Cavaller

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Cavaller
Knight into museum.JPG
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'accepció més pura pel mot cavaller és "persona que munta a cavall", que és de gran riquesa en semàntica. Va passar de significar el fet de muntar a un cavall a expressar una condició social molt diferent i canvià en les distintes etapes històriques.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Cavaller valencià de nació catalana.[1]
(en castellà) Caballero valenciano de nación catalana.
Descripció d'Ausiàs March de Baltasar de Romaní feta a Castella al segle XVI, en publicar-se una traducció al castellà de la seva obra poètica.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Dita popular Perquè el cavall ensenyi al cavaller.

Dites relacionades amb els mesos de l'any[modifica | modifica el codi]

  • Abril i cavallers, tots són traidorencs.[2]
  • Besuc pel gener, menjar de cavaller.[13]
  • El gener és el mes primer i de tots el més cavaller.[14]
  • El gener és un bon cavaller.[14]
  • El girar de gener fa l'home cavaller.[2]
  • El mes de gener és un bon cavaller si no és ventoler.[2]
  • La neu al gener, s'hi asseu com un cavaller.[15]
  • La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com gos llebrer.[2]
  • Pel gener, el lluç és cavaller i els altres mesos també.[16]
  • Violeta de febrer, per dama i per cavaller[2]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Cavaller de fortuna.[2]
Frase feta No preveure el que passarà.

Corrandes[modifica | modifica el codi]

  • A Corçà hi ha una casa, / casa de cavallers; / l'amo que la governa / diu que no té diners.[17]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Garcia Grau, Manuel. Polítiques (i) lingüístiques. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 77. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 20 agost 2019].
  3. Parés i Puntas, 1999, p. 2185.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cavaller». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Parés i Puntas, 1999, p. 2194.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Cinc mil, 1965.
  7. 7,0 7,1 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  8. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «frare». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  9. Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
  10. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «foc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  11. Alberòla Serra, 1928.
  12. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «clau». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  13. Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor.
  14. 14,0 14,1 Amades, 1982.
  15. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gener». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  16. Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
  17. Van Hoestenberghe, Barbara «Cançons populars de les gavarres. Memòria cantada» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Consorci de les Gavarres, (novembre 2014 - novembre 2015) [Consulta: 29 gener 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alberòla Sèrra, Estanislau. Refraner valencià (en català). València: Arte y letras, 1928. 
  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern (en català). Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.