Jordi Pujol i Soley

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJordi Pujol i Soley
Jordi Pujol.JPG
Jordi Pujol (2008)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Obres de l'autor a Viquitexts
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
9 de juny de 1930 (88 anys)
Ocupació Polític
Modifica dades a Wikidata

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des de 1974 fins a 2003, i President de la Generalitat de Catalunya de 1980 a 2003.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Avui, això no toca.[1]
Resposta recurrent quan no li agrada la pregunta d'un periodista
Reflexió sobre la cohesió i convivència a Catalunya
  • Si ets molt progre, el pis pel moro![3]
Reflexió sobre el fet que molts pisos de protecció oficial acabessin en mans de famílies immigrants
  • Per a Catalunya la llengua, la llengua catalana, és un element bàsic de la nostra identitat, del nostre ser com a poble.[4]
  • PP i el PSOE han utilitzat Catalunya i l'han convertit en una eina per la seva confrontació.[1]
Opinió sobre l'ús electoralista de la confrontació amb Catalunya dels partits generalistes espanyols PP i PSOE
  • Tenim una societat dinàmica, imaginativa i emprenedora, però en alguns aspectes poc emprenedora i amb no gaire força.[5]
Reflexió sobre l'emprenedoria de la societat catalana
  • Els catalans hem de tenir una actitud de resistència creativa.[6]
Book icoline.svg Barcelona, 11 de novembre de 2011.
Entrevista a Jordi Pujol en el programa Els Matins sobre la presentació del seu nou llibre Sembrar, treballar, collir
  • Ésser Ministre de l'Interior és una cosa que no ha de desitjar a un amic seu en segons quins moments.[1]
(en castellà) Ser Ministro del Interior és una cosa que no tiene que desear a un amigo suyo en según que momentos.
Book icoline.svg 5 de març de 2012.
Resposta sobre el suport polític que va donar al Ministre d'Interior d'Espanya, José Barrionuevo, imputat en el cas GAL
  • Catalunya no pot tenir la política exterior com la tenen els estats independents, però, en canvi, pot fer servir la cultura com a gran ambaixadora.[7]
Book icoline.svg Memòries (III) : de la bonança a un repte nou (1993-2011), p. 236, 2012.

Discurs de pressa de possessió com a President de la Generalitat de Catalunya (1980)[modifica | modifica el codi]

Discurs de pressa de possessió de Jordi Pujol com a President de la Generalitat de Catalunya, donat el 8 de maig de 1980 al Palau de la Generalitat:

  • Sabrem superar la crisi no pas a traves miracles econòmics, que avui ni aquí ni enlloc, no són possibles, sinò fent les coses més seriosament, de vegades potser, més modestament però, en darrer terme, més sòlidament.[8]
  • No tirarem el país endavant, no reforçarem la nostra capacitat de convivència, no farem un país ben estructurat i progressiu, no enfortirem la nostra identitat, no farem tampoc les possitives aportacions que tot Espanya espera de nosaltres, i que també això és una gran responsabilitat nostra, no farem res d'això sinó estimen profundament Catalunya i sinò estem animats d'una ferma voluntat de ser.[8]

Relacions Catalunya - Espanya[modifica | modifica el codi]

 Jordi Pujol
No sóc independentista, no ho he estat mai.
 Jordi Pujol
Ara votaria que sí en un referèndum per la independència de Catalunya.
 Jordi Pujol
S'ha acabat fer la puta i la Ramoneta. El govern i el Parlament han de ser valents, però la gent de la societat també.
  • L'actual confrontació entre Catalunya i Espanya, evidenciada amb la manca de reconeixement de la personalitat pròpia de Catalunya i la seva contribució solidària amb l'Estat, fan perillar el Nou Estatut.[9]
Book icoline.svg La Vanguardia, 22 d'agost de 2005.
Opinió sobre la possibilitat de no aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
  • No sóc independentista, no ho he estat mai.[10]
Book icoline.svg Barcelona, 7 de gener de 2008.
  • No tinc arguments per rebatre els que volen l'independentisme.[1][11]
Book icoline.svg Barcelona, 29 de març de 2011.
  • Ara ja no tenim Constitució que ens empari.[12]
Book icoline.svg Barcelona, 23 de febrer de 2012.
Declaracions de Jordi Pujol en la presentació del tercer volum de les seves memories
  • Espanya no comprendrà el pacte fiscal.[13]
Book icoline.svg Barcelona, 27 de febrer de 2012.
Declaracions de Jordi Pujol a COMRàdio en la presentació del tercer volum de les seves memories
  • Jo no m'he radicalitzat, s'han radicalitzat les circumstàncies.[1][14]
(en castellà) Yo no me he radicalizado, se han radicalizado las circunstancias.
Book icoline.svg Programa de televisió Salvados, 4 de març de 2012.
Declaracions sobre les relacions Catalunya - Espanya
  • Ara votaria que sí en un referèndum per la independència de Catalunya.[1][14]
(en castellà) Ahora votaria que sí en un referendum por la independencia de Catalunya.
Book icoline.svg Programa de televisió Salvados, 4 de març de 2012.
Declaracions de Jordi Pujol en el programa Salvados de Jordi Évole sobre la relació Catalunya - Espanya
  • Potser la independència no és viable o és difícilment viable, però tampoc és viable la Catalunya que ens volen imposar.[15]
Book icoline.svg Congrés de CDC, 23 de març de 2012.
  • S'ha acabat fer la puta i la Ramoneta. El govern i el Parlament han de ser valents, però la gent de la societat també.[16]
Book icoline.svg Presència, 31 d'agost de 2012.
  • Sempre he estat un pèl escèptic amb aquesta mena d'enquestes. Però que el sentiment independentista ha anat cap amunt, i hi va, em sembla evident. I és que el maltractament i el menyspreu de què Catalunya és objecte són molt grans. I creen una sensació de gran ofec econòmic i social, d'amenaça identitària i de dignitat ferida.[16]
Book icoline.svg Presència, 31 d'agost de 2012.

Cas Pujol[modifica | modifica el codi]

Comunicat de premsa (2014)[modifica | modifica el codi]

Comunicat de premsa del 25 de juliol de 2014, on Jordi Pujol declarava haver tingut una herència familiar a l'estranger de forma irregular:

  • El meu pare en Florenci Pujol i Brugat va disposar com a darrera voluntat específica que uns diners ubicats a l'estranger -diferents als compromesos en el seu testament-, rendiment d'una activitat econòmica de la qual ja s'ha escrit i comentat, i que no es trobaven regularitzats en el moment de la seva mort a setembre de 1980, fossin destinats als meus set fills i a la meva esposa.[17]
  • Lamentamblement no es va trobar mai el moment adient per a regularitzar aquesta herència.[17]
  • Dels fets descrits i de totes les seves conseqüències en sóc l'únic responsable, i vull manifestar-ho de forma pública.[17]
  • Exposo tot això amb molt dolor, pel que significa per a la meva família i per a mi mateix, però sobretot pel que pot significar per a tanta gent de bona voluntat que poden sentir-se defraudats en la seva confiança, a la qual demano perdó.[17]

Compareixença al Parlament sobre el Cas Pujol (2014)[modifica | modifica el codi]

  • No he rebut mai diners a canvi d'una decisió política i administrativa. Per la feina que he fet, no he cobrat mai res més que el meu sou de president.[18]
Book icoline.svg Parlament de Catalunya, 26 de setembre de 2014.
  • Si vas segant la branca d'un arbre, al final cau tota la branca i tots els nius que hi ha. Després cauran tots! I haurà estat responsabilitat de tots els que han practicat aquest tipus de política![19]
Book icoline.svg Parlament de Catalunya, 26 de setembre de 2014.
  • No he estat un polític corrupte. Era un home amb molts diners, però vaig dedicar la meva vida i els meus recursos a construir Catalunya[19]
Book icoline.svg Parlament de Catalunya, 26 de setembre de 2014.

Compareixença al Parlament sobre el Cas Pujol (2015)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions de la compareixença de Jordi Pujol a la comissió d'investigació del frau fiscal al Parlament el 23 de febrer de 2015:

  • Els diners de la deixa no vénen de cap fons públic. L'origen dels diners ja el vaig explicar. L'evolució posterior no l'he conegut ni l'he seguit de prop. Sobre els meus 23 anys de govern estic molt tranquil. Fora d'aquí, de cara al jutjat, em sento bastant tranquil.[20]
  • El judici sobre la meva trajectòria política s'ha de fer en un altre indret. Aquí és una instància on es poden dir moltes coses però no es demostra res. He contestat a tot el que m'han preguntat al jutjat, he contestat en la instància on les acusacions s'han de demostrar.[20]
  • No tinc comptes a Luxemburg, a Suïssa, ni a l'estranger, no en tinc. Rotundament. Tot això no ve de corrupció política, i l'Estat té mecanismes per aixecar totes les catifes i per actuar molt. Jo no puc demostrar segons què, però l'acusació tampoc no demostra res.[20]
  • Quan l'altre dia Mas va respondre a les preguntes, i suposo que van quedar ben servits, ell va deixar clar que no va saber res fins a les 8 del matí. Ho va dir ell, i és veritat. Li vaig dir: «Mira, escolta, trauré això».[20]
En referència al 25 de juliol de 2014, quan es va fer pública la confessió de Jordi Pujol.
  • Quin valor té un interrogatori de «diuen, diuen, diuen»?[20]
  • Amb aquest «diuen, diuen, diuen», jo no contestaré res, perquè això no és seriós. Quan un debat se situa en aquests termes, perd consistència. Les coses s'han de demostrar. Em sembla inútil discutir sobre la base d'insinuacions.[20]
Sobre l'estil de les preguntes que la comissió d'investigació del Parlament li formulava.

Citacions sobre Jordi Pujol[modifica | modifica el codi]

  • Propugnà en aquest país la implantació del socialisme suec —en aquest país els suecs són escassos— i després ha demostrat tenir una ambició desmesurada i pública pròpia del típic polític ignorant.[21]
Book icoline.svg «Notes autobiogràfiques». A: Notes del capvesprol, 1977. — Josep Pla
Opinió de Josep Pla després de la censura d'un article seu sobre la revolució de Portugal a la revista Destino
  • Pujol, nan, aprèn castellà![22]
(en castellà) Pujol, enano, aprende castellano!
Book icoline.svg Carrer Gènova (Madrid), seu del Partit Popular, 3 de març de 1996.
Clam que cridaven els simpatitzants del Partit Popular després de la seva victòria a les eleccions generals espanyoles de 1996

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Salvados. Jordi Pujol ¿adiós España?». Madrid: laSexta, 5 de març de 2012. [Consulta: 26 març 2012].
  2. «La cohesió i la convivència segons Jordi Pujol». Centre d'Estudis Jordi Pujol. [Consulta: 5 març 2012].
  3. Clotet, Jaume. «Com aturar Josep Anglada». ElSingularDigital.cat, 1 de desembre de 2010. [Consulta: 27 març 2012].
  4. Pujol, Jordi. «Què representa la llengua a Catalunya?». Jordi Pujol: Idees i records. Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors, (2006), p. pp. 143-164.
  5. Albaigès, Josep M. Quin tip de riure! Antologia de disbarats. Barcelona: Lleida, 2009. ISBN 9788497797481. 
  6. «Pujol: "Els catalans hem de tenir una actitud de resistència creativa"». Barcelona: Televisió de Catalunya, 11 de novembre de 2011. [Consulta: 5 març 2012].
  7. Pujol i Soley, Jordi. Memòries (III) : de la bonança a un repte nou (1993-2011). Barcelona: Proa, 2012. ISBN 9788475882581. 
  8. 8,0 8,1 «Presa de possessió de Jordi Pujol - Arxiu TVE Catalunya». Sant Joan Despí: Televisió Espanyola Catalunya, 23 de març de 1980. [Consulta: 26 octubre 2012].
  9. Pujol, Jordi. «De l'Estatut i dels seus esculls». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 22 d'agost de 2005. [Consulta: 26 març 2012].
  10. «Jordi Pujol: 'El tancament de TV3 es podia evitar'». Vilaweb, 7 de gener de 2008. [Consulta: 5 març 2012].
  11. «Pujol insisteix en la "manca d'arguments" per rebatre l'independentisme». 324. Barcelona: Televisió de Catalunya, 1 d'abril de 2011. [Consulta: 5 març 2012].
  12. «Jordi Pujol: «Ara ja no tenim Constitució que ens empari»». Nació Digital.cat. Barcelona: Grup Nació Digital, 23 de febrer de 2012. [Consulta: 5 març 2012].
  13. Alguacil, Francesc. «Jordi Pujol: "Espanya no comprendrà el pacte fiscal"». lamalla.cat. Barcelona: Xarxa Audiovisual Local, 27 de febrer de 2012. [Consulta: 5 març 2012].
  14. 14,0 14,1 «"Al rei no li agradarà aquesta conversa": l'entrevista de Pujol a 'Salvados' en 10 frases». Ara.cat. Barcelona: ARA, 4 de març de 2012. [Consulta: 5 març 2012].
  15. «"Si algú ha de guiar la batalla som nosaltres. Serem la tropa de xoc": 5 frases de Pujol al congrés de CDC». diari Ara, 23 de març de 2012.
  16. 16,0 16,1 Virgo, Xevi. «Entrevista. Jordi Pujol i Soley. Expresident de la Generalitat» (PDF). Presència. Núm. 2114, (31-08-2012), p. 6-11 [Consulta: 31 agost 2012].
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 «Jordi Pujol confessa que va enganyar Hisenda amb comptes a l'estranger». Vilaweb. Barcelona: Partal, Maresma i Associats, 25 de juliol de 2014. [Consulta: 10 agost 2015].
  18. «Pujol: “Jo no he estat un polític corrupte”». El Punt Avui.
  19. 19,0 19,1 Tercero, Alejandro. «Pujol perd els papers en el seu 'acte final'». Crònica Global. [Consulta: 29 novembre 2014].
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 «"Amb aquest 'diuen, diuen, diuen' no contestaré res perquè això no és seriós": la compareixença de Pujol, en 10 frases». Ara.cat, (23-02-2015) [Consulta: 24 febrer 2015].
  21. «Notes autobiogràfiques». Barcelona: Xarxa de Mots, 1997-2010. [Consulta: 31 març 2012].
  22. «Ardanza afirma aque Aznar "debe cambia de talante" si quiere pactar con el PNV y CiU». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 7 de març de 1996. [Consulta: 26 març 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]