generalitat
- «Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!»[6]
Palau de la Generalitat, 23 d'octubre de 1977Discurs del President de la Generalitat, Josep Tarradellas i Joan, després del seu retorn de l'exili i el restabliment de la Generalitat
Citacions sobre Josep Tarradellas
[modifica | modifica el codi]- «Tu ets l'únic que pot formar govern amb la CNT.»[2]Comentari del President de la Generalitat, Lluís Companys, després d'anomenar-lo conseller primer (cap de Govern) de la Generalitat de Catalunya
- «Us entendreu. És com tu: és un animal polític.»[5](en castellà) Os vais a entender. Es como tú: es un animal político.
1977 — Carles SentísResposta del periodista Carles Sentís a Adolfo Suárez sobre la personalitat de Josep Tarradellas, abans de la primera entrevista entre els dos presidents
- «Amb aquest vell tossut no hi ha res a fer.»[5](en castellà) Con este viejo tozudo no hay nada que hacer.Opinió d'Adolfo Suárez després d'una entrevista amb Josep Tarradellas a Madrid, sobre les negociacions del restabliment de la Generalitat a l'exili, on no van arribar a cap acord concret
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Martí Vallverdú, 2010, p. 7-16.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Martí Vallverdú, 2010, p. 17-40.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Martí Vallverdú, 2010, p. 41-54.
- ↑ 4,0 4,1 Tarradellas i Joan, Josep. «Missatge del President de la Generalitat a tots els catalans». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 1956. [Consulta: 8 desembre 2015].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Martí Vallverdú, 2010, p. 67-75.
- ↑ «40 aniversari del retorn de Josep Tarradellas de l'exili». TV3, 23-10-2017. [Consulta: 27 juny 2020].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Martí Vallverdú, Pep. Josep Tarradellas, 1899-1988 (
PDF). Barcelona: Fundació Josep Irla, 2010 (Biblioteca de l'Esquerra Nacional). ISBN 9788461389988 [Consulta: 6 març 2012].
| |||||||