Vés al contingut

Cavaller

De Viquidites
Cavaller
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'accepció més pura pel mot cavaller és "persona que munta a cavall", que és de gran riquesa en semàntica. Va passar de significar el fet de muntar a un cavall a expressar una condició social molt diferent i canvià en les distintes etapes històriques.

  • «Cavaller valencià de nació catalana.»[1]
    (en castellà) Caballero valenciano de nación catalana.
    Descripció d'Ausiàs March de Baltasar de Romaní feta a Castella al segle XVI, en publicar-se una traducció al castellà de la seva obra poètica.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • A bagassa i cavaller, tot quant fa li està bé.[2]
  • A boig i a cavaller, tot li està bé.[2]
Dita popular Perquè el cavall ensenyi al cavaller.
  • A cavaller vell, cavall nou.[2]
  • A puta i cavaller, tot li està bé.[2]
  • Cavallers! Cadascú amb sa muller.[2]
  • Costums i diners fan els homes cavallers.[2]
  • D'on sou cavaller? De la terra de ma muller.[2]
  • El divendres és cavaller: tal com comença, acaba.[2]
  • Ni és al·lot ni al·lota, ni nin ni nina, ni cavaller a porta.[2]
  • Per un clau es perdé una ferradura, per una ferradura un cavall, i per un cavall un cavaller.[12]
  • Qui amb les dames es grosser, té molt poc de cavaller.[2]
  • Tot bon cavaller cau. Tot bon cavall ensopega.[6](or., occ., val., bal.)Viquidites:Abreviacions

Dites relacionades amb els mesos de l'any

[modifica | modifica el codi]
  • Abril i cavallers, tots són traidorencs.[2]
  • El gener és el mes primer i de tots el més cavaller.[14]
  • El girar de gener fa l'home cavaller.[2]
  • El mes de gener és un bon cavaller si no és ventoler.[2]
  • La neu al gener, s'hi asseu com un cavaller.[15]
  • La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com gos llebrer.[2]
  • Violeta de febrer, per dama i per cavaller[2]

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
  • Cavaller de fortuna.[2]
Frase feta No preveure el que passarà.
  • A Corçà hi ha una casa, / casa de cavallers; / l'amo que la governa / diu que no té diners.[17]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Garcia Grau, Manuel. Polítiques (i) lingüístiques. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 77. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 10 juliol 2026].
  3. Parés i Puntas, 1999, p. 2185.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cavaller». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Parés i Puntas, 1999, p. 2194.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  7. 7,0 7,1 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  8. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «frare». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  9. Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
  10. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «foc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  11. Alberòla Serra, 1928.
  12. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «clau». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  13. Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor.
  14. 14,0 14,1 Amades, 1982.
  15. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gener». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  16. Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
  17. Van Hoestenberghe, Barbara «Cançons populars de les gavarres. Memòria cantada» (PDF). Consorci de les Gavarres, (novembre 2014 - novembre 2015) [Consulta: 29 gener 2017].[Enllaç no actiu]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Alberòla Sèrra, Estanislau. Refraner valencià (en català). València: Arte y letras, 1928. 
  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.