Vés al contingut

Josep Maria Ainaud de Lasarte

De Viquidites
Infotaula de personaJosep Maria Ainaud de Lasarte
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
13 de juny de 1925
Mort Barcelona
9 d'agost de 2012 (87 anys)
Ocupació Periodista, polític, historiador, escriptor, advocat i activista cultural
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona, 13 de juny de 1925Barcelona, 9 d'agost de 2012) fou un historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític. Estudiós de personatges emblemàtics del catalanisme com Francesc Macià, Francesc Cambó, Ventura Gassol i Enric Prat de la Riba, la seva obra gira al voltant de la difusió de la cultura i la història de Catalunya.

  • A la vida hi ha tres possibilitats: ser, tenir i aparentar. 'Ser', per mi, és el més important. El tenir t'ajuda a ser. I, finalment, aparentar, és el pitjor i l'origen de la corrupció, per exemple.[1]
  • A la vida no ets altra cosa que el que has après.[1]
  • A moltes persones els fa por veure's al mirall i adonar-se que no han arribat on volien arribar.[1]
  • Catalunya no és una raça, sinó una cultura, i per això no exclou ningú que s'hi vulgui integrar.[1]
  • Jo reivindico el dret de les persones a equivocar-se i a no haver de guanyar sempre.[1]
  • Jo sóc una persona rica perquè gasto menys del que guanyo.[1]
  • L'erudició és saber tot allò que no interessa a ningú.[1]
  • L'única norma que tinc per ser feliç és valorar més el que tinc que el que em falta.[1]
  • La política es basa a construir el futur i preveure'l. I prou.[1]
  • Quan ets gran, saps com ho has de fer, però ja no ho pots fer.[1]
  • Una de les condicions essencials d'un líder polític és conèixer la gent.[1]
  • Una de les coses que trobo a faltar a la societat és la solidaritat i l'esperit de convivència.[1]
  • Jo vull fer de Catalunya un país normal.[2]
Museu d'Història de Catalunya, 13 de juny de 2008.

Llengua catalana

[modifica | modifica el codi]
  • Cal fer la llengua engrescadora i interessant per a la gent.[3]
  • La llengua, la creen les persones, però si no hi ha una gent que la parla, acaba com el llatí.[3]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Ainaud de Lasarte, en 12 frases sàvies». Ara.cat. Barcelona: ARA, 09-08-2012. Arxivat de l'original el 1371255876. [Consulta: 10 agost 2012].
  2. «Homenatge a Josep Maria Ainaud de Lasarte». Televisió de Catalunya. Sant Joan Despí: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 13-06-2008. [Consulta: 9 agost 2014].
  3. 3,0 3,1 Pagès, David. 500 raons per parlar català. Girona: CCG Edicions, 2010, p. 14. ISBN 978-84-92718-67-2.