Francesc d'Assís

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Sant Francesc)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc d'Assís
El Greco (workshop) - Saint Francis.jpg
Sant Francesc d'Assís d'El Greco
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Assís
24 de juny de 1182
Mort Porziuncola
3 d'octubre de 1226 (44 anys)
Ocupació Religiós, poeta, frare, escriptor i diaca
Modifica dades a Wikidata

Sant Francesc d'Assís (Assís, 1182 — Assís, 1226) fou un místic italià, fundador dels franciscans. Considerat com a sant per l'Església Catòlica, se celebra la seva festivitat el 4 d'octubre.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A la taula de sant Francesc, on hi mengen dos hi mengen tres.[1]
  • A Sant Francesc, agarra l'escopeta i ves.[2]
  • A Sant Francès, pren el reclam i ves; i si tords no agarres, no tornes més.[3]
  • De Sant Ponç a Sant Francesc la síndria és el més fresc.[4]
  • El frare captuxí, cada any buida el bací.[5]
  • Entre Sant Miquel i Sant Francesc pren la verema tal com és.[2]
  • La cordonada de Sant Francesc, cap any no pot faltar, o per terra o per mar.[2]
(var.) La cordonada de Sant Francesc, si és dolenta per la terra pel mar encara més.[2]
  • La cordonada de Sant Francesc, la temen els pescadors i els mariners.[2]
  • La tardor segura, Sant Francesc la procura.[5]
  • Pel frare encaputxat sembra ton blat: la vella que això deia temps ha que ho feia.[5]
  • Per Sant Francès, pluges o temporalets.[3]
  • Per Sant Francesc, agafa els tords amb vesc.[3]
  • Per Sant Francesc, el tord al bosc.[2]
  • Per Sant Francesc, fa els majors freds.[5]
  • Per Sant Francesc i Sant Tristany, comencen els cereals els seus guanys.[2]
  • Per Sant Francesc, la piula al bosc.[2]
(var.) Per Sant Francesc, la piula al vesc.[5]
  • Per Sant Francesc, lleva l'ormegi.[5]
  • Per Sant Francesc, ses magranes.[3]
  • Per Sant Francesc, sembra pagés.[2]
  • Per Sant Francesc sembra el blat, si no el tenies sembrat.[6]
  • Per Sant Francesc, si Déu ho vol, el sastre encén el seu gresol, i quan Sant Josep vindrà el tornarà a apagar.[5]
  • Per Sant Francesc, tota la fruita és com el mesc.[5]
  • Quan Sant Francesc treu el cordó, a la mar hi ha gran maror, uns anys sí i uns altres no; però més que sí que no pas que no.[2]
  • Sant Francesc al faver.[2]
  • Per Sant Francesc menja per tres; quan plou, menja per nou; quan neva, menja que es crema, i quan fa bon temps, reganya les dents.[5]
  • Sant Francesc porta les vetlles, i Sant Josep se les entorna.[7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gisbert, Adolf. «Refranyer temàtic» (PDF). Godella: Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià, 2011. [Consulta: 9 juny 2012].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 15 desembre 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Francesc d'Assís». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1956. 
  6. Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  7. Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.