El dos és el nombre natural que segueix a l'u i precedeix al tres . En femení es pot escriure dues . S'escriu 2 en xifres àrabs, II en les romanes i 二 en les xineses.
Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos.[1]
(var.) Advocats, notaris i procuradors, se'n van a l'infern de dos en dos.[2]
Així està el pagès entre advocats, com lo pagell entre dos gats.[1]
Dos contra un, no hi vull res.[1]
Dos galls dins un galliner , no canten bé.[1]
(var.) Dos galls en un galliner , no pot ser.[3]
Dos pardals en una espiga , fan mala lliga.[1]
(var.) Dos pardals en una espiga , no fan lliga.[3]
En plet clar, cap advocat; en dubtós, ni un ni dos.[1]
Muller que no menja amb vós, després menja més que dos.[3]
Ni bleda rescalfada, ni dona dos cops casada.[4]
No sortir d'es dos i dos.[1]
Quan un no vol, dos no es barallen.[1]
Saben més dos que un.[1]
↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Alcover , Antoni M. ; Moll , Francesc de B . «Dos ». A: Diccionari català-valencià-balear . Barcelona: IEC, 2002.
↑ Sevilla Muñoz , J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar , M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe ». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 28 gener 2021].
↑ 3,0 3,1 3,2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082 .
↑ Parés i Puntas , Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X .
Nombres naturals