El dos u i precedeix al tres . En femení es pot escriure dues . S'escriu 2 en xifres àrabs, II en les romanes i 二 en les xineses.
Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos.[1] (var.) [2] Així està el pagès entre advocats, com lo pagell entre dos gats.[1]
Dos contra un, no hi vull res.[1]
Dos galls dins un galliner , no canten bé.[1] (var.) galliner , no pot ser.[3] Dos pardals en una espiga , fan mala lliga.[1] (var.) espiga , no fan lliga.[3] En plet clar, cap advocat; en dubtós, ni un ni dos.[1]
Muller que no menja amb vós, després menja més que dos.[3]
Ni bleda rescalfada, ni dona dos cops casada.[4]
No sortir d'es dos i dos.[1]
Quan un no vol, dos no es barallen.[1]
Saben més dos que un.[1]
↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Alcover , Antoni M.Moll , Francesc de BDos ». A: Diccionari català-valencià-balear ↑ Sevilla Muñoz , J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar , M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe ». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 14 desembre 2019].↑ 3,0 3,1 3,2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082 ↑ Parés i Puntas , Anna. Tots els refranys catalans ISBN 842974519X Nombres naturals
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
