Olivera
 Oliveres europees | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Olea europaea |
| Regne | planta |
| Distribució | |
 | |
 | |
L'olivera, oliu, oliver (Olea europaea) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. De 5 a 12 m d'alt, de soca i tronc gruixuts, de fulles lanceolades, rígides i enteres, de flors blanques i petites, agrupades en ramells axil·lars, i de fruits en drupa el·lipsoïdal, primerament verds i finalment negres.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- (en llatí) Olea prima omnium arborum est.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Cal l'oliver escatir per ferlo mes produhir.[1](català antic)
- El porc i n'Oliver cuinen molt bé.[2]
- El vent de gener, porta l'oliva a l'oliver.[2]
- Els estornells van cent vegades a un oliver i no el deixen fins que no hi deixen res.[3]
- En lo terreno lleuger hi va mol bè l' oliver.[1](català antic)
- Foc d'oliver, foc de cavaller.[2]
- L' olivaró ja plantat al instant sia regat, y en los dos estius següents tornarhi, si son ardents.[1](català antic)
- L'oliver, fes-li mal i et darà bé.[2]
- L'oliver, qui el planta, no se'n veu re.[2]
- La calçada de Sant Miquel fa arribar l'oliver al cel.[4]
- La flor de l'oliver ha de caure al plat del garber.[2]
- El dia de la Mare de Déu de març s'emprenyen les oliveres.[5]
- Ni del fret ni del calor vol l'oliver lo rigor.[1](català antic)
- Net d' herbas deus procupar sia sempre l' olivar.[1](català antic)
- Olivera, amor vertadera.[2]
- Olivera de barquera, no fa quartera i la fa corquera.[2]
- Olivera de ton avi, i figuera de ton pare, i vinya de tu mateix.[2]
- Olivera plantada pel novembre mai no menteix.[6]
- Olivera que estàs prop de camí, ni tu faràs oli ni jo faré vi.[2]
- Olivera vella, destral amb ella.[2]
- Per Sant Pere, juny arrera; posa't sota l'olivera: una ençà, una enllà, ves-te'n a casa que prou n'hi ha.[2]
- Per Santa Caterina, l'oli és a l'oliva.[2]
- Qualsevol del oliver pot obtenir bon planter.[1](català antic)
- Quant es gros l' olivaró se deu fer sa plantació.[1](català antic)
- Quant se planta un olivar líneas rectas deus formar.[1](català antic)
- Qui cull l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'oliver.[2]
- (var.) Qui cull l'oliva ans del gener, deixa l'oli a l'oliver, però el troba l'any qui ve.[2]
- Si vols mal a ta muller, dóna-li llenya de figuera o de noguer, i si la vols bé, dóna-la-hi d'alzina o d'oliver.[4]
- Tot olivar estragat ben menat s' es reparat.[1](català antic)
Frases fetes
[modifica | modifica el codi]- Esser tocat de l'olivera grossal.[2]
Ésser molt beneit.
- Llàstima que no et duguen a rodar l'olivera![2]
- Es diu d'algú que el consideren molt estúpid.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Fages de Romá, 1849, p. 82-97.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «olivera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Carretero Serra, 2022, p. 189-190.
- ↑ 4,0 4,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «març». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Correas; Gargallo, 2003.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Carretero Serra, Andreu. Els Noms dels ocells en el llenguatge popular català. Barcelona: Cossetània, 2022 (El Tinter (Cossetània) ; 174). ISBN 9788413562308.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Fages de Romá, Narcís. Cartilla rural en aforismes catalans, basada en las reglas donadas per los mes classichs agrónomos antichs y moderns, nacionals y estrangers, y en las observacions y prácticas dels millors cultivadors. Figueres: Imp. y Llibrería de Gregori Matas de Bodalles, 1849.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.