Cinquanta

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Cinquanta
Circle sign 50.svg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El cinquanta és un nombre natural que s'escriu L o 50 depenent del sistema de numeració. És un nombre parell que segueix el quaranta-nou i precedeix el cinquanta-u.

Citacions[modifica | modifica el codi]

(en castellà) Barcelona tiene que de ser bombardeada cada cincuenta años.
Book icoline.svg  — Baldomero Espartero
La frase té l'origen amb la revolta civil de Barcelona de 1842 per la política lliurecanvista del regent Baldomero Espartero. El tractat amb la Gran Bretanya que li concedia un préstec milionari per pagar els sous del militars i la derogació dels aranzels que gravaven el tèxtil britànic, perjudicaven greument la indústria tèxtil catalana, amb el tancament de fàbriques i l'acomiadament de milers de treballadors. Degut a la revolta, l'exèrcit va haver de refugiar-se al castell de Montjuïc. El capità general de Catalunya, Antonio Van Halen, va rebre l'ordre de bombardejar Barcelona, el 3 de desembre de 1842, del general Espartero amb la famosa frase.
(en castellà) ¿El problema catalán? Sólo es cuestión de cincuenta años de administración honrada.
Book icoline.svg 1920-1930. — Antoni Maura i Montaner
  • No hi ha cinquanta maneres de combatre, només n'hi ha una, vèncer.[3]
(en francès) Il n'y a pas cinquante manières de combattre, il n'y en a qu'une, c'est d'être vainqueur.
Book icoline.svg L'espoir, 1937. — André Malraux
  • Hollywood és un lloc on et paguen mil dòlars per un petó i cinquanta cèntims per la teva ànima.[4]
(en anglès) Hollywood is a place where they'll pay you a thousand dollars for a kiss and fifty cents for your soul.
Book icoline.svg  — Marilyn Monroe
  • Una persona del meu coneixement afirma, com una llei de la història d'Espanya, la necessitat de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. Aquest boutade denota tot un programa polític. De fet, Barcelona ha patit més vegades que cap altre capital espanyola el rigor de les armes.[5]
(en castellà) Una persona de mi conocimiento afirma, como una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. Ésta boutade denota todo un programa político. De hecho, Barcelona ha sufrido más veces que ninguna otra capital española el rigor de la armas.
Book icoline.svg «La insurreción libertaria y el «eje» Barcelona-Bilbao». Causas de la guerra de España., 1986. — Manuel Azaña
  • Sempre estic pensant en el primer lector d'un futur llibre, un lector que encara no ha nascut i que descobrirà la meva obra d'aquí a cinquanta anys.[6]
(en castellà) Yo siempre estoy pensando en el primer lector de un futuro libro, un lector que aún no nace y que descubrirá mi obra dentro de cincuenta años.
Book icoline.svg Entrevista Agencia EFE, 29 de març de 2007. — Carlos Fuentes Macías

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Dels qui es casen als cinquanta, pocs n'arriben als seixanta.[7]
  • Més val una torrudana que cinquanta de Xixona, que saben entrecavar i ballar la mandilona.[8]
(var.) Val més una torrona que cinquanta de Xixona, que saben entrecavar i ballar la mandilona.[8]
(var.) Més val una xixonenca que cinquanta de la Torre, que saber fer bons torrons i ballar la jota de l'onze.[9]
Dita popular La mandilona és una dansa tradicional.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pons, Marc. «El regent d'Espanya bombardeja Barcelona». El Nacional, 3 de desembre de 2016. [Consulta: 1 juliol 2017].
  2. Pericay, Xavier. «El problema catalán». ABC, 21 de juny de 2007. [Consulta: 19 març 2012].
  3. Weise, Mathias «André Malraux, una de las cabezas más lúcidas del siglo XX». loff.it, (03-11-2016) [Consulta: 19 desembre 2016].
  4. «Marilyn Monroe in her own words» (en anglès). Stylist, cop. 2010. [Consulta: 25 juliol 2012].
  5. Azaña, Manuel. Causas de la guerra de España. Barcelona: Crítica, 1986. ISBN 9788474232837. 
  6. «Palabra de Carlos Fuentes». El Confidencial. Madrid: Titania Compañía Editorial, 15 de maig de 2012. [Consulta: 16 maig 2012].
  7. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cinquanta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  8. 8,0 8,1 Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
  9. 9,0 9,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 setembre 2018].
  10. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «seny». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.