Cucut

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula taxonòmicaCucut
Cuculus canorus vogelartinfo chris romeiks CHR0431.jpg
Cucut
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Cuculus canorus
Regne animal
Distribució
Distribution of Cuculus canorus.PNG
Modifica dades a Wikidata

El cucut (Cuculus canorus) o cuquella és un ocell de l'ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids, caracteritzat per tenir les plomes de la gorja i les de les parts superiors d'un color gris blau, les inferiors, blanquinoses amb ones de color gris fosc, i la cua, llarga, arrodonida, grisenca, tacada de blanc; la longitud total és d'uns 35 cm.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Cucut
En temps del cucut, després de ploure ja està eixut.
Cucut
Si el cucut pel tres d'abril no canta a Espanya, és pres a França.
  • A darrers de març i a primers d'abril, canta el cucut si és viu.[1]
  • Acabat el juny, no canta el cucut.[2]
  • Com el cu-cut: un i prou.[3]
  • Els espinacs, fins que els cagui el cucut.[4]
(var.) Els espinacs, fins que els cucut faci forta.[4]
  • Pel temps del cucut, del matí al vespre és eixut.[1]
(var.) Al temps de la cucut, al dematí pluja i a la tarda eixut.[1]
(var.) Al temps del cucut, al matí moll i al vespre eixut.[1]
(var.) En temps del cucut, després de ploure ja està eixut.[1]
(var.) En temps del cucut, el dematí plou, i el vespre ja és eixut.[1]
(var.) Quan canta el cucut, al matí mullat, a la tarda eixut.[1]
(var.) Quan el cucut no canta per Setmana Santa és pres o mort o lligat a França.[7]
(var.) Lo cucuc, si a tres d'abril no és vingut, o bé és mort, o bé és perdut.[1]
(var.) Si el cucut pel tres d'abril no canta a Espanya, és pres a França.[1]
(var.) Si el Dijous Sant el cucut no canta, o és mort o és pres a França.[1]
(var.) Si es tres d'abril, lo cucut no fa piu-piu, o és pres, o no és viu o bé sent mal estiu.[1]
(var.) Si el tres d'abril lo cucut no ha cantat, és mort o enterrat.[1]
(var.) Si per l'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort, o és viu, o sent mal estiu.[1]
  • Si el cucut canta al tardí, pluja al matí.[1]
  • Si pel trenta d'abril no sents el cucut cantar, senyal que el món s'acabarà.[2]
  • Si pel març no canta el cucut, ni per l'abril la puput, tant de bo que l'any no hagués vingut.[9]

Dites relacionades amb el santoral català[modifica | modifica el codi]

Cucut
Per Sant Josep, el cucut canta tot dret; si no canta per Sant Josep, canta per Sant Benet.
(var.) Per Sant Benet cada cucut canta en son indret, i, si no canta, és mort de fred.[2]
(var.) Per Sant Josep, el cucut canta tot dret; si no canta per Sant Josep, canta per Sant Benet; si no canta per Sant Benet, canta per Setmana Santa; si no canta per Setmana Santa, el cucut és mort o pres a França.[1]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Cantar el cucut en la pastera.[1]
Frase feta Haver-hi misèria en una casa
  • El niu del cucut, un i fotut.[1]
Frase feta Es diu quan en una reunió hi ha anat poca gent
  • Fer com el cucut, o com la cria del cucut.[1]
Frase feta Tenir un sol fill
  • Fer com lo cucuc: flaca resa i molt aüc.[1]
Frase feta Fer molt de soroll i donar poc profit.
Frase feta Tornar el caçador sense haver agafat cap caça.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cucut». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Amades, 2001, Vol. III. Corpus - Primavera.
  3. Cinc mil, 1965.
  4. 4,0 4,1 4,2 Parés i Puntas, 1999.
  5. 5,0 5,1 Amades, 2001, Vol. II.
  6. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 14 novembre 2019].
  7. Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original en 1509364160. [Consulta: 18 març 2017].
  8. 8,0 8,1 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles) [Consulta: 1544602005]. 
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Amades, 2001, Vol. I. Hivern.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Amades, 2001, Vol. IV. Estiu.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, 2001. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.