Francesc d'Assís
(S'ha redirigit des de: Sant Francesc)
Salta a la navegació
Salta a la cerca
_-_Saint_Francis.jpg) Sant Francesc d'Assís d'El Greco | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Assís (Itàlia), 1182 |
| Mort |
Porciúncula, 3 d'octubre de 1226 (43/44 anys) |
| Ocupació | Frare franciscà, poeta, escriptor i diaca catòlic |
 | |
Sant Francesc d'Assís (Assís, 1182 — Assís, 1226) fou un místic italià, fundador dels franciscans. Considerat com a sant per l'Església Catòlica, se celebra la seva festivitat el 4 d'octubre.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- A la taula de sant Francesc, on hi mengen dos hi mengen tres.[1]
- A Sant Francesc, agarra l'escopeta i ves.[2]
- A Sant Francès, pren el reclam i ves; i si tords no agarres, no tornes més.[3]
- De Sant Ponç a Sant Francesc la síndria és el més fresc.[4]
- El frare captuxí, cada any buida el bací.[5]
- Entre Sant Miquel i Sant Francesc pren la verema tal com és.[2]
- La cordonada de Sant Francesc, cap any no pot faltar, o per terra o per mar.[2]
- La cordonada de Sant Francesc, la temen els pescadors i els mariners.[2]
- La tardor segura, Sant Francesc la procura.[5]
- Pel frare encaputxat sembra ton blat: la vella que això deia temps ha que ho feia.[5]
- Per Sant Francès, pluges o temporalets.[3]
- Per Sant Francesc, agafa els tords amb vesc.[3]
- Per Sant Francesc, el tord al bosc.[2]
- Per Sant Francesc, fa els majors freds.[5]
- Per Sant Francesc i Sant Tristany, comencen els cereals els seus guanys.[2]
- Per Sant Francesc, la piula al bosc.[2]
- (var.) Per Sant Francesc, la piula al vesc.[5]
- Per Sant Francesc, lleva l'ormegi.[5]
- Per Sant Francesc, ses magranes.[3]
- Per Sant Francesc, sembra pagés.[2]
- Per Sant Francesc sembra el blat, si no el tenies sembrat.[6]
- Per Sant Francesc, si Déu ho vol, el sastre encén el seu gresol, i quan Sant Josep vindrà el tornarà a apagar.[5]
- Per Sant Francesc, tota la fruita és com el mesc.[5]
- Quan Sant Francesc treu el cordó, a la mar hi ha gran maror, uns anys sí i uns altres no; però més que sí que no pas que no.[2]
- Sant Francesc al faver.[2]
- Per Sant Francesc menja per tres; quan plou, menja per nou; quan neva, menja que es crema, i quan fa bon temps, reganya les dents.[5]
- Sant Francesc porta les vetlles, i Sant Josep se les entorna.[7]
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Gisbert, 2011.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 setembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Francesc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Amades, 1982.
- ↑ Cinc mil, 1965.
- ↑ Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Gisbert, Adolf. Refranyer temàtic : amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà (
PDF). Godella: Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià, Ajuntament Godella, 2011 [Consulta: 22 setembre 2020]. - Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
PDF