Vés al contingut

Alcoi

De Viquidites
Infotaula de geografiaAlcoi
Ajuntament d'Alcoi
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Ubicació
Map
Modifica dades a Wikidata

Alcoi és una ciutat valenciana, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • A Muro tots són carlistes, a Alcoi republicans, a Cocentina pandorgos i a Alcúdia liberals.[1]
  • Al bando d'Alcoi, cada cabró s'arregla sol.[2]
(var.) El bando d'Alcoi, cada cabró s'arregle.[2]
  • Alcoi és una ciutat que arreplega molts millons del paper i de la llana, de la borra i els pendons.[3]
Dita popular Pendons vol dir drap vell que arreplegaven els drapaires per a les fabriques de paper.
Dita popular Fa referència a la fama de vius i desperts dels alcoians.
(var.) D'Alcoi a Sella, un pam.[2]
  • Dalt de l'alt de Montcabrer moriren tres rossinyols; l'un va néixer en Provença, el més vellet en Alcoi i l'altre en el Grau de València.[2]
  • El pardalot d'Alcoi, que quan anà a volar li faltava la cua.[3]
Dita popular Se suposa fa referència a un alcoià que va tractar de volar amb un artulugio, però se li va oblidar poder la cua i va caure.
  • El riu d'Alcoi emboirat, als tres dies banyat.[2]
  • Els d'Alcoi, si plou la deixen caure.[2]
  • Els xeus d'Alcoi ja no poden tirar ronques com abans, perque els amos se les toquen i tanquen tots els batans.[3]
Dita popular Fa referència als conflictes laborals en aquesta ciutat industrial.
  • En Alcoi, el més bovo apanya rellotges.[3]
  • En Alcoi, la capa blava.[2]
  • En Muro tots són carlistes; en Alcoi, republicans; en Cocentaina, pandorgos; i en Alcúdia, lliberals.[2]
  • L'alegría del fadrí és un mocador de pita, una manteta d'Alcoi i una xica ben bonica..[3]
  • Per força ha de ser molt bona una cosa de tres noms, que es diu: pimentó, pebrera, i bajoca allà en Alcoi.[2]

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
  • És una peladilla d’Alcoi.[4]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Amades, 1982, p. 1229.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Sanchis Guarner, 1983, p. 91-95, Vol. 3. Sector meridional.
  4. Agulló i Guerra, Alexandre. Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rotgle de pobles muntanyencs.. ISBN 8440437374. 

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Tercera edició. Barcelona: Editorial Selecta, 1982 (Biblioteca Perenne ; 15). ISBN 84-298-0452-8. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674. 

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]