Alcoi

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografiaAlcoi
Ayuntamiento de Alcoy.jpg
Ajuntament d'Alcoi
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Alcoi és una ciutat valenciana, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Al bando d'Alcoi, cada cabró s'arregla sol.[1]
(var.) El bando d'Alcoi, cada cabró s'arregle.[1]
  • Alcoi és una ciutat que arreplega molts millons del paper i de la llana, de la borra i els pendons.[2]
Dita popular Pendons vol dir drap vell que arreplegaven els drapaires per a les fabriques de paper.
Dita popular Fa referència a la fama de vius i desperts dels alcoians.
(var.) D'Alcoi a Sella, un pam.[1]
  • Dalt de l'alt de Montcabrer moriren tres rossinyols; l'un va néixer en Provença, el més vellet en Alcoi i l'altre en el Grau de València.[1]
  • El pardalot d'Alcoi, que quan anà a volar li faltava la cua.[2]
Dita popular Se suposa fa referència a un alcoià que va tractar de volar amb un artulugio, però se li va oblidar poder la cua i va caure.
  • El riu d'Alcoi emboirat, als tres dies banyat.[1]
  • Els d'Alcoi, si plou la deixen caure.[1]
  • Els xeus d'Alcoi ja no poden tirar ronques com abans, perque els amos se les toquen i tanquen tots els batans.[2]
Dita popular Fa referència als conflictes laborals en aquesta ciutat industrial.
  • En Alcoi, el més bovo apanya rellotges.[2]
  • En Alcoi, la capa blava.[1]
  • En Muro tots són carlistes; en Alcoi, republicans; en Cocentaina, pandorgos; i en Alcúdia, lliberals.[1]
  • L'alegría del fadrí és un mocador de pita, una manteta d'Alcoi i una xica ben bonica..[2]
  • Per força ha de ser molt bona una cosa de tres noms, que es diu: pimentó, pebrera, i bajoca allà en Alcoi.[1]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • És una peladilla d’Alcoi.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Sanchis Guarner, 1983, p. 91-95, Vol. 3. Sector meridional.
  3. Agulló i Guerra, Alexandre. Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rotgle de pobles muntanyencs.. ISBN 8440437374. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]