Cavaller

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Cavaller
Knight into museum.JPG
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'accepció més pura pel mot cavaller és "persona que munta a cavall", que és de gran riquesa en semàntica. Va passar de significar el fet de muntar a un cavall a expressar una condició social molt diferent i canvià en les distintes etapes històriques.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Cavaller valencià de nació catalana.[1]
(en castellà) Caballero valenciano de nación catalana.
Descripció d'Ausiàs March de Baltasar de Romaní feta a Castella al segle XVI, en publicar-se una traducció al castellà de la seva obra poètica.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Dita popular Perquè el cavall ensenyi al cavaller.

Dites relacionades amb els mesos de l'any[modifica | modifica el codi]

  • Abril i cavallers, tots són traidorencs.[2]
  • Besuc pel gener, menjar de cavaller.[13]
  • El gener és el mes primer i de tots el més cavaller.[14]
  • El gener és un bon cavaller.[14]
  • El girar de gener fa l'home cavaller.[2]
  • El mes de gener és un bon cavaller si no és ventoler.[2]
  • La neu al gener, s'hi asseu com un cavaller.[15]
  • La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com gos llebrer.[2]
  • Pel gener, el lluç és cavaller i els altres mesos també.[16]
  • Violeta de febrer, per dama i per cavaller[2]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Cavaller de fortuna.[2]
Frase feta No preveure el que passarà.

Corrandes[modifica | modifica el codi]

  • A Corçà hi ha una casa, / casa de cavallers; / l'amo que la governa / diu que no té diners.[17]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Garcia Grau, Manuel. Polítiques (i) lingüístiques. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 77. [Enllaç no actiu]
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 octubre 2019].
  3. Parés i Puntas, 1999, p. 2185.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cavaller». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Parés i Puntas, 1999, p. 2194.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Cinc mil, 1965.
  7. 7,0 7,1 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  8. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «frare». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  9. Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
  10. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «foc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  11. Alberòla Serra, 1928.
  12. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «clau». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  13. Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original en 1482295780. [Consulta: 1563830644].
  14. 14,0 14,1 Amades, 1982.
  15. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gener». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  16. Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
  17. Van Hoestenberghe, Barbara «Cançons populars de les gavarres. Memòria cantada» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Consorci de les Gavarres, (novembre 2014 - novembre 2015) [Consulta: 29 gener 2017].[Enllaç no actiu]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alberòla Sèrra, Estanislau. Refraner valencià (en català). València: Arte y letras, 1928. 
  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern (en català). Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.