El tres dos i precedeix al quatre . S'escriu 3 en xifres àrabs, III en les romanes i 三 en les xineses.
A bon menjar, tres vegades trincar.[1]
A la tercera va la vençuda
A les tres, mort o pres.[3]
A mal menjar o ben menjar, tres vegades beure..[1]
A la taula de Sant Francesc , on hi mengen dos hi mengen tres.[1]
A qui es burla, el dimoni li furga; tres burlades, tres furgades.[1]
Allà on mengen dos, hi mengen tres.[1]
Dos advocats i un notari, tres lladres de cap de rama.[1]
El peix ha de nadar tres vegades: en aigua , en vi i en oli .[1]
Qui fa tres, ase és.[3]
Si no vols brou, tres tasses.[1]
Tres, es ball encès.[3]
Tres, lo mal endreç.[3]
Tres mitges figues fan figa i mitja.[1] Anar de tres dues, qui l'agafa és seua.[3] (var.) [3] Com dos i tres són cinc.[3] Estar a tres dits del cel. No veure un bou a tres passes.[5] Posar algú a tres pedretes. Si per tres són llargues, per quatre són curtes.[3] Tres són curtes i quatre són llargues.[4]
↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Gisbert , Adolf. «Refranyer temàtic » (PDF). Godella: Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià, 2011. Arxivat de l'original el 1341266181. [Consulta: 9 juny 2012].↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Alcover , Antoni M.Moll , Francesc de BTres ». A: Diccionari català-valencià-balear ↑ 4,0 4,1 4,2 «Tres ». Gran Diccionari de la Llengua Catalana . Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 juny 2012]. ↑ «Bou ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC . Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 1 de febrer de 2017]
Amades i Gelats , JoanEl Tres i el set : números meravellosos (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2005 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 30). ISBN 8496294188 Nombres naturals
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
Anar pel camí, dur un vida amb poca moral.
