Barcelona

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografiaBarcelona
BCN01.JPG
Vista aèria de Barcelona
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Barcelona, també anomenada Ciutat Comtal, és una ciutat que esdevé capital de Catalunya, de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès. Situada a la costa mediterrània de la Península Ibèrica, és la segona ciutat en població i pes econòmic d'Espanya. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.

Acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Per a abatre Catalunya, cal descarregar els cops damunt del seu cap, Barcelona.[1]
La frase apareix citada a l'assaig Els darrers dies de la Catalunya republicana de l'historiador i polític Antoni Rovira i Virgili, i segons el propi autor és una frase atribuïda a un general de Felip V d'Espanya.
  • Barcelona es desvetlla a la moderna vida europea.[2]
Book icoline.svg  — Joan Maragall
Comentari sobre la Barcelona de 1888
  • Sempre la caiguda de Barcelona ha estat l'últim episodi important de les guerres adverses a Catalunya.[3]
Book icoline.svg Els darrers dies de la Catalunya republicana22 de gener de 1939. — Antoni Rovira i Virgili
«En qualitat de president, tinc l'honor d'anunciar-vos que el Comitè Internacional Olímpic, després de la sessió plenària, ha atribuït l'organització dels Jocs de la 25a Olímpiada de 1992 a la ciutat de Barcelona.»
  • En qualitat de president, tinc l'honor d'anunciar-vos que el Comitè Internacional Olímpic, després de la sessió plenària, ha atribuït l'organització dels Jocs de la 25a Olímpiada de 1992 a la ciutat de... a la ciutat de Barcelona.[4]
(en francès) Com a qualité de président, j'ai l'honneur de vous annoncer que le Comité International Olympique, réunion session plénière a Lausanne, a attribué l'organisation des Jeux de la 25ème 1992 a la ville du... a la ville du Barcelona.
Book icoline.svg Palais Beaulieu de Lausana, 17 d'octubre de 1986. — Joan Antoni Samaranch i Torelló
Nominació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics del 1992.
  • Barcelona ha estat sempre el lloc preferit dels qui recorren el món com a viatgers exigents i hi troben alguna cosa que no existeix en altres llocs .[5]
Book icoline.svg Londres, 2007. — Doris Lessing
  • No sé quantes vegades es va haver de bombardejar Barcelona, però aquesta vegada se solucionarà tot sense necessitat de bombardejar Barcelona.[6]
(en castellà) No sé cuantas veces hubo que bombardear Barcelona, pero esta vez se resolverà todo sin necesidad de bombardear Barcelona
Book icoline.svg Congreso Nacional de la Abogacía (Cadis), 27 d'octubre de 2011. — Gregorio Peces-Barba
Declaracions polèmiques de Gregorio Peces-Barba sobre la relació dels bombardejos de Barcelona i l'ascens del sentiment independentista.
  • Barcelona, posa't guapa![7]
Book icoline.svg  — Ajuntament de Barcelona
Campanya de l'Ajuntament de Barcelona de l'any 2012 per a la protecció i millora del paisatge urbà.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Roda el món i torna al Born.
  • A Barcelona i a Cubells deu mules són cinc parells.[8]
  • A Tarragona, embusteros i a Barcelona la flor del rei.[8]
  • Al camí de Barcelona, qui no camina, s'estalona.[9]
  • Al camí de Barcelona, qui s'atrapa, s'estalona.[9]
  • Barcelona és bona si la bossa sona.[10]
Dita popular Refrany popular atribuït als comerciants italians, concretament als que viatjaven de Pisa a Barcelona, els quals deien que Barcelona era bona si aconseguien vendre la seva terrissa
  • Barcelona fumada, pescadors a la mar.[11]
  • Ciutats com Barcelona, dins Espanya no n'hi ha.[9]
  • Mirar i no tocar, usança de Barcelona.[9]
  • Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat.[8]
  • Qui no és anat a Barcelona, no és mitja persona.[9]
  • Qui no ha vist Barcelona, no ha vist cosa bona.[9]
  • Roda el món i torna al Born.[10]
Dita popular Dita popular que expressa l'esperit comercial i aventurer dels barcelonins i el paper cabdal que tenia el Born com a centre del comerç
  • Tant si sona com si no sona, Barcelona és bona.[9]
Dita popular Refrany popular atribuït als comerciants italians, concretament als que viatjaven de Pisa a Barcelona, els quals deien que Barcelona era bona si aconseguien vendre la seva terrissa

Districtes de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Ciutat Vella[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Ciutat Vella (Barcelona)
  • Al cafè d'en Cuyàs, dels pobres no en fan cap cas.[8]
  • La plaça del Pedró, és de tots l'indret millor.[13]

Sants-Montjuïc[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Sants-Montjuïc
  • A la Creu Coberta, si us descuideu, aneu a cavall i en torneu a peu.[14]
  • Per pinxos la Bordeta, per gitanos Hostafrancs, i per noies maques Sants.[14]

Sarrià - Sant Gervasi[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Sarrià - Sant Gervasi
  • A Santa Eulàlia de Sarrià, un cop l'any tothom hi va.[13]
  • A Sarrià, sarrions.[8]

Llocs de la ciutat[modifica | modifica el codi]

  • A les voltes dels Encants, baguls, trastos vells i infants.[13]
  • Al ball de la Patacada, hi va la gent dissipada.[13]
  • Al mercat de l'Ascensió, la minyona fira el minyó.[13]
  • Com el pati del carall, on tot s'hi fa, menys ball.[13]
  • Els de Sant Antoni són de la pell del dimoni.[13]
  • Els de Santa Maria, fideuers.[13]
  • Omple més que un got de vi, l'aigua de can Castellví.[13]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Patrons de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rovira i Virgili, Antoni. Els Darrers dies de la Catalunya republicana : memòries sobre l'èxode català. Barcelona: Proa, 1999. ISBN 8482569546. 
  2. «Joan Maragall - Entrevistes». Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 17 març 2012].
  3. Rovira i Virgili, Antoni. Els Darrers dies de la Catalunya republicana : memòries sobre l'èxode català. Barcelona: Proa, 1999. ISBN 8482569546. 
  4. «Nominació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics del 1992». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 17 d'octubre de 1986. [Consulta: 17 març 2012].
  5. Turisme de Barcelona. Memòria 2011. Barcelona: Consorci de Turisme, 2011 [Consulta: 11 juny 2013]. 
  6. «Peces-Barba: 'Aquesta vegada no caldrà bombardar Barcelona'». Barcelona: Partal, Maresma & Associats, 27 d'octubre de 2011. [Consulta: 12 de juliol 2012].
  7. «Campanya "Barcelona, posa't guapa"» (PDF). Barcelona: Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 17 març 2012].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Barcelona». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  10. 10,0 10,1 Amades, Joan. Refranyer barceloní. Tarragona: L'Agulla de Cultura Popular, 2008. ISBN 9788496294455. 
  11. 11,0 11,1 «Barcelona [capital de Catalunya]». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 6 setembre 2014].
  12. Pàmies i Riudor, Víctor. «Mataró». Paremiologia tòpica. l'autor, cop. 2010. [Consulta: 26 setembre 2013].
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 13,7 13,8 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  14. 14,0 14,1 Torras i Corbella, Albert. Dites i personatges populars de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Barcelona: Comissió Festes Casa Gran, 2010. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]