Vés al contingut

Magrana

De Viquidites
Infotaula d'alimentMagrana
Magrana
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus fruita, baia i balaüsta
Modifica dades a Wikidata

La magrana és el fruit comestible del magraner (Punica granatum) , de forma globosa i de color vermellós. La part comestible són les granes carnoses, vermelles i translúcides i la seva coberta que les envolta.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
Dita popular A mitjan segle XVIII, quan començava l'octubre, els venedors de magranes s'establien al Portal de l'Àngel de Barcelona. Posteriorment es van traslladar també a Hostafrancs quan el 1855 s'hi va fundar una parròquia en nom seu.

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
Frase feta Perdre el temps, no fer res de profit
Frase feta Tenir mal cap, poc enteniment.
Frase feta Ésser molt vermell.

Cançons populars

[modifica | modifica el codi]
  • Madona de Sa Cabana, / aixecau-vos dematí, / i veureu es sol sortir / vermell com una magrana.[1]
Dita popular Cançó popular mallorquina.

Endevinalles

[modifica | modifica el codi]
  • A l'hort es cria,
    a l'hort es fa
    i porta gorra
    de capellà.[4]
  • Dins convent reial estan,
    tancades monges hermoses,
    i cada any es mes d'octubre
    s'obre es convent i fugen totes.[5]
  • Fortalesa de soldats
    que no tenen cap ni peus,
    però tots ben col·locats
    i tots vestits de vermell.[5]
  • La missa redoneta,
    la gent petiteta,
    el cul rabassut:
    endevina-ho, cap de ruc.[6]
  • La missa rodoneta,
    la gent petiteta,
    l'escolà rabassut;
    endevina-ho, cap de ruc.[5]
  • La patateta n'està prenyada,
    de trenta mil patatons.
    Com ho farà la patateta,
    si no té boca ni boqueta,
    per a parir los patatons?[7]
  • Sóc un xic dura de pell
    i estic ben plena de grans.
    Porto corona de rei
    i agrado a petits i grans.[7]
  • Té ossos i no té carn.
    Porta corona i no és capellà.[5]
  • Tinc amarga la pell,
    per dins estic ben arreglà
    porte corona i no sóc rei,
    ni regina ni capellà.[4]
  • Una caixeta ben requinquilladeta:
    un requinquillador
    no la requinquinllaria millor.[8]
  • Una capseta molt ben requinquilladeta,
    qui la desenquiquillarà
    un bon desenquinquillador serà.[5]
  • Una patateta empatatonada
    de tres o quatre mil patatons,
    quan la patateta estarà desempatatonada
    no tindrà cap, ni peus, ni ulls.[5]
  • Una patateta prenyadeta
    de trenta mil patatons;
    com s'ho farà la patateta
    per venir tants patatons?[5]
  • - Llarga, llargòrum, on vas?
    - Baixa de l'arbre i callaràs.
    - Ni callo ni callaré
    i si baixo de l'arbre et mataré.[5]
magrana, serp

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Alcover; Moll, 2002.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
  3. Torras i Corbella, Albert. Dites i personatges populars de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Barcelona: Comissió Festes Casa Gran, 2010. 
  4. 4,0 4,1 Martí i Adell, 1991.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Amades, 1982.
  6. Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
  7. 7,0 7,1 Bassols, 1994.
  8. Serra i Boldú, 1922.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «magrana». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
  • Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan"). 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).