Escopeta

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Escopeta
ShotgunAction.JPG
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Una escopeta és una arma de foc llarga d'ànima llisa d'un on més canons.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Dita popular Sentencia que qui depén de la sort, sempre incerta, no pot esperar ser ric mai.
Dita popular L'economia que depén de les circumstàncies no arriba a quallar mai.
  • Llibres, canyes, escopetes i sacs, no en deixis, que no se'n torna cap.[2]
  • No es poden tirar trets a les serps, perquè es rebenten les escopetes.[3]
  • Parla del llop, amanix l'escopeta.[4]
  • Una escopeta buida fa por a dos.[5]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Aquí et vull veure, escopeta.[5]
Frase feta S'indica quan una situació és difícil i és el moment de veure com es treuen les forces o recursos per a resoldre-la.
Frase feta Tenir pocs recursos.
  • Escopeta de cul calent.[5](val.)Viquidites:Abreviacions
Frase feta Persona lleugera, mancada de serietat, poc raonadora.
Frase feta Tenir molta afició a la caça.
  • Tenir algú a tret d'escopeta.[5]
(var.) Tenir alguna cosa a tret d'escopeta.[5]
Frase feta Tenir-ho a punt, poder-ne disposar o poder-ho dominar fàcilment.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 juny 2019].
  2. Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 25 juny 2019].
  3. Parés i Puntas, 1999, p. 470-474.
  4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llop». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «escopeta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «caçador». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.