Salvador Espriu i Castelló

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Salvador Espriu)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSalvador Espriu i Castelló
Salvador Espriu i Castelló (1980).jpg
Salvador Espriu i Castelló (1980)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Santa Coloma de Farners (Selva)
10 de juliol de 1913
Mort Barcelona
22 de febrer de 1985 (71 anys)
Ocupació Poeta, escriptor i dramaturg
Modifica dades a Wikidata

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 — Barcelona, 22 de febrer de 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Els joves mereixeu que els més grans s'esperancin en vosaltres, perquè, si us tanquen les portes, i només us donem negatives lliçons de pessimisme, us estavellareu.[1]
  • Els mestres mai no han d'estar al servei d'ells mateixos, sinó al dels deixebles.[1]
  • És molt fàcil de rebentar, és molt difícil de construir.[1]
  • Jo vaig reaccionar des del primer dia contra la intolerable arbitrarietat que suposa perseguir una llengua.[1]
  • Jo veig la vida de la mort.[1]
  • La història és plena de violència verbal que ha engendrat violència física, sang i mort. De manera que s'ha d'evitar la violència de la paraula.[1]
  • Però en la sequedat arrela el pi.[1]
  • Cada turó, cada pi, cada sarment, cada bri d'herba tenen a la meva terra una personalitat concretíssima.[1]
Book icoline.svg Conte Sembotitis.
  • No sé el que és poesia, tal vegada, només una mica d'ajuda per viure rectament i potser per ben morir.[1]
Book icoline.svg Autopresentació, 1952.
  • Amb nova falç comenceu a segar el blat madur i, amb ell, les males herbes.[1]
Book icoline.svg Cartell polític, Dècada dels 1970.
  • Tinc una gran estimació i preocupació per la joventut, però espero que es vagin fent grans.[2]
Book icoline.svg Plomes catalanes contemporànies, 1980.
  • Apol·lo, déu poderós, d'una eterna, primmirada i, en conseqüència, molt pedantesca gelosia.[1]
Book icoline.svg Les roques i el mar, el blau, 1984.
  • La rialla pot ser una cruel arma infinitament més eficaç que l'escut i la llança.[1]
Book icoline.svg Les roques i el mar, el blau, 1984.

Any Espriu 1913/2013[modifica | modifica el codi]

Col·lecció de frases recollides per l'Any Espriu 1913/2013, conjunt d'activitats culturals per celebrar el centenari del naixement de l'autor:

  • A l'origen dels temps, la nit, fecundada pel vent, va pondre un ou.[1]
  • Com més vell em faig, més difícil trobo d'emetre cap judici sobre res.[1]
  • Defensem o no un dret natural? Si és així, en aquesta defensa hem d'anar fins a les darreres conseqüències, excepte vessar sang aliena.[1]
  • Encara que no sóc andorrà, me'n sento.[1]
  • Hem de morir a temps, no vegetar, sobrers, confosos en la multitud que creix, sense ordre ni mesura, cap a un destí de rusc o de formiguer.[1]
  • L'alta poesia pot ser, perfectament, a textos d'alta prosa. No acabaríem mai la llista dels grans poetes en prosa.[1]
  • Potser milloraria la nostra vida si ens absteníem d'enviar-nos els ameníssims projectils que s'anomenen «christmas».[1]
  • Què hi ha, però, de més temible que una bondat sense límits?[1]

Política[modifica | modifica el codi]

Relació de citacions relacionades amb la política:

  • Crec —i cada dia que passa ho veig més clar— que el diàleg amb Madrid és impossible, el Madrid d'ara, d'ahir, de demà i de sempre.[1]
  • Jo no sé quina estranya por produeix a l'Estat espanyol la paraula i el concepte de federació.[1]
  • Seria magnífic que una Federació Ibèrica formés part de la Federació dels Estats Units europeus.[1]
  • Un senyor que reclama i ens exigeix un servei i una devoció il·limitats i sense defallences, és el nostre poble català i la nostra llengua catalana.[1]
  • Una nació sense Estat tendeix a organitzar-se en Estat, n'ha de conquistar el dret, l'ha de fer perdurable.[1]

Obres de teatre[modifica | modifica el codi]

Primera història d'Esther (1948)[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Primera història d'Esther
  • Anatema contra el savi insensible al sofriment del dèbil, que es tanca a la torre de vori d'una serenor cruel.[3]
Book icoline.svg Primera història d'Esther, 1948.
  • Anatema contra el covard que calla quan el mal governa i anteposa a la consciència l'escalfor del seu ventre.[1]
Book icoline.svg Primera història d'Esther, 1948.
  • Paraules greus, ni que les dicti un cor frívol, engendren inexorables conductes serioses.[1]
Book icoline.svg Primera història d'Esther, 1948.
  • Atorgueu-vos sense defallences, ara i en créixer, una almoina recíproca de perdó i tolerància.[1]
Book icoline.svg Primera història d'Esther, 1948.
  • Talli qui talli el bacallà, una es queda sempre de portera.[1]
Book icoline.svg Primera història d'Esther, 1948.

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • No mereixen cap perdó / els estúpids rics avars.[1]
  • Mentrestant, pots estalviar-te alguns trastorns, / posant-te ben cordats els pantalons.[1]
Book icoline.svg Poema «I beg your pardon».

Les cançons d'Ariadna (1949)[modifica | modifica el codi]

  • Hem viscut per salvar-vos els mots, / per retornar-vos el nom de cada cosa.[1]
Book icoline.svg Poema Inici de Càntic en el Temple.
  • Ens mantindrem fidels per sempre més / al servei d'aquest poble.[1]
Book icoline.svg Poema Inici de Càntic en el Temple.

La Pell de brau (1960)[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: La Pell de brau
  • Imposaràs / la veritat / fins a la mort, /sense l'ajut / de cap consol.[1]
Book icoline.svg Poema XXIV.
  • El desvalgut / i el qui sofreix / per sempre són / els teus únics senyors.[1]
Book icoline.svg Poema XXIV.
  • Provarem d'alçar en la sorra / el palau perillós dels nostres somnis.[1]
Book icoline.svg Poema XXXVIII.
  • Escolta Sefarad: / Els homes no poder ser / sinó són lliures.[1]
Book icoline.svg Poema XXXVIII.
  • Només uns dits joves, si encara són nets, / guariran les plagues de l'estesa pell.[4]
Book icoline.svg Poema XLI.
Sobre la joventut
  • Sepharad. / Fes que siguin segurs els ponts del diàleg / i mira de comprendre i estimar / les raons i les parles diverses dels teus fills.[1]
Book icoline.svg Poema XLVI.

Citacions sobre Espriu[modifica | modifica el codi]

  • Espriu m'interessa integralment. El que més em commou és l'eix central de la seva obra lírica, la de l'home que s'esforça per saber i dir el destí de l'home[5]
Book icoline.svg Diari Ara, 20 de gener de 2013. — Carles Duarte
  • És el poeta més original de la lírica catalanam perque té un món propi com cap altre poeta ha tingut. Els pots tornar a llegir una vegada i una altra, no s'esgota.[5]
Book icoline.svg Diari Ara, 20 de gener de 2013. — Feliu Formosa
  • El millor Espriu és el del teatre, perquè en va escriure poc i bo, i connectat al seu temps.[5]
Book icoline.svg Diari Ara, 20 de gener de 2013. — Andreu Gomila

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 1,37 «La Frase del Dia (arxiu)». Any Espriu 1913/2013. [Barcelona]: Anyespriu.cat, 2013. Arxivat de l'original el 1513683986. [Consulta: 28 gener 2013].
  2. Pagès Jordà, Vicenç «Els joves s'han fet grans». El Punt Avui, (31-01-2014) [Consulta: 1 febrer 2014].
  3. «Anatema». Rodamot, 25 març del 2010. [Consulta: 7 juliol 2020].
  4. Prats Sobrepere, Joan. Salvador Espriu, missatge personal. Volum 111 de Biblioteca Serra d'Or. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 53. ISBN 84-7826-285-7 [Consulta: 19 abril 2012]. 
  5. 5,0 5,1 5,2 «Salvador Espriu». Diari Ara, (20-01-2013), p. 7-11 [Consulta: 28 gener 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]