Sant Pere

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de personaSant Pere
Pope-peter pprubens.jpg
Sant Pere (1610-1612)
de Peter Paul Rubens
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Betsaida
valor desconegut
Mort Roma
67 dC
Ocupació Sacerdot i pescador
Modifica dades a Wikidata

Sant Pere (Betsaida, Galilea, ? — Roma, c.64/67) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme. És venerat com a sant en tota la cristiandat. Se celebra la seva festivitat el 29 de juny.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Vós sou el Messies, el Fill del Déu vivent.[1]
Book icoline.svg Evangeli segons Mateu. Mt. 16,16.
Resposta de Sant Pere a la pregunta de Jesús sobre qui pensava que era.
  • Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs, perquè no t'ho ha revelat carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no la dominaran. Et donaré les claus del Regne del cel, i allò que lliguis a la terra serà lligat al cel, i amb que deslliguis a la terra serà deslligat al cel.[1]
Book icoline.svg Evangeli segons Mateu. Mt. 16,17-19. — Jesús de Natzaret
En aquesta frase, Jesús atribueix a Sant Pere un paper principal en la naixent comunitat cristiana.
  • Abans que canti el gall em negaràs tres vegades.[1]
Book icoline.svg Evangeli segons Mateu. Mt. 26,75. — Jesús de Natzaret
Advertència de Jesús a Sant Pere dient que el negarà tres vegades abans de que canti el gall, quan Jesús es trobi pres a Jerusalem.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

The release of St Peter of Bernardo Strozzi
Amb diners, Sant Pere balla.
Sant Pere i sant Pau d'El Greco
Per Sant Pere, juny enrere, i Sant Pau el tanca amb clau.
Sant Pere meditant
Pagant, Sant Pere canta.
(var.) A Gavà, Sant Pere s'hi va cagar, i al Prat, ja s'hi ha cagat.[3]
  • A qui Déu li la done, Sant Pere li la beneïxca.[4]
  • A qui tria i s'enganya, Sant Pere l'escanya.[2]
  • A Sant Joan ves-li davant, i a Sant Pere ves-li darrere.[2]
  • A Sant Joan, com la sal; a Sant Pere, com lo pebre.[2]
  • A Sant Joan, les garbes en el camp; a Sant Pere, les garbes en l'era.[5]
  • Amb diners, Sant Pere balla.[2]
  • Capaç de jugar-se les claus de Sant Pere.[2]
  • De Sant Joan a Sant Pere, sembraràs les fesoleres.[2]
  • Entre Sant Joan i Sant Pere, no posis batuda a l'era.[6]
  • Pagant, Sant Pere canta.[5]
  • Per Pasqua granada, l'espiga daurada; per Sant Joan, segada i per Sant Pere, a l'era.[7]
  • Per Sant Joan les olives són com grans de sal; i, per Sant Pere, com grans de pebre.[8]
  • Per Sant Pere, el dia enrera.[7]
(var.) Per Sant Pere, el sol enrera.[7]
(var.) Per Sant Pere, una hora endarrera.[7]
(var.) Per Sant Pere, un pas enrera.[7]
(var.) Per Sant Pere, festegen sa figuera.[5]
  • Per Sant Pere, garbes a l'era.[6]
  • Per Sant Pere, juny arrera.[5]
  • Per Sant Pere, juny enrere, i Sant Pau el tanca amb clau.[6]
  • Per Sant Pere i Sant Feliu, anirem a heure el niu.[9]
  • Per Sant Pere i Sant Feliu, l'avellana surt del niu.[5]
  • Per Sant Pere, posa't sota l'olivera; si veus una oliva aquí i una allà, torna-te'n a casa, que ja n'hi haurà.[5]
  • Quan Sant Pere toca el timbal, els cargols surten a ballar.[10]
  • Qui per Sant Pere va i no torna l'endemà, pel juliol ha de tornar.[7]
  • Qui té a Sant Pere, no ampra a Sant Pau.[5]
(var.) Qui no té Sant Pere, manlleva a Sant Pau.[5]
(var.) Sant Josep fa parlar el cucut i Sant Pere el fa callar.[7]
  • Sant Pere bon home, Sant Joan bon Sant, que curen de ronya i de tot altre mal.[6]
  • Sant Pere i Sant Joan a la una van: Sant Joan ens amenaça i Sant Pere ens treu de casa.[7]
  • Si el dia de Sant Pere vas a l'olivar i veus una oliva aquí i una altra allà, torna-te'n a casa, que olives (o oli) hi haura.[5]
  • Si plou per Sant Pere, plourà tot un mes darrera.[7]
(var.) Si plou per Sant Pere, trenta dies al darrera.[7]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Frase feta En llenguatge familiar, Morir-se.
Frase feta Tenir vint-i-vuit anys. Són els anys del papat de Sant Pere.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 La Bíblia, 2006.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 17 octubre 2018].
  3. Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic» (en català). L'autor. [Consulta: 30 juny 2017].
  4. Farnés, 1913.
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pere». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Cinc mil, 1965.
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 Gargallo Gil, 2003.
  8. Amades, 1931.
  9. Parés i Puntas, 1999.
  10. Amades, 1982, p. 346.
  11. Amades, 2006.
  12. Amades, 2006, p. 22.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931. 
  • Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Farnés, Sebastià. Assaig de paremiología catalana comparada (en català antic). Barcelona: Ilustració catalana, 1913. 
  • «Evangeli segons Sant Mateu». A: La Bíblia (en català). Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006. 
  • Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.